17.09.2024 - 10:14
|
Actualització: 17.09.2024 - 11:45
La secció segona de l’Audiència de Biscaia ha aplicat la llei d’amnistia a quatre condemnats per resistència i desordres públics en un acte contra la sentència del procés que es va fer a Bilbao l’octubre del 2019. El tribunal considera que la responsabilitat criminal dels encausats s’extingeix amb aquesta llei, que abasta els actes vinculats a la consulta feta a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i al referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
La interlocutòria assenyala que el tribunal va condemnar un dels processats a pagar 1.920 euros com a autor d’un delicte de resistència greu a agents de l’autoritat en concurs d’un delicte lleu de lesions, i a abonar 195 euros com a responsabilitat civil a favor d’un agent de la policia basca.
Dos encausats més van ser condemnats, com a autors d’un delicte de resistència greu a agents de l’autoritat en concurs d’un delicte lleu de lesions, a pagar 1.440 euros cadascun i a una indemnització conjunta i solidària a un agent de l’Ertzaintza de 495 euros.
Al tercer acusat, li van atribuir un delicte de desordres públics, de manera que li van imposar una pena de mig any de presó i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.
L’Audiència va considerar provat que el dia 18 d’octubre de 2019, cap a les 17.30, els condemnats havien anat a una manifestació no autoritzada a Bilbao. La convocatòria, feta per Twitter, defensava que el referèndum català no era delicte, criticava la sentència contra el procés i mostrava el seu suport al Tsunami Democràtic i al poble català. Unes 600 persones van tallar el trànsit a l’entrada de Bilbao i a la sortida.
Unitats antiavalots de la brigada mòbil i de l’Ertzaintza van desplaçar-s’hi per desblocar el trànsit, i quan els manifestants es van asseure a la via pública per continuar impedint la circulació de vehicles, els agents van començar a desallotjar-los amb extraccions individuals. Va ser aleshores quan, segons que la sentència, un dels acusats va picar, escopir i insultar els policies. I, amb els moviments de cames i mans, va donar un cop a un agent, que va tenir una contusió a la cama dreta.
Els altres dos encausats, també a primera fila, van oposar resistència quan els agents van provar de treure’ls de la calçada. Arran de la força que feien, segons la sentència, un altre agent també va sofrir lesions.
Finalment, els manifestants van abandonar la calçada i se’n van anar per uns quants carrers de la ciutat. En aquell moment, un grup de joves, entre els quals es trobava el quart acusat, va bolcar uns vuit contenidors per impedir el pas dels agents.
La interlocutòria recorda que l’11 de juny de 2024 va entrar en vigor la llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, que determina que “la responsabilitat criminal s’extingeix per l’amnistia o per l’indult”. I considera que això inclou els actes que hagin estat declarats o tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa o comptable, vinculats a la consulta del 9-N i al referèndum del Primer d’Octubre, que s’hagin fet entre el primer de novembre de 2011, quan van començar a desenvolupar-se els fets del procés independentista, i el 13 de novembre de 2023.
És a dir, que considera que l’amnistia no tan sols abasta l’organització i celebració de la consulta i el referèndum, sinó també uns possibles il·lícits que “hi tenen una profunda connexió, com ara, els actes preparatoris, les accions de protesta per a permetre’n la celebració o mostrar oposició al processament o condemna dels seus responsables”.
En concret, un dels articles de la llei es refereix als actes de desobediència, “sigui quina sigui la seva naturalesa, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, resistència o altres actes contra l’ordre i la pau pública que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport als objectius i fins descrits a les lletres precedents o als encausats o condemnats per l’execució de qualssevol dels delictes compresos en aquest article”.
D’acord amb això, la resolució de l’Audiència de Biscaia dóna per acabada, en aquest cas, l’execució de totes les penes privatives de llibertat, privatives de drets i multa que hagin estat imposades amb el caràcter de pena principal o de pena accessòria i que tinguin el seu origen en accions o omissions que hagin estat amnistiades.
I, per tant, declara l’extinció de la responsabilitat criminal dels quatre condemnats, a més de la responsabilitat civil derivada d’aquests delictes de resistència i desordres “en el marc de protestes portades a terme contra sentències judicials relacionades amb el procés català i el referèndum al·ludits en el preàmbul de la llei”.
La interlocutòria no és ferma, i s’hi pot interposar en contra un recurs de súplica davant aquest tribunal en el termini de tres dies.
