21.12.2022 - 11:48
L’Audiència de Barcelona ha absolt l’ex-pilot de motos Sito Pons dels delictes fiscals dels quals l’acusaven la fiscalia i les agències tributàries de Catalunya i l’estat. El ministeri públic demanava vint-i-quatre anys de presó i 12,4 milions d’euros de multa per sis delictes de frau fiscal per haver defraudat 2,7 milions d’euros amb un “entramat d’empreses” que li servien com a “societats instrumentals”, algunes de les quals amb residència en paradisos fiscals com l’Illa de Man i les Illes Verges. El tribunal considera demostrat que Pons va viure i tributar primer a Mònegue i després a Londres, i que va passar més de dos-cents dies de cada any fora de l’estat espanyol.
Segons la fiscalia, Pons va defraudar més de 444.000 euros de l’IRPF corresponent a l’any 2010, més de 801.000 euros corresponents al 2013 i més de 864.000 de l’any 2014. A més, també acusa l’ex-pilot de motos de defraudar més de 321.000 euros el 2012, més de 178.000 el 2013 i més de 173.000 el 2014, corresponents a l’impost de patrimoni. Per això, l’acusava de sis delictes contra la hisenda pública i li demana penes que totes elles sumen vint-i-quatre anys de presó, indemnitzacions a l’estat i la Generalitat corresponents a les quantitats presumptament defraudades i 12,4 milions d’euros de multa.
No obstant això, al final del judici va obrir la porta a rebaixar la petició per si el tribunal considerava invàlides algunes proves documentals obtingudes en els escorcolls domiciliaris. Així, alternativament, suprimia els tres delictes fiscals corresponents a l’impost del patrimoni, cosa que rebaixava l’import suposadament defraudat a 906.000 euros i la pena a nou anys de presó i 2,7 milions de multa. La fiscalia sostenia que, durant els anys del presumpte frau, Pons va viure “de manera efectiva” en un domicili del barri de la Bonanova de Barcelona, però que els anys 2010 i 2012 “formalment va declarar residir a Mònegue”, on va lloguer un apartament, i a partir del desembre del 2012 a Londres, on va llogar un altre domicili. Ho va fer, segons el ministeri públic, “amb el desig de no tributar a Espanya”.
El ministeri públic remarcava que “no consten” consums d’aigua i llum significatius en aquests apartaments llogats, i que, en canvi, Pons feia servir l’aeroport del Prat per als seus desplaçaments a les competicions.
En canvi, la defensa de Sito Pons assegurava que l’ex-pilot sí que va residir a Mònegue fins al 2012 i al Regne Unit a partir d’aquell any, i que la fiscalia en fa una “suposició errònia”. Així ho demostren, afegeix, “els certificats emesos per les autoritats dels respectius països”. La defensa considera que aquests certificats són “suficients” per descartar la comissió del delicte de defraudació a Hisenda.
Els advocats defensors remarquen que Pons paga els seus impostos al Regne Unit des de l’any 2012 i que les autoritats d’aquell país han “defensat” que l’ex-pilot viu a la capital britànica. En aquest sentit, sostenen que les autoritats espanyoles van acabar de manera “prematura” els procediments d’inspecció i van remetre les actuacions a la fiscalia “abans d’esperar la resolució del procediment amistós”. L’inici d’aquest procediment, afegeixen, hauria d’haver aturat una actuació en l’àmbit tributari.
Pel que fa a les “visites freqüents” de Pons a Barcelona, la defensa les atribuïa al fet que bona part de la seva família viu a la capital catalana, i que aquesta és “el punt de trobada habitual de la seva escuderia en els seus viatges per tot el món”. També argumentava que la majoria d’entrenaments i competicions es fan a l’estat espanyol, i l’escuderia té la seu en un polígon industrial de Castellbisbal (Vallès Occidental).
Segons la defensa de Pons, el tribunal ha declarat provat que del 2010 al 2014 Pons va passar més de dos-cents dies viatjant per circuits repartits per tot el món i no va ser resident fiscal a Espanya, sinó a Mònegue (2010 a 2012) i Regne Unit (2013 a 2014), on, segons s’afirma en la sentència, l’esportista “com a contribuent, ha declarat ingressos derivats del treball per compte d’altri i per compte propi, així com interessos obtinguts”. A més, l’Audiència ha considerat acreditat que “la major part dels interessos econòmics i actius financers de. Pons i el nucli de la seva activitat econòmica es concentren i localitzen fora del territori espanyol, excepte algunes propietats ubicades a Espanya”.