15.07.2024 - 20:22
|
Actualització: 15.07.2024 - 22:08
L’Audiència de Barcelona ha preguntat al jutge de Barcelona que investiga l’espionatge amb Pegasus al president de Catalunya, Pere Aragonès, si ha pensat a amnistiar l’ex-directora del CNI Paz Esteban, abans de resoldre el recurs que ella va presentar contra la imputació.
En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, insta el jutge a aclarir-li si han pensat en l’amnistia per a l’ex-directora del CNI i, si escau, si ja ho ha resolt. Encara que en primera instància és el jutge instructor qui hauria de decidir si Esteban és amnistiable, en cas de recurs, seria l’Audiència de Barcelona la que acabaria resolent sobre la qüestió.
La llei no conté cap al·lusió als serveis secrets, però sí que considera amnistiables les conductes “realitzades en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir” els actes emmarcats en el procés.
Esteban continua com a investigada al jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona arran de la querella que va presentar el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, per l’espionatge al seu telèfon mòbil amb Pegasus. Esteban va demanar que s’arxivés la causa contra ella en un recurs davant l’Audiència de Barcelona. La fiscalia espanyola també va demanar l’arxivament perquè, a parer seu, els atacs amb Pegasus sempre es van fer amb l’aval judicial.
El titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, va refusar d’arxivar la investigació, tot esperant el resultat d’unes quantes diligències amb què pretén de determinar si els atacs efectuats al mòbil d’Aragonès a l’etapa en què Esteban dirigia els serveis secrets van comptar sempre amb aval judicial.
Aragonès, dirigent dels CDR: la teoria del jutge del CNI
El jutge del Suprem encarregat del control del CNI va avalar l’espionatge del mòbil d’Aragonès el juliol del 2019 –amb dues pròrrogues de tres mesos de l’octubre del 2019 i del gener del 2020–, una volta els serveis secrets van adduir que coordinava les accions dels activistes dels CDR.
No obstant això, una pericial informàtica que Aragonès va aportar al jutjat conclou que el dirigent d’ERC va tenir el mòbil infectat amb Pegasus entre el juliol del 2018 i el març del 2020, més enllà del període en què l’espionatge del CNI comptava amb cobertura judicial.
Les investigacions del CNI consideraven que el vice-president d’aleshores operava de manera opaca i que comandava l’activitat dels CDR. De fet, l’òrgan d’intel·ligència espanyol justificava l’espionatge al cap d’ERC en el fet que, a parer seu, portava les regnes dels comitès.
