L’Audiència de Barcelona jutja tretze manifestants independentistes per encadenar-se a les portes del TSJC

  • Onze dels acusats s'enfronten a una pena de 2,5 de presó i els altres dos a un any

VilaWeb

ACN

04.02.2020 - 18:30

L’Audiència de Barcelona jutjarà a partir de demà tretze manifestants independentistes per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del Palau de Justícia. La fiscalia, que és la única acusació, demana 2,5 anys de presó per un delicte de desordres públics per a onze dels acusats, i un any de presó per a dos més per desobediència i resistència greu a l’autoritat, per haver donat puntades de peu i de puny a Mossos mentre els estaven desallotjant del carrer.

Els encausats, convocats pels CDR, consideren que la fiscalia està fent una repressió política i criminalitzant el dret de protesta, segons van denunciar a finals de novembre. La fiscalia acusa els encausats d’actuar amb ‘menyspreu’ cap a l’autoritat dels Mossos d’Esquadra que els van demanar que es retiressin, a qui no van fer cas. ‘La falta de col·laboració dels acusats va obligar els efectius policíacs a tallar les cadenes amb unes cisalles’, relata, i posteriorment detenir-los.

La fiscalia situa l’arribada els manifestants a les 7.45 i el restabliment de l’accés al tribunal a les 09.05. Després, es va tallar al trànsit el passeig Lluís Companys. La fiscalia remarca que, al voltant de les 09.50, els agents van treure els concentrats i diuen que un dels concentrats va donar puntades de peu a dos mossos, i un altre va donar cops de puny i puntades de peu a un altre agent.

La fiscalia admet que cap d’aquests policies va patir cap lesió a conseqüència d’aquests fets. Però afegeix que van caler ‘més d’un centenar d’efectius policíacs’ per poder restablir el trànsit a la via cap a les 10.15.

Acusen la fiscalia de repressió

En una conferència de premsa feta a finals del novembre del 2018, bona part dels encausats i el seu grup de suport van acusar la fiscalia de cercar la repressió del moviment independentista i fer unes peticions de pena amb motivacions polítiques.

L’advocat defensor, Eduardo Cáliz, va opinar que el judici no serà per desordres públics, sinó per perseguir la mobilització ciutadana. Així, va recordar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans diu que els talls de carrers i altres tipus de mobilitzacions s’emmarquen en la llibertat de protesta.

Unes tres-centes persones es van manifestar diumenge passat entre la plaça de Urquinaona de Barcelona i el Palau de Justícia per demanar l’absolució dels tretze manifestants. Per a demà s’ha convocat una concentració de suport als encausats davant del Palau de Justícia.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor