L’Audiència espanyola absol l’antiga cúpula del Banc de València

El jutjat central penal de l’Audiència espanyola ha absolt l’antiga cúpula del Banc de València, acusada d’un delicte societari de falsedat per haver manipulat presumptament els comptes de l’entitat els anys 2009 i 2010 per ocultar un dèficit de provisió superior als vint milions d’euros.

La fiscalia anticorrupció havia sol·licitat penes de dos anys de presó per a l’ex-president de l’entitat i de la Generalitat, José Luis Olivas Martínez, i per a l’auditor Miguel Monferrer; dos anys i mig per a l’ex-conseller delegat, Domingo Parra; i havia retirat l’acusació para a la resta d’acusats en l’informe de conclusions definitives.

Les defenses havien al·legat indefensió en el judici perquè, a parer seu, es va vulnerar el principi acusatori en el procediment. La sentència assenyala que durant tot el procés no es van fer constar les falsedats concretes que s’imputaven als acusats.

El Banc de València va ser intervingut pel Banc d’Espanya a final de novembre del 2011, quan es va detectar un forat de capital de 600 milions. Això va passar abans que l’adquirís CaixaBank en una subhasta.

La fiscalia sostenia que, arran dels mals resultats de l’exercici del 2009, s’havia optat per dur a terme una pràctica comptable dirigida a mantenir una imatge de solvència i rendibilitat de l’entitat que no es corresponia amb la realitat del seu estat. Tanmateix, el jutjat ha considerat que en cap moment no es mencionen els estats intermedis dels exercicis dels anys 2009 i 2010 de l’entitat en què es basen les acusacions. La sentència indica que ni tan sols en l’escrit de conclusions és possible saber quins són exactament els apartats que es denuncien com a falsos. “Amb una acusació tan vaga, s’imposa al jutjador i a les defenses com a primera qüestió la de buscar i rebuscar en la causa per intentar descobrir quins són aquests concrets apunts comptables que es pretenen falsos per les acusacions per fonamentar el delicte de falsedat dels comptes”, diu el jutge, José Manuel Fernández Prieto.

Per sostenir l’acusació no n’hi havia prou de remetre’s als informes del servei d’Inspecció del Banc d’Espanya dels anys 2009 i 2010, perquè, a parer del jutge, és una obvietat que aquests informes no constitueixen l’escrit d’acusació, sinó que són únicament mitjans probatoris, i, a més, no aclareix si l’acusació es dirigeix a tots els apunts continguts en els informes o només a uns quants, i en aquest cas, a quins.