Cop judicial contra els policies per la violència a l’escala del Pau Claris l’1-O

L’Audiència de Barcelona ha criticat la policia espanyola per ‘no haver exhaurit els mitjans no violents’ abans d’actuar a l’IES Pau Claris de Barcelona en el referèndum de l’1-O. Constata que no hi va haver cap ‘ordre expressa i concloent’ adreçada als ciutadans que hi havia aplegats perquè desallotgessin les entrades a l’institut i per a transmetre el mandat que els policies tenien encomanat. ‘La policia mateixa va infringir una de les pautes d’actuació que els protocols per a l’atenció i control de multituds imposen’, apunta l’Audiència, en referència a l’obligació ‘d’exhaurir els mitjans no violents, utilitzant el diàleg com a mitjà per a persuadir els congregats, autoritzant l’ús proporcionat i gradual de la força només quan no hi hagi cap més opció’. D’aquesta manera, rebutja el recurs del Sindicat Professional de Policia que demanava, novament, d’investigar pels delictes de desobediència i de resistència a l’autoritat els votants en aquest centre, acusant-los d’haver-se resistit a l’acció policíaca. La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat s’hi havien adherit. A més, l’advocacia de l’estat, que representava l’acusació en nom del govern espanyol, va identificar amb imatges i noms i cognoms les persones que hi havia al Pau Claris l’1-O i que volia que fossin investigades.

La decisió de l’Audiència de Barcelona confirma la que ja va prendre el jutjat número 7 de Barcelona, que és el jutjat que investiga més casos de denúncies de votants de l’1-O contra agents de la policia espanyola per les agressions el dia del referèndum. El jutge deia que no hi havia cap ‘escomesa dels ciutadans [envers els agents], essent l’actitud dels concentrats merament passiva davant de l’acció policíaca i essent retirats, arrossegats o empesos’. I l’Audiència afegeix que els votants del Pau Claris actuaven ‘emparats per l’exercici de drets constitucionals com la llibertat d’expressió, reunió i manifestació’, i que els policies, per a dur a terme el mandat judicial de requisar les urnes de què disposaven, haurien d’haver avisat de manera expressa i amb claredat els concentrats. Però que no ho van fer.

I més encara: ‘Per més que la policia tingués el deure de fer complir les disposicions emanades de l’autoritat judicial, continuava obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, més encara quan la resolució judicial mateixa els ho advertia, introduint a manera de condició l’exigència que no s’alterés la convivència pacífica, una innegable referència a l’ús de la força que, per més que es pugui defensar com una modalitat d’intervenció policíaca legal i legítima, quedava més estrictament acotada pel tipus de persones que s’esperava que anessin als centres de votació: famílies, vells, joves, nens i adolescents, en un context molt allunyat d’aquell que típicament legitima l’ús de la força.’ Conclou: ‘S’havia d’exhaurir l’alternativa del diàleg i la conciliació’.

I descriu així l’actitud dels votants al Pau Claris, que és condemnada i considerada delictiva per part del sindicat policíac, la fiscalia i el govern espanyol: ‘Veiem un grup de persones que, assegudes als accessos de l’institut, van intentar obstaculitzar l’entrada dels agents de policia, cantant consignes pacifistes, amb les mans alçades proclamant el dret de votar, evitant el comportament suposadament requerit pels agents, que de manera explícita fan ús de la força d’una manera directa, sense ordre prèvia de cedir el pas, patint els altres la violència física sobre les seves persones.’

Heus ací el vídeo que recull millor què va succeir al Pau Claris: