23.08.2017 - 16:41
Segons el CGPJ, el jutge va aplicar jurisprudència nacional i europea i va entendre que expulsar-lo vulnerava el “principi de proporcionalitat”
VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
L’Advocacia de l’Estat, en representació de la Subdelegació del Govern espanyol, no va recórrer la sentència del jutjat del contenciós administratiu número dos de Castelló que va anul·lar l’expulsió de l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, que havia estat condemnat per tràfic de drogues, pel fet de considerar que tenia “evident arrelament laboral” a Espanya i “esforç” per integrar-se, segons ha informat en un comunicat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
L’òrgan de govern dels jutges explica que en l’expedient judicial “només consten els antecedents per tràfic de drogues” de l’imam, qui va morir a l’explosió de la casa d’Alcanar, on els terroristes de Barcelona i Cambrils tenien la seva base d’operacions, “però no hi havia informació sobre vincles amb el terrorisme” ni una altra condemna.
El jutge del contenciós administratiu va aplicar en aquest cas la jurisprudència nacional i europea segons la qual “l’expulsió d’un resident de llarga durada condemnat a més d’un any de presó no és automàtica”, segons s’explica en el comunicat.
Com que no existia aquest recurs, la sentència que va anul·lar l’expulsió es va declarar ferma, segons consta en una resolució del jutjat, de data 15 de maig del 2015, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Abdelbaki Es Satty havia estat condemnat al desembre del 2011 per un delicte de tràfic de drogues sense un greu perill per a la salut a quatre anys i un mes de presó, sentència ferma el 2012 per un jutjat de Ceuta.
El jutjat contenciós de Castelló, en una sentència de 2 de març del 2015, de 18 pàgines, va estimar el recurs presentat per l’imam contra la decisió de la Subdelegació del Govern espanyol de Castelló que el 22 d’abril del 2014 va decretar la seva expulsió del territori nacional i prohibició d’entrada d’Espanya durant cinc anys.
L’imam al·legava en la seva petició que l’expulsió havia d’anul·lar-se per infracció del principi de legalitat i de proporcionalitat i de la Llei d’Estrangeria i demanava que es fonamentés i sustentés l'”amenaça greu” que podia suposar. Havia aportat documentació per acreditar que va estar donat d’alta a la Seguretat Social durant sis anys, sis mesos i 16 dies i argumentava que en aquell moment tenia contracte de treball.
VA INVOCAR RAONS “D’HUMANITAT”
Així mateix, afegia que és fill de ciutadana espanyola, amb qui convivia, que estava a les seves expenses perquè no treballava i va invocar per a l’anul·lació de l’expulsió “raons d’humanitat” donades les seves circumstàncies, que enumerava: residència a Espanya des de la minoria d’edat –va arribar a Espanya amb 16 anys–, acompanyat de la seva mare, de nacionalitat espanyola, i en companyia de la qual residia juntament amb el seu marit espanyol, diagnosticat d’una malaltia mental per la qual tenia reconeguda una discapacitat del 65 per cent que requeria medicació contínua. A més, sostenia que no tenia de vincles familiars o socials al seu país d’origen.
Per la seva banda, en aquest procés, l’Advocat de l’Estat va al·legar assenyalant que l’imam havia estat condemnat a Espanya per tres delictes, un de lesions a una pena de presó superior a un any sense que s’hagués acreditat que els antecedents penals estiguessin cancel·lats en el moment que es va dictar l’expulsió, entre d’altres motius.
Després d’analitzar les proves documentals presentades, el jutge va considerar que el recurrent, resident de llarga durada, havia demostrat el seu “evident arrelament laboral i esforços per integrar-se” a Espanya mitjançant l’acreditació d’un contracte de treball actual i el període cotitzat en la Seguretat Social, de 6 anys, 6 mesos i 16 dies.
La sentència argumenta, a més, l’antiguitat en la comissió del delicte, que es va produir al gener del 2010, i la circumstància que es tractés d’un sol fet delictiu, segons el CGPJ.
JUTGE: L’EXPULSIÓ VULNERA EL PRINCIPI DE PROPORCIONALITAT
El magistrat va rebutjar anul·lar l’expedient d’expulsió per caducitat o irregularitats en la notificació, com pretenia Es Satty, però va entendre que l’expulsió automàtica per haver complert una pena superior a un any de presó, com sol·licitava l’Advocacia, vulnerava el principi de proporcionalitat segons la nova jurisprudència.
En concret, el jutge va aplicar la nova doctrina jurisprudencial nacional i europea, segons la qual, l’expulsió d’un estranger resident de llarga durada condemnat per un delicte castigat amb una pena superior a un any de presó “no és automàtica” i és necessari valorar les circumstàncies concretes de cada cas i que existeixi una “amenaça real i suficientment greu per a l’ordre públic o la seguretat pública”.
El jutge cita resolucions del Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional i dels Tribunals Superiors de Justícia de Castella i Lleó, País Basc, Cantàbria o l’Audiència Provincial de Biscaia, entre d’altres.
“UN SOL FET DELICTIU”
En la seva resolució, el magistrat explica que “si bé és greu la conducta imputada, no es pot ignorar que estem davant un sol fet delictiu llunyà en el temps –fa més de cinc anys que va cometre el delicte–, mentre que amb la documental acompanyada s’acredita que té un evident arrelament laboral a Espanya, que demostra els seus esforços d’integració en la societat espanyola, per la qual cosa entén aquest que jutja que un únic fet delictiu juntament amb la resta de circumstàncies exposades vulnera el principi de proporcionalitat”.
