L’Audiència de Barcelona refusa d’aministiar els encausats pro-Hasel per l’atac a la comissaria de Vic

L’Audiència de Barcelona ha confirmat que no aplicarà l’amnistia als cinc investigats per l’atac a la comissaria de Vic (Osona) el 16 de febrer de 2021, durant les protestes contra la detenció del raper Pablo Hasel, perquè considera que la protesta no té cap “connexió profunda” amb el procés.

Així ho ha acordat la secció 21 de l’Audiència de Barcelona en un acte, al qual ha tingut accés Efe, i en el qual desestima el recurs que van interposar els cinc investigats en contra de la resolució de l’octubre de l’any passat en la qual la titular del jutjat d’instrucció 1 de Vic els va denegar l’amnistia en concloure que els fets no tenien relació amb el procés independentista. Els cinc investigats, en una causa oberta pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, van demanar l’amnistia en sostenir que el seu cas estava vinculat al procés perquè en la protesta a favor de Hasel també es van fer proclames independentistes.

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), que exerceix l’acusació en nom d’agents ferits a través de l’advocat Javier Aranda, va sol·licitar a l’audiència que denegués l’amnistia, pels quals demana penes de fins a cinc anys de presó. L’Audiència ha conclòs ara que l’actuació dels investigats “no pot considerar-se enquadrada” en l’amnistia perquè la concentració del 16 de febrer del 2021 a Vic tenia per objecte “principal” protestar l’empresonament de Hasel per complir una condemna “que no té cap relació amb el procés independentista”.

Per a la sala, el fet que una protesta sigui convocada o avalada per entitats independentistes “no converteix sense més ni més qualsevol acte dut a terme en el curs de les mateixes com a amnistiable”. “L’existència d’entitats amb ideologia independentista, així com les manifestacions amb estelades i proclames a favor de la llibertat i en contra de la monarquia es remunten a molts anys abans del 2011 i es mantenen després del 2023”, remarca, l’Audiència, en referència al període temporal que abasta la llei d’amnistia.

El tribunal sosté que l’amnistia “no està pensada per donar cabuda a totes les manifestacions o actes amb el suport de l’independentisme, sinó únicament aquells que tenen profunda connexió amb el procés independentista que va culminar en les consultes”.

Què va passar el 16 de febrer de 2021?

De totes les protestes de rebuig a la detenció de Pablo Hasel, la de Vic fou la més cridanera de totes. No pas per la quantitat de gent, sinó per la imatge del desenllaç: una comissaria dels Mossos destruïda.

La protesta va començar a la plaça Major de la ciutat, com tantes altres, i va anar cap als jutjats, situats al costat de la comissaria de la policia espanyola. Hi havia gent de tota mena. I, espontàniament, un grup va decidir d’anar cap a la comissaria dels Mossos. Aquesta acció va sorprendre els agents que hi havia a l’edifici, perquè no era prevista. L’ambient, a diferència de la plaça Major, començava a ser més tens, oimés tenint en compte les imatges d’actuacions policíaques contra manifestants que arribaven d’ací i d’allà. Fins que va volar el primer roc, i tot va esclatar.

La ràbia es va canalitzar amb violència. Objectes contra l’edifici, pintades en favor de la llibertat de Hasel i corredisses. La policia no estava preparada. La comissaria és la seu de l’àrea bàsica d’Osona i és integrada per agents de seguretat ciutadana. No són experts en ordre públic i els mancava tota mena de material per a controlar la situació. Estaven completament desbordats i es van trobar obligats a arrecerar-se dins l’edifici. Va ser en aquest moment que van decidir d’activar el codi 33, que es fa servir per situacions d’extrema gravetat. Vint minuts després, van arribar reforços de la BRIMO i l’ARRO de Manresa, que van actuar durament contra els manifestants i també van fer servir projectils de foam.