Atenció a Escòcia (novament)

Ahir el venerable The Times va causar un daltabaix polític al Regne Unit, quan va assegurar que la primera ministra britànica Theresa May treballa amb diverses hipòtesis que preveuen un segon referèndum d’independència a Escòcia. La cosa és complicada i per això mateix molt interessant.

D’una banda, ben aviat es començarà a acomplir el Brexit: el Regne Unit comunicarà oficialment a la Unió Europea que vol eixir-ne, cosa que no ha fet fins ara. A més, el 17 i el 18 de març es farà a Aberdeen el congrés de l’SNP, i ben probablement s’hi farà una crida a un segon referèndum d’independència. L’SNP ja havia anunciat que si no es podien aturar de cap manera les conseqüències del Brexit, tenint en compte que Escòcia va votar a favor de romandre dins la UE, reclamaria un referèndum d’independència, precisament per mantenir-se dins la Unió i fer valer el vot dels seus ciutadans.

Segons que sembla, i ací comencen els detalls interessants, Theresa May està convençuda que no pot impedir aquest segon referèndum a Escòcia si no vol provocar una crisi institucional i democràtica intolerable. A què aspira ara, doncs? Simplement a retardar el referèndum fins d’ací a dos anys, quan el Regne Unit ja haurà eixit de la UE. I per què? Doncs perquè vol evitar que, enmig del Brexit, Escòcia opte per romandre dins la UE, amb el benentès que la Unió acceptaria sens dubte la permanència escocesa. Compta, en canvi, que si el Regne Unit ja és fora de la UE, aleshores Escòcia no hi restarà dins sinó que haurà d’entrar-hi. I May creu que, en aquesta circumstància, la independència no serà tan atractiva. Significativament.

Tanmateix, la primera ministra té dos problemes. El primer, molt important, és que la Unió Europea ja ha expressat simpatia per la posició escocesa. I aquesta idea segons la qual si el Regne Unit és fora de la UE Escòcia s’hauria de posar a la cua, darrere Turquia, no sembla gens sensata. Més aviat, i això ens interessa molt, la Unió Europea sembla preparar-se per a acceptar Escòcia, siga en les condicions que siga –fins i tot si és després d’haver eixit de la UE.

El segon problema és gairebé més greu encara, per a Londres. Dimecres hi ha eleccions al nord d’Irlanda i hi veurem la reacció al Brexit, tenint en compte que els nord-irlandesos també votaren molt clarament en favor de restar dins la Unió Europea. A més, la república d’Irlanda ja ha exigit a la UE que, mal que siga després del Brexit, el nord d’Irlanda puga tornar a la UE sense entrebancs, si ho vol, sense haver de seguir el procés d’ascensió. De fet, ha amenaçat de blocar el Brexit si no s’atén aquesta petició, basada en el procediment que va fer servir Alemanya per a fer entrar la RDA i, per tant, molt difícil de discutir.

Vist des de la nostra perspectiva, la cosa comença a ser molt interessant. Segon referèndum a Escòcia, és a dir, referèndum o referèndum. La independència acceptada com a remei, com a eina, vàlida per a salvar la voluntat popular d’una nació, dins un estat on és minoria. Democràcia per damunt de tot, en contrast amb l’autoritarisme espanyol. Però també manteniment dins la Unió fins i tot després del Brexit i mecanismes per a retornar-hi per la via ràpida, si calgués. Més la constatació que els estats tenen com més va més dificultats per a mantenir el monopoli de les relacions internacionals. Ni que siga el poderós i imperial Regne Unit. Amb tot plegat, és obvi que haurem d’estar molt a l’aguait. Novament.

[Bon dia]  –Commoció a Itàlia per la mort de Dj Fabo a Suïssa. Fabiano Antoniani hi havia anat per morir amb un procediment d’eutanàsia activa, després d’haver pregat als polítics italians que el deixassen morir al seu país, voluntàriament. Un cas humanament corprenedor i difícil, que ha esdevingut un gran debat polític. Vegeu-ne les notícies al Corriere, la Repubblica, La Stampa i Il Fatto.

–La comunitat sikh ha estat guardonada amb el Premi Martí Gasull. Us recomane aquesta entrevista dels nostres col·legues de Núvol, per a saber millor qui són i quin paper atorguen a la llengua.

–El govern de Bangladeix va reconèixer ahir diplomàticament Kossove. Amb això ja són 111 els estats membres de l’ONU, sobre un total de 193, que reconeixen la independència de l’estat balcànic i hi mantenen relacions oficials. Espanya continua negant-s’hi. També el reconeixen Taiwan, Niue i les Illes Cook, de manera que, en total, Kossove manté relacions amb 114 estats.