18.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.04.2023 - 22:55
El rol que fa l’Audiència de Barcelona és clau per a desllorigar la lluita de les víctimes de Pegasus que volen esclarir l’abast i les implicacions del Catalangate. En una interlocutòria, amb data d’abans d’ahir, la secció cinquena del tribunal ha donat la raó a Òmnium Cultural –en defensa de l’ex-vice-president Marcel Mauri, la periodista i parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet, i la responsable internacional de l’entitat, Elena Jiménez– i ha obert la porta perquè el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona investigui NSO Group com a cooperador necessari de la trama d’espionatge.
Quan el jutge instructor, Ignacio Carlos Sánchez, va admetre la querella, va refusar d’estendre la investigació a l’empresa israeliana, tal com demanava l’advocat Benet Salellas. En aquest sentit, argumentava que no tenia jurisdicció per a perseguir una entitat estrangera i afegia que “crear un programa informàtic és independent de l’ús que li pugui donar qui l’hagi adquirit”. Ara bé, en resposta a un recurs del lletrat, l’Audiència de Barcelona recorda al magistrat que el principi d’ubiqüitat l’habilita per obrir totes les línies d’investigació, tenint en compte que l’espionatge ha passat a l’estat espanyol, encara que hagi pogut comptar amb suport exterior.
“No es pot descartar, en la investigació i la instrucció de la causa, cap possible autor o participant dels fets dels quals hagin estat víctimes i perjudicats els querellants en qualsevol forma de participació, fins i tot únicament facilitant els instruments o mitjans per a executar-los amb coneixement de la destinació antijurídic que tindrien, siguin espanyols o estrangers, persones físiques o jurídiques, entre les quals hi podria haver les entitats querellades”, diu la interlocutòria.
“Ha saltat el mur construït pel jutge”
Consultat per VilaWeb, Salellas celebra la decisió de l’Audiència perquè trenca amb la dinàmica obstruccionista i els entrebancs que han posat els jutjats d’instrucció en les causes sobre el Catalangate. “L’Audiència ha saltat el mur que havia construït el jutge, amb la complicitat de la fiscalia, i recorda que aquesta investigació no té límits. A més, la interlocutòria té un plantejament molt interessant per a les víctimes, perquè ens diu que no hem d’anar de país en país, de tribunal en tribunal, per cercar justícia”, declara.
Així mateix, el lletrat recorda que fa unes setmanes la mateixa audiència, concretament la secció tercera, va dictar una interlocutòria similar arran d’un recurs de l’advocat Andreu Van den Eynde en la causa que afecta el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i la portaveu al Parlament Europeu, Diana Riba. En aquell cas, el tribunal va instar la jutgessa Eva Maria Moltó a investigar OSY Technologies, filial de NSO Group a Luxemburg, i a citar a declarar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro.
I ara què passarà?
La resolució de l’Audiència de Barcelona diu que abans d’aprovar diligències en contra de NSO Group, o qualsevol altre implicat en l’espionatge, s’ha de provar que els dispositius de Mauri, Bonet i Jiménez van ser infectats amb Pegasus. Ara bé, Salellas detalla que el jutjat d’instrucció ja disposa d’una pericial –més enllà de l’informe de Citizen Lab– que certifica les intromissions amb el programari. A més, la defensa també ha lliurat còpies parcialment ocultes dels mòbils dels afectats (permeten de veure els efectes de la infecció, però sense vulnerar la intimitat dels usuaris).
Amb tot això damunt de la taula, l’advocat assegura que tornarà a demanar al jutge que ordeni diligències contra OSY Technologies, la filial de NSO Group amb seu a Luxemburg, però també contra les agències del govern espanyol –CNI, Guàrdia Civil i policia espanyola– per esclarir el conjunt de la trama d’espionatge. A més, Salellas indica que, si les investigacions van prosperant, el més normal seria que un jutjat ho aglutinés tot en una macrocausa sobre el Catalangate per evitar reiteracions i agilitzar les diligències.
A Barcelona, els jutjats d’instrucció 20, 21, 22, 23, 24, 29 i 32 tenen o han tingut contacte amb causes relacionades amb la trama d’espionatge.
L’espionatge a Mauri, Bonet i Jiménez
L’any passat, Citizen Lab va destapar l’espionatge contra unes quantes persones relacionades amb Òmnium Cultural, entre les quals hi havia Marcel Mauri, que va rebre tres infeccions amb Pegasus. La primera, segons el laboratori, fou el 24 d’octubre de 2019, deu dies després de la sentència del Suprem contra el procés. Mauri també apareixia en la llista de divuit persones espiades, amb l’aval del Tribunal Suprem, que l’ex-directora del CNI, Paz Esteban, va ensenyar en la comissió de secrets oficials del congrés espanyol.
En el cas de Txell Bonet, Citizen Lab va detectar una infecció del seu mòbil el 4 de juny de 2019, poc abans que Jordi Cuixart fes ús del seu dret d’última paraula en el judici al Suprem. Finalment, en el cas d’Elena Jiménez, el laboratori va corroborar que havia estat espiada, però no en va poder especificar la data. “El seu cas és interessant: el seu rol incloïa dialogar amb ONG de tot Europa, inclosa Amnistia Internacional i Frontline Defenders. Vulnerar les seves comunicacions hauria proporcionat una visió única sobre els esforços catalans de defensa”, deia l’informe.
