L’Audiència de Barcelona atura la investigació del patrimoni d’Alay ordenada pel jutge del cas Vólkhov

L’Audiència de Barcelona ha esmenat la plana al magistrat Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que investigava el patrimoni de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president de la Generalitat Carles Puigdemont. La sala estima parcialment el recurs d’apel·lació interposat per la fiscalia i revoca les investigacions sobre Alay perquè no són ben fonamentades ni argumentades.

En aquest cas, anomenat cas Estela, el jutjat va ordenar d’investigar Alay perquè un altre alt càrrec de la diputació, Jordi Castells, hauria pogut malversar fons públics, però el jutge hi va afegir els suposats vincles d’Alay amb Rússia.

La fiscalia considerava que la inclusió d’Alay és il·legal perquè és “prospectiva, odiosa, basada en prejudicis, de clara intencionalitat política”. L’audiència no admet aquesta definició, però sí que entén que no hi ha prou elements indiciaris que justifiquin d’obrir una nova línia d’investigació sobre Alay. “La resolució exigia un plus de motivació per a garantir el dret de defensa de l’investigat, explicar les raons i la connexió d’aquesta nova línia d’investigació”, diu l’escrit de l’audiència.

Per això li demana que faci una nova interlocutòria i justifiqui millor les noves diligències que pretenguin investigar Alay.

Informe de la Guàrdia Civil

A començament d’abril, la Guàrdia Civil va demanar al magistrat Joaquín Aguirre que ordenés a la diputació el lliurament de documentació relacionada amb la investigació patrimonial contra Jordi Castells. En l’escrit s’apuntava que Castells es podia haver enriquit de manera il·lícita i “injustificable” pel seu sou. La Guàrdia Civil apuntava que el compte corrent de Castells havia augmentat de 300.000 euros mentre va ser cap de l’Oficina de Cooperació Internacional i que havia comprat uns quants immobles al comptat. A més, també havia tingut suposadament ingressos en efectiu al seu compte bancari per imports “incompatibles amb el seu sou”.

Per tot això, el magistrat Aguirre veia indicis contra Castells pels delictes de suborn, emblanquiment de capitals i contra la hisenda pública. I el jutge justificava que si Castells havia tingut aquest augment patrimonial sospitós, Alay també havia de ser investigat per si havia actuat de la mateixa manera, perquè exercia el càrrec quan es van enllestir diversos expedients de subvencions investigats en la causa oberta el 2016 contra suposades ajudes irregulars de la diputació a entitats vinculades al sobiranisme.

Fa poques setmanes que el jutjat va demanar a la Diputació de Barcelona que li donés la documentació sobre els viatges d’Alay mentre era comissionat de relacions internacionals de la corporació supramunicipal, entre el 2015 i el 2018. En una interlocutòria, el jutge deia que alguns viatges podien no correspondre a l’àmbit competencial de la diputació. A més, sospitava que Alay s’havia enriquit il·lícitament mentre exercia el càrrec, com també sospita que va fer el seu suposat predecessor, Jordi Castells.

Alay sempre ha dit que no va ser el successor de Castells perquè ell no és funcionari, i va ser nomenat assessor i comissionat, i, per tant, no tenia capacitat executiva. Castells, en canvi, va ser subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat.

“Durant el període en el qual Alay va exercir com a comissionat, la capacitat executiva requeia en un funcionari de carrera que és qui, en realitat, ocupava el càrrec de director de Relacions Internacionals de la Diputació en substitució de Castells”, diu l’advocat d’Alay.