20.11.2024 - 21:40
The Washington Post · Leo Sands
El president nord-americà, Joe Biden, ha autoritzat l’exèrcit ucraïnès a fer servir míssils de llarg abast de fabricació nord-americana en atacs limitats a l’interior de Rússia, en una decisió que suavitza les restriccions imposades per Washington a l’ús ucraïnès d’aquest sistema d’armament tan potent.
Fins ara, els Estats Units limitaven l’ús del Sistema de Míssils Tàctics de l’Exèrcit (ATACMS) a l’interior de les fronteres ucraïnès. La restricció es devia, en bona part, al temor que, en cas de ser atacada amb míssils nord-americans, Rússia optés per respondre militarment contra els Estats Units o els seus aliats militars, més enllà del terreny de batalla a Ucraïna.
Heus ací què cal saber sobre el canvi de posicionament de Washington.
Què és l’ATACMS?
L’ATACMS és un sistema de míssils guiats de gran potència en què els míssils es desplacen a velocitats supersòniques quan són disparats. L’abast màxim dels projectils és d’uns 190 quilòmetres, més del doble que no pas el dels míssils soviètics Tochka-O, que, fins ara, eren l’arma de més abast de què disposava Kíiv. L’abast de l’ATACMS també és més gran que no pas el dels míssils de creuer –que es disparen des d’avions– que tant el Regne Unit com França han subministrat a Ucraïna.
L’any passat, The Washington Post va informar que l’administració Biden tenia la intenció d’abastir Ucraïna amb míssils ATACMS armats amb bombes de dispersió, en compte d’una sola ogiva. Les bombes de dispersió són molt criticades pels grups de drets humans, que denuncien que són molt menys precises que no pas els míssils d’una sola ogiva i comporten més risc per als civils. A diferència dels míssils de creuer, els míssils ATACMS es disparen des de terra.
Per què Biden ha pres aquesta decisió ara i no abans?
La decisió sobre l’ús dels míssils arriba en resposta al desplegament de milers de tropes nord-coreanes a la regió fronterera russa de Kursk per a ajudar Moscou a reprendre el control del territori rus que Ucraïna va arrabassar-li en una ofensiva aquest estiu, segons que expliquen funcionaris de seguretat nord-americans a The Washington Post, que parlen sota condició d’anonimat a causa de la delicadesa de l’afer.
Funcionaris de l’administració Biden han assenyalat anteriorment que l’objectiu de la Casa Blanca era deixar Ucraïna en una posició tan favorable com fos possible abans de la presa de possessió de Donald Trump, que ha manifestat repetidament la seva voluntat de posar fi al conflicte i negociar un acord de pau entre Moscou i Kíiv.
Ucraïna feia mesos que demanava autorització per a fer servir míssils ATACMS en territori rus, amb l’argument que poder atacar objectius dins Rússia l’ajudaria a desgastar les capacitats ofensives de Moscou.
Els funcionaris del Pentàgon s’han mostrat especialment escèptics amb l’autorització, i asseguren que Rússia sempre pot neutralitzar l’impacte de l’ATACMS tot retirant els seus actius militars cap a l’interior del país, fora de l’abast màxim dels míssils. En privat, els funcionaris de seguretat nord-americans també expliquen que els preocupa que el subministrament de més míssils ATACMS a Ucraïna pugui reduir la reserva estratègica d’armament de Washington i afectar-ne la preparació per a possibles nous conflictes.
Anteriorment, els funcionaris del govern Biden han defensat que el seu enfocament sobre la seguretat d’Ucraïna havia anat canviant a mesura que el conflicte anava evolucionant. “Ens hem anat adaptant i ajustant a les necessitats d’Ucraïna a mesura que la situació al camp de batalla ha anat canviant, a mesura que l’estratègia de Rússia ha anat canviant, a mesura que s’han anat introduint nous elements al conflicte, com ara les forces nord-coreanes”, va dir la setmana passada el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken.
Quin impacte podria tenir en el camp de batalla?
Anteriorment, Ucraïna ja ha utilitzat míssils ATACMS per a atacar tropes russes a l’interior d’Ucraïna. Segons que expliquen un funcionari nord-americà i una altra persona familiaritzada amb la qüestió, es preveu que l’exèrcit ucraïnès –ara que ha estat autoritzat a fer-los servir a l’interior de Rússia– comenci desplegant aquests míssils a la regió de Kursk.
Segons un informe publicat a l’agost per l’Institute for the Study of War, un think tank amb seu a Washington, a Rússia hi ha 245 objectius militars i paramilitars, pel cap baix, que es troben dins l’abast dels míssils ATACMS, incloent-hi setze bases aèries russes. Funcionaris nord-americans expliquen que Rússia ja ha traslladat la majoria del seu armament més estratègicament important més enllà de l’abast d’aquests míssils.
Michael Kofman, expert militar especialitzat en Rússia i Ucraïna del Carnegie Endowment for International Peace, explica que permetre a Ucraïna d’emprar míssils ATACMS a l’interior de Rússia podria proporcionar a Kíiv un “benefici operatiu que li permetria de defensar-se més bé i mantenir el territori que ocupa actualment a Kursk”. I afegeix: “Això ajudaria a compensar el benefici que Rússia deriva de la col·laboració amb les forces nord-coreanes en aquesta part del front.”
Kurt Volker, ex-ambaixador dels Estats Units davant l’OTAN que va exercir com a especial de Trump a Ucraïna, ha celebrat la flexibilització de les restriccions a l’ús dels míssils. “Rússia ataca Ucraïna des de molt llarga distància, i fins ara els Estats Units havien impedit a Ucraïna de tornar-s’hi”, va escriure a X.
Així i tot, Volker ha advertit que era un error que Washington hagués fet pública la decisió, perquè equivalia a alertar Rússia per avançat de les maniobres ucraïneses.
El president rus, Vladímir Putin, havia declarat anteriorment que els atacs amb míssils de llarg abast occidentals contra objectius traspassaven una línia vermella. Aquest setembre, el president va revisar la doctrina nuclear russa per fer constar que qualsevol atac convencional contra Rússia amb el suport d’una potència nuclear seria percebut per Moscou com un atac conjunt.
Com han respost Ucraïna, Rússia i altres països a la decisió?
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, sembla que ha acollit favorablement la decisió de Washington aquest cap de setmana, i ha destacat la importància d’aquest armament per a l’exèrcit ucraïnès. “Els míssils parlaran per si mateixos”, va dir.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, criticà la decisió de Biden dilluns, i va dir que afegia llenya al foc.
Els legisladors russos també han indicat que la decisió podria fer augmentar les tensions entre Occident i Moscou. “La batalla esdevindrà encara més feroç, i les converses, més difícils”, va dir Andrei Kartapolov, president de la comissió parlamentària de Defensa russa.
El fill de Trump, Donald Trump Jr., per la seva banda, va lamentar que la decisió comportava el risc de “causar una Tercera Guerra Mundial”.
Alhora, els aliats europeus d’Ucraïna han celebrat la decisió de Washington. La ministra alemanya d’Afers Estrangers, Annalena Baerbock, va dir en una entrevista radiofònica que Ucraïna tenia dret d’utilitzar míssils de llarg abast contra Rússia com a autodefensa.
El president de Polònia, Andrzej Duda, ha rebut amb satisfacció la decisió de Biden. “Era molt necessària […] Ara Rússia veurà clarament que Ucraïna rep el suport dels països occidentals”, va escriure a X.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
