11.07.2024 - 13:56
|
Actualització: 11.07.2024 - 14:15
L’Audiència de Barcelona dubta d’amnistiar la trentena d’ex-alts càrrecs del govern i empresaris encausats per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre i es planteja d’anar al Tribunal Constitucional (TC) espanyol i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Els encausats estan processats pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació, arran dels preparatius i la logística del Primer d’Octubre: de la propaganda del referèndum al reclutament dels voluntaris i observadors internacionals o la impressió i el repartiment del material electoral.
En una interlocutòria, l’Audiència de Barcelona reclama al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona que li remeti la causa exclusivament a fi d’acordar com s’ha d’aplicar la llei d’amnistia. L’audiència dona cinc dies al ministeri fiscal espanyol i a les parts perquè puguin efectuar les al·legacions que considerin pel que a una qüestió d’inconstitucionalitat i a les prejudicials que es planteja de fer al TJUE.
El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que durant anys ha investigat els preparatius de l’1-O i que ja els havia duts a les portes del judici, a mitjan juny va deixar en mans de l’audiència l’aplicació de l’amnistia. Ho va decidir la titular del jutjat, Alejandra Lima. Va adduir que, com que era un procediment ordinari de sumari, és l’audiència i no pas la instructora la que ha de decidir si s’ha d’aplicar l’amnistia als encauats.
La causa, oberta ara fa set anys
La causa del jutjat 13 és la primera que es va obrir, ara fa set anys, inicialment amb la intenció d’evitar el referèndum. Se’n va derivar l’escorcoll del Departament d’Economia que dirigia el vice-president Oriol Junqueras.
Entre els processats que esperaven judici hi ha Núria Llorach, aleshores presidenta de la CCMA –ara 3Cat–; els ex-directors de TV3 i Catalunya Ràdio Vicent Sanchis i Saül Gordillo, per desobediència; l’ex-director de la delegació del govern davant la UE Amadeu Altafaj –per malversació i prevaricació–; l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo –per malversació i falsedat documental– i l’ex-interventora de la Generalitat Rosa Vidal, per malversació, falsedat documental i desobediència.
També són processats, per malversació i prevaricació, Antoni Molons, ex-secretari de Comunicació del govern; i Joaquim Nin, ex-secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència, en el seu cas també per desobediència. L’ex-director de Comunicació del govern Jaume Clotet fou processat per malversació, igual que Josep Ginesta, ex-secretari general de Treball, Afers Socials i Família, i els investigats David Palanques i David Franco, responsables de l’àrea TIC del Departament de Treball.
Per malversació i desobediència és processat també Francesc Sutrias, ex-director general de Patrimoni del Departament de Vice-presidència. Aleix Villatoro, ex-secretari general de Relacions Institucionals i Exterior, és processat per aquests dos delictes més el de prevaricació. A la causa també hi ha processats per desobediència Frederic Udina, ex-director de l’Idescat; Martí Patxot, ex-director de màrqueting de la CCMA; Mercedes Martínez, responsable de les obres d’una nau que havia de servir de deixalleria de l’1-O; Joan Manel Gómez, cap de Riscos del Centre de Seguretat de la Informació del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya; i Josep Masolivé, treballador de la Fundació.cat.
Marta Garsaball, que constava com a autoritzada en un compte bancari a Brussel·les, el titular del qual era la delegació del govern de la Generalitat, va ser processada pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació. I foren processats per malversació, desobediència i prevaricació Manuel Manonelles, que era responsable de la delegació del govern a Ginebra durant el Primer d’Octubre; Ignasi Genovès, ex-director general de Mitjans de comunicació de la Generalitat; i Teresa Prohias, ex-directora de serveis de Departament de Presidència.
