Cop a García-Castellón: l’Audiència espanyola invalida els tres darrers anys de la causa contra el Tsunami

  • L'Audiència espanyola ha anul·lat totes les investigacions posteriors al 29 de juliol de 2021 perquè hi havia un error de forma

VilaWeb
Arnau Lleonart
08.07.2024 - 15:51
Actualització: 08.07.2024 - 18:07
La persecució judicial dels jutges Manuel García-Castellón i Susana Polo contra Carles PuigdemontMarta RoviraRuben Wagensberg i els encausats en el cas del Tsunami Democràtic d’ençà del 6 de novembre de 2023, quan García-Castellón els hi va incloure acusats de terrorisme enmig de les negociacions de la llei d’amnistia, ha quedat tocada de mort.

L’Audiència espanyola ha invalidat totes les investigacions del cas del Tsunami Democràtic posteriors al 29 de juliol de 2021, quan s’acabava el termini legalment establert per a investigar. L’endemà, García-Castellón va dictar una pròrroga de sis mesos, que després va renovar més vegades. Però la sala penal ha acceptat el recurs de Marta Molina, encausada, que va denunciar que la pròrroga es feia fora de termini perquè ja s’havia tancat el cas quan es va renovar.

García-Castellón va justificar que el termini d’instrucció no havia arribat a expirar per la interlocutòria del 30 de juliol de 2021, quan va fer la pròrroga i, segons que va dir, “va donar-hi continuïtat sense que hi hagués cap interrupció”. Ara bé, la sala penal ho contradiu: “No es pot mantenir sense que se’n ressenti la congruència que un termini s’acaba el 29 de juliol de 2021 i també que no s’ha acabat el dia 30 següent. Encara que tots dos fets, l’expiració i la pròrroga siguin propers —estan separats per menys de 24 hores— és palmari que la primera cosa ja s’havia produït quan es va acordar la segona.”

Això vol dir que totes les decisions que es van prendre d’aleshores ençà queden anul·lades i el jutge només es pot basar en les diligències practicades fins el 29 de juliol de 2021 per poder actuar contra els investigats d’aleshores dins la causa, que era secreta. És especialment significativa la interlocutòria del 6 de novembre, quan va comunicar que encausava per terrorisme Puigdemont, Rovira, Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; els empresaris Oriol SolerXavier Vendrell Josep CampmajóMarta Molina, dirigent d’ERC; el periodista Jesús Rodríguez; l’enginyer Jaume Cabaní; l’ex-directiu d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, i el banquer suís d’origen italià Nicola Flavio.

En canvi, la sala penal no accepta el recurs de Josep Lluís Alay, que demanava que s’arxivés el seu cas perquè el termini d’instrucció havia expirat. Els jutges diuen que Alay ja era investigat abans del 29 de juliol de 2021, quan es va tancar la instrucció, malgrat que encara no hagués declarat i que no es va saber que estava encausat fins el novembre de l’any passat. De la mateixa manera, podria haver-hi més encausats que no es van saber fins al 6 de novembre, però que ja ho estaven abans del 29 de juliol de 2021.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Ajuda VilaWeb