31.03.2022 - 14:24
|
Actualització: 31.03.2022 - 16:24
L’Audiència espanyola ha condemnat l’advocada Arantza Zulueta a set anys i sis mesos de presó pel delicte d’integració a organització terrorista i dipòsit d’armes i explosius i a Jon Enparantza, Naia Zurriarain i Iker Sarriegi a penes d’entre tres anys i quatre de presó per haver format part d’ETA.
S’havien encarregat de la defensa jurídica d’uns quants presos de l’organització armada, que llavors ja negociava el procés de cessament de l’activitat armada. Però el tribunal assegura que no eren tan sols advocats, sinó l’enllaç entre la part activa d’ETA i els presoners, cosa que els convertia, deia, en part efectiva de l’engranatge de l’organització. En canvi, el tribunal absol a tres acusats més (Julen Celarain, Saioa Agirre i Nerea Redondo).
Halboka, l’obsessió de Marlaska: tortures i setge contra els advocats dels presos d’ETA
El cas el va iniciar el llavors jutge Grande-Marlaska fa més d’una dècada, i acusava els advocats de tenir vincles amb l’anomenada Halboka, que definia així: “Una estructura orgànica de la banda terrorista creada pels volts del 2002 que s’encarrega de gestionar tot allò referent als presos i al seu entorn.” El jutge i la Guàrdia Civil es fonamentaven en notes, documents escrits i arxius trobats suposadament als ordinadors dels advocats per afirmar que els despatxos, dirigits per Zulueta, constituïen “un centre logístic de distribució de comunicacions” entre els presos i l’organització activa. Grande-Marlaska assegurava que Zulueta i el seu equip s’encarregaven, a més, de proposar objectius per a possibles atemptats.
