02.08.2022 - 19:50
El mes de juliol és habitualment positiu per als registres laborals, per la qual cosa són esperables descensos de la desocupació registrada i augments de l’afiliació. Però vet ací que durant aquest juliol l’evolució ha estat precisament la contrària, cosa que no és pas una bona notícia. L’afiliació ha mostrat el pitjor comportament d’aquestes darreres dècades en un mes de juliol, i fins i tot s’ha registrat un descens, i la desocupació ha augmentat, cosa que també és inhabitual en aquest mes. Finalment, la contractació ha baixat en termes mensuals, amb més intensitat en el cas de la indefinida. En vista de l’anàlisi que fan, els analistes de la consultora Randstat no han dubtat a qualificar el mes passat com “el pitjor juliol en més de catorze anys”, perquè s’han registrat una pèrdua de feines i un augment de la desocupació. Ben entès que es refereixen a les xifres sabudes avui per a tot l’estat espanyol.
A Catalunya les coses han anat una mica més bé, però no podem estar contents d’aquest juliol. Ací, la desocupació també ha augmentat, si bé l’afiliació a la Seguretat Social ha crescut, gràcies solament a la demarcació de Girona, atès que a la de Barcelona, per exemple, ha baixat.
Però comencem amb la desocupació. Segons que comenta l’Observatori del Treball de la Generalitat, en comparació amb el juny, hi ha un 0,98% més de desocupats registrats (3.310 més), un comportament poc freqüent en un mes de juliol d’ençà del 2010 (tret del 2019, que augmentà d’un +0,4%), però que sí que era habitual en la dècada dels 2000. Malgrat el comentari que aporta l’Observatori recordant temps passats, la dada és dolenta sense pal·liatius. El fet ha estat generalitzat a l’estat espanyol, atès que vuit comunitats autònomes han tingut més desocupació en un mes en què no és habitual. I tampoc no ho és que Catalunya hagi estat la que més ha crescut en termes absoluts, en plena temporada turística. En realitat, aquestes dades trenquen una tendència de cinc mesos consecutius en què la desocupació baixava intermensualment.
I no sembla pas una flor d’estiu. De fet, ja fa un parell de mesos que la tendència ha canviat. Així, el mes de maig, la desocupació tenia un ritme interanual molt elevat de baixada, del 27,8%, mentre que al juliol ha estat del 16,4%. Això vol dir que hi ha hagut una variació al juny i que va continuar, amb més força, el mes passat. En realitat, ve a dir que les coses no han anat tan bé com unes altres estatístiques sembla que indiquen, i s’acosta més a les sensacions negatives d’empresaris i ciutadans. Vist d’aquesta manera, podem dir que el juliol ha marcat una inflexió en el mercat laboral, la importància de la qual veurem els mesos vinents.
Segons el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, “són les pitjors dades d’atur registrat en un mes de juliol de la darrera dècada, la qual cosa s’explica perquè alguns àmbits d’activitat, com l’allotjament, el menjar i el beure i el comerç, solien reduir l’atur aquest mes, però aquesta vegada no ha estat així, sinó que han incrementat”. I ha afegit: “Les nostres dades estan molt per sobre de les economies del nostre entorn. Ens agradaria acostar-nos a les dades d’atur de països com Polònia o Alemanya, les quals tripliquem, o bé a les dades de la Unió Europea i de la zona euro, les quals dupliquem.”
D’altra banda, cal lamentar dos fets que no podem passar per alt. Per una banda, que la desocupació de llarga durada continuï afectant encara el 45% dels desocupats i que el 60% dels que no tenen feina tinguin més de quaranta-cinc anys, un percentatge que fins i tot supera el de la mitjana estatal, que és del 56%.
Quant a la contractació, també s’ha notat un canvi al juliol. Respecte del mes de juny, la xifra de contractes total ha crescut d’un 0,5% per l’impuls de la contractació temporal (+3,9%), i la indefinida s’ha reduït (-3,3%). Això deixa clar que al juliol hi ha un cert estancament i que els contractes indefinits deixen de pujar.
Tal com assenyala l’Observatori, el nombre de contractes laborals amb lloc de feina a Catalunya signats durant el mes de juliol s’eleva a 282.489. El 44,3% d’aquests contractes són indefinits (125.226 contractes), un percentatge molt elevat en comparació amb els anys precedents, però que queda una mica per sota del pes que representava la contractació indefinida entre l’abril i el juny d’enguany (el pes màxim s’assolí a l’abril: 48,8%).
En canvi, les afiliacions a la Seguretat Social han crescut. A Catalunya és on més han crescut en termes absoluts, després de les Illes. Durant el juliol, s’han comptabilitzat, de mitjana, 3.650.528 afiliacions, que és una xifra rècord a Catalunya. Respecte del juny, l’afiliació creix d’un 0,4%, 13.306 afiliacions més. D’ençà de l’inici de la sèrie històrica disponible (l’any 2004), el mes de juliol sempre ha registrat creixements mensuals de l’afiliació; el d’enguany queda per sota dels anys 2020 i 2021, però s’assimila als del 2018 i el 2019, anys pre-pandèmia. Tot i la bondat de la xifra, hi ha dos aspectes que no podem perdre de vista. El primer és que, malgrat haver assolit un rècord històric, la dinàmica de creixement s’ha alentit. I el segon és que el 95% del saldo de les noves afiliacions catalanes s’ha concentrat a la demarcació de Girona (12.665). La de Barcelona, en canvi, n’ha perdut gairebé 7.500.
Tot plegat indica un canvi de tendència que molt probablement es mantindrà a la tardor. Enguany ha començat un mes abans que no s’hauria esperat, i això ens porta a pensar que vénen uns mesos complicats, tant en l’activitat com en el mercat laboral, que fins ara duia una dinàmica molt positiva.
