10.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.03.2023 - 10:16
L’anunci d’una nova pluja de milions per a construir un corredor ferroviari de l’Atlàntic que no passa per l’Atlàntic però sí per Madrid ha tornat a crear polèmica. Tal com passa de fa anys amb el corredor mediterrani, Madrid ha tornat a alterar la proposta d’un corredor europeu per centralitzar més encara les infrastructures de transport de l’estat espanyol.
La cosa és, fins i tot, més còmica encara que en el cas de l’anomenat corredor mediterrani. Perquè el corredor atlàntic, més enllà de Bilbao, no passa per cap ciutat atlàntica. I arriba al súmmum de no tocar en cap cas Galícia (supose que hi deu haver una gran polèmica amb això al teu país, Maria) i de no connectar Galícia amb Portugal, malgrat que és la reclamació més clara a banda i banda de la frontera. Per Madrid sí que hi passarà, el corredor atlàntic, però no circularà entre Vigo i Porto.
Molta gent se sorprendrà de com es poden fer coses tan grosses i demencials com aquesta, però a mi sempre m’agrada remarcar que hi ha una raó geopolítica d’aquest model radial d’estat que ens proposa Madrid de fa dècades. I és la situació geogràfica de Madrid i la voluntat, molt més que ambiciosa i jo diria que impossible, de canviar la realitat física.
L’actual estat espanyol és un altiplà desert, als marges del qual es despleguen petites àrees litorals, bàsicament els Països Catalans i el País Basc –Galícia té tota una altra consistència. La lògica històrica hauria fet de Sevilla la capital d’Espanya, i no Madrid. Perquè és una ciutat que existeix per si mateixa, però sobretot per la seua capacitat de comunicació i projecció –el Guadalquivir és una via real de comerç i transport, i el Jarama, no. Però com que els Àustries volien tenir la capital on tenien el vedat de caça, van crear Madrid. I de llavors ençà tota la història d’Espanya consisteix a inflar-la artificialment, d’inflar artificialment Madrid. Perquè com que és al mig del desert –no hi ha cap més ciutat gran a l’altiplà i la zona nord d’aquest altiplà és la segona més despoblada de la Unió Europea, darrere de Lapònia–, la seua única capacitat econòmica deriva de ser la capital de l’estat i de concentrar-hi de manera artificial recursos que en altres estats on hi ha ciutats capitals raonables i que tenen una lògica es reparteixen per tot el territori.
En aquest sentit, l’estructura radial del ferrocarril és un intent més de sostenir artificialment la ciutat de Madrid. Ni el primer ni l’últim –recordeu que el 2000 volien ser Miami i com van fracassar. Però com que no tenen vergonya, passa el que passa. Per exemple, que el corredor atlàntic no passe per l’Atlàntic…
Article de Maria Obelleiro: De corredors i trens
