L’acte central de les celebracions de l’Any Guillem Viladot es fan a l’Ateneu Barcelonès

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit l’acte central de les celebracions dedicades a l’escriptor lleidatà Guillem Viladot que ha tingut lloc avui al vespre a l’Ateneu Barcelonès. El Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), celebra el centenari del naixement del poeta agramuntí en reconeixement de la seva obra. La directora de l’ILC, Izaskun Arretxe, ha obert institucionalment l’acte i ha destacat “l’enorme riquesa de l’aportació literària i artística de Viladot”. Maria Garganté, Teresa Ibars i el comissari de l’Any, Pau Minguet, han remarcat la figura del poeta agramuntí en la taula rodona ‘Guillem Viladot: més enllà dels marges’ que ha estat moderada per Mercè Vila.

Després d’un recital poètic, a càrrec del grup Nicomedes Mendes, la consellera de Cultura ha clos l’acte. L’inici oficial de l’Any Viladot va tenir lloc el 29 de gener a Agramunt.

Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999) va dedicar part del seu temps mentre regentava la farmàcia familiar a experimentar en nombrosos camps del panorama cultural. A finals dels anys quaranta va començar a escriure petits poemes d’inspiració oriental i, tot seguit, es va anar immergint en el camp de la literatura, tot escrivint reflexions al voltant del que suposava viure en un poble de caràcter rural durant la postguerra. Aquestes incursions en el món de les lletres el va portar a publicar, el 1959, el seu primer volum, titulat ‘Temps d’estrena’.

A finals dels anys cinquanta es va interessar per les possibilitats discursives, teòriques i plàstiques que permetia el desmantellament de l’ordre alfabètic. La seva relació amb altres personatges vinculats al món de la cultura, com Leandre Cristòfol, Ton Sirera, Lluis Trepat i Josep Vallverdú, el van situar de ple en els corrents avantguardistes més punters del panorama català.

Les reflexions al voltant del fenomen visual el van portar, en cert moment, a defugir del format paper per començar a crear una sèrie d’obres volumètriques. Objectes trobats o, molt sovint, buscats van ser els protagonistes de nombroses peces que segueixen el paradigma del ‘ready-made’.

L’any 1997 Viladot va acabar les obres de la Casa de la Poesia Visual a Agramunt que va batejar com a Lo Pardal.