L’atenció primària s’ha tornat a col·lapsar: “No podem més”

A Barcelona, els usuaris dels centres d’atenció primària han vist com aquesta setmana es tornaven a col·lapsar els serveis. En molts casos, ha tornat a ser una odissea demanar hora, tret que fos una urgència.

De pensar que tancarien l’agenda de covid a una allau de contagis

“Fa quinze dies teníem la sensació que érem a punt de tancar l’agenda de seguiment de les persones que havien estat positives de la covid-19. Només teníem uns sis casos”, explica Antònia Raya, del Centre d’Atenció Primària Raval Nord a Barcelona. Les perspectives eren tan positives que hi havia hagut una reorganització. Ja no calia una infermera que es dediqués només a controlar aquesta agenda. L’encarregat del torn de malalties respiratòries ho podia assumir perfectament. Però aquest dilluns tot va canviar. I ara ja hi ha una cinquantena de pacients a qui s’ha de fer el seguiment. “Dues companyes es van haver de quedar a la tarda per fer-ho, perquè al matí havia estat impossible, no parava d’arribar gent amb símptomes.”

I un dels principals problemes és que, com que la majoria són joves, acostumen a tenir molts contactes. “Això vol dir haver de fer més proves i, també, tenir un control de molta més gent mentre fa la quarantena. Tot plegat dispara la feina.” A més, denuncia que la setmana passada els treballadors de Salut Pública, que s’encarreguen del rastreig, ja anaven amb retard, cosa que s’ha traduït en més casos, perquè com més es triga a comunicar-se amb els contactes estrets, més possibilitats hi ha que aquestes persones hagin tingut altres contactes. Al final, el problema es fa més gros.

Raya confessa que tot plegat ha estat un daltabaix. Diuen que de dilluns ençà hi ha hagut una allau de gent jove que té simptomatologia lleu o ha estat contacte d’un positiu. “Al llarg de la pandèmia he tingut moltes emocions, però mai havia estat emprenyada. Aquests dies ho estic. Emprenyada amb tot, fa molts mesos que estem així. I em fa ràbia, perquè penso que ens ha anat d’un pèl. Tant de bo es pugui controlar el brot.”

Majoritàriament, joves amb símptomes lleus però molts contactes

Reconeix que entén que els joves tinguin la necessitat de sortir. I diu que no vol buscar culpables, però aquests dies ha vist un canvi de discurs que li ha preocupat. “Durant la primera onada, et trobaves amb gent que et deia que no podia fer la quarantena perquè havia d’anar a treballar, si no, no tenia diners per a menjar. Ara hi ha gent que haurien d’estar confinats, però que et diuen que van sortir una estona amb els amics. No pot ser, la pandèmia no s’ha acabat. Entenc que tinguin la sensació que no els afecta, però aquest brot pot esquitxar persones que sí, i llavors tindrem un problema. Nosaltres tenim gent gran amb la segona dosi inoculada que ha estat hospitalitzada.”

Quant a les dades, Raya explica que té una sensació com quan se’n va anar de vacances l’any passat. Però confessa que la gravetat és diferent. “Ara, majoritàriament, és jovent, amb simptomatologia lleu.” Encara que recorda que alguns d’aquests casos també es complicaran, “no tots ho passaran com si res”. A més, es mostra preocupada perquè no se sap com es recuperarà la gent gran. En principi, amb la vaccinació no hi hauria d’haver problemes greus, però no es pot descartar del tot.

Raya explica que aquests darrers dies hi ha hagut canvis en la simptomatologia. “Ara veiem, sobretot, gent amb mal de cap o mal de coll, amb congestió o sensació de mal cos, de cop tenen fred i de cop calor. Hi ha gent amb tos i diarrea, també, però la majoria vénen amb una congestió.”

L’Atenció Primària diu prou

A l’Atenció Primària són conscients que els pacients, sobretot els crònics, volen recuperar el dia a dia amb els seus centres de referència. Volen tornar a la presencialitat. “Ens encantaria poder-ho fer, però no ens poden demanar miracles. Hauríem de recuperar aquella manera de treballar que porta beneficis a la societat. I això només és possible quan als pacients sempre els veu la mateixa infermera i metgessa de referència. Com que et coneixen, tendeixen a reduir la medicalització i a tenir diagnòstics precoços. També és molt important l’accessibilitat. Però o ens donen infrastructures i personal, o no es pot fer. En aquesta pandèmia els equips s’haurien d’haver doblat. Un que atengués la pandèmia i un altre el dia a dia. Però no s’ha optat per fer-ho així”, denuncia Raya.

Aquesta nova onada arriba just la mateixa setmana que els professionals de l’Atenció Primària havien decidit de mobilitzar-se per reclamar millores bàsiques i recollir el malestar que diuen que hi ha a tot Catalunya. La plataforma Marea Blanca volia fer un petit toc d’atenció a la Conselleria de Salut, i diu que no es pot continuar així. “La necessitat de posar fi a aquesta barrera d’accessibilitat és un clam a tot arreu. La gent es queixa que les visites no poden ser sempre telefòniques, s’han de fer també de presencials. Se senten molt abandonats”, explica Trini Cuesta, de Marea Blanca.

A més, confessa que en un primer moment entenien aquest model, però que tenen por que es cronifiqui. “Ja ens han dit que continuarà. A Marea Blanca no estem en contra de la telemedicina. Segur que hi ha un perfil de gent jove a qui els va molt bé. Però hi ha un munt de població que no hi té accés. Ells també tenen tot el dret de demanar una visita presencial. Hi ha pacients crònics que es queixen que fa un any no els han visitat presencialment ni una sola vegada. Això no pot ser.”

Marea Blanca també denuncia que aquest no és pas un problema nou, sinó que tot plegat respon al fet que fa molts anys que s’ha optat per degradar la primària. I ells, en canvi, defensen que l’Atenció Primària hauria de ser la principal vèrtebra de la salut pública del país. “Abans de la pandèmia ja hi havia un problema de pressupost. Els professionals marxaven esgotats. Imagina’t ara. A l’Atenció Primària hi ha treballadors molt estressat, molts altres estan de baixa. Fins i tot, hi ha molts que han claudicat. La gent no pot més, no es pot continuar així”, conclou Trini Cuesta.