L’Audiència espanyola aixeca les mesures cautelars als encausats per l’operació Judes

L’Audiència espanyola ha aixecat les mesures cautelars que encara tenien els membres dels CDR encausats en l’operació Judes. Alguns en tenien d’ençà que van ser detinguts el 23 de setembre de 2019, i uns altres d’ençà que van sortir de la presó tres mesos més tard. Les mesures cautelars imposades eren la prohibició de sortir de l’estat espanyol i haver de signar als jutjats cada quinze dies, tot i que no tots els encausats tenien les mateixes. Però ara ja no en tindran cap, tal com marca la llei d’amnistia.

En compte d’amnistiar-los, el tribunal va proposar la possibilitat de demanar al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si, en aquest cas, podien ser amnistiats. Tanmateix, la llei estableix que encara que es presenti una pre-judicial al TJUE s’han d’aixecar les mesures cautelars. En origen, l’Audiència espanyola no ho va fer, però les defenses d’Alerta Solidària dels encausats ho van demanar formalment i el tribunal els ho ha hagut de concedir.

Alerta Solidària creu que la resolució sobre si s’enviarà al TJUE una qüestió pre-judicial pot arribar aviat. Segons que va expressar l’Audiència en una interlocutòria, els fets que s’investiguen són amnistiables, però creu que la llei d’amnistia mateixa és contrària al dret de la Unió Europea perquè contravé la directiva antiterrorista. De fet, argumenta que la llei d’amnistia no és prou concreta sobre els actes de responsabilitat que s’han d’excloure “en una matèria tan sensible com el terrorisme”.

Els dotze investigats en l’operació Judes són encausats pel delicte de terrorisme, i n’hi ha vuit a qui també atribueixen els delictes de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista, i també el delicte d’estralls terroristes, en grau de temptativa. La llei d’amnistia exclou els fets que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea antiterrorista –no segons el codi penal espanyol, que en fa una definició més indeterminada– i que hagin causat intencionadament vulneracions greus de drets humans.

L’Audiència espanyola conclou que els fets investigats compleixen la primera condició, però no la segona, i que, per tant, poden ser amnistiables. Però considera que la llei d’amnistia pot representar “una derogació tàcita d’una part essencial de la directiva comunitària, i, en definitiva, anar en contra de la voluntat del legislador comunitari”. És per això que vol portar-ho al TJUE, per veure si la llei és contrària al dret comunitari.