13.08.2017 - 09:07
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
L’atleta jamaicà Usain Bolt va culminar un infaust comiat aquest dissabte al no completar per culpa d’una lesió el seu relleu del 4×100 en el Mundial a Londres, final que es va adjudicar el Regne Unit de la Gran Bretanya per davant de França i del Japó, un inesperat desenllaç després del bronze en la final dels 100 metres fa set dies.
El més cruel dels comiats es va encebar amb el millor velocista de la història: Bolt va encarar la recta final amb la necessitat de remuntar el britànic Nethaneel Mitchell-Blake i l’americà Christian Coleman, però pocs metres després d’iniciar la seva cursa el jamaicà va deixar de córrer sense poder recolzar la seva cama esquerra, amb una lesió muscular a la seva cuixa, i no va poder creuar la meta.
Després de conquistar els últims sis grans campionats, Jamaica no partia com a favorita, però l’última carrera de Bolt convidava al respecte.
Els Estats Units apuntaven a l’or, amb el campió dels 100 a Londres Justin Gatlin i el prometedor Coleman, però els britànics van triomfar a casa i el Japó es va pujar al podi pel tràgic desenllaç jamaicà.
Bolt penja les botes sense creuar la meta en la seva última cursa.
Els dubtes, sempre amb boca petita, sobre un comiat perfecte van començar a veure’s justificats quan a la final dels 100 només va poder ser tercer.
Al jamaicà se li va escapar el seu quart títol mundial de la distància, el que hagués estat el seu dotzè or en un Mundial, i aquest dissabte ni tan sols ha tingut el consol del podi.
Arribat el dia, el comiat ha estat cruel, però la seva retirada quedarà amb el temps en anècdota, com la seva sortida en fals a Daegu 2011 o la pèrdua de l’or de relleus en els Jocs de Pequín pel positiu de Nesta Carter.
Potser no va rebregar prou la seva motivació després d’anunciar l’any passat la seva retirada quan va signar a Rio un ‘triple-triple’ olímpic únic i daurat en 100, 200 i 4×100.
No obstant això, els seus balls, el seu somriure, el seu carisma i la seva gambada regnaran durant molts anys en el món de l’atletisme, o potser per sempre.
Aquest pas ferm i llarg del seu 1,95 d’altura que ha regnat i vençut de manera insultant a tothom qui ha tingut al seu costat.
