Astrofísics valencians revelen una imatge de la galàxia M87

Un grup d’astrofísics, entre els quals hi ha els professors de la Universitat de València José María Martí i Manel Perucho, ha publicat a la revista Astrophysical Journal Letters una imatge de la galàxia M87. En aquesta s’hi pot apreciar un jet o raig de plasma que es configura en dos grans helix brillants en radiofreqüències de fins a a 3.300 anys llum del forat negre supermassiu del centre de la galàxia.

Aquesta imatge mostra la configuració del camp magnètic al llarg del raig fins a distàncies molt superiors a les conegudes fins ara en qualsevol altre jet extragalàctic, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

“Aquest camp és, per un costat, el responsable de la formació del jet al voltant del forat negre i, per un altre, fonamental en la seva evolució i de la generació de radiació del jet”, comenten els professors Martí i Perucho, també membres del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i de l’Observatori Astronómic de la UV.

M87 és una galàxia el·líptica que es troba a 55 milions d’any llum de la Terra. Al seu centre hi ha un forat negre supermassiu amb una massa de 6500 milions de masses solars.

L’equip liderat per l’astrofísica italiana Alice Pasetto (Universitat Autònoma de Mèxic) ha obtingut imatges d’alta qualitat a diferents freqüències en ones de ràdio, fet que ha permès revelar aquesta estructura tridimensional del camp magnètic del jet. “El camp i la part més brillant del raig s’estructura en forma de doble hèlix, similar a l’estructura de l’ADN”, afirma Pasetto.

Fa uns mesos, noves imatges van mostrar l’estructura del camp molt a prop del forat negre, en un treball liderat per l’investigador de la UV Iván Martí-Vidal. En aquest nou treball, els investigadors han usat radiotelescopis per estudiar l’estructura del camp i la dinàmica del jet a molta distància del forat negre.

“S’espera que el camp magnètic tingui una estructura helicoidal molt prop del forat negre, i que tingui un paper fonamental en la canalització i acceleració del plasma, però no esperàvem un camp tan ordenat a distàncies tan grans”, afirma José María Martí.

“És previsible que el camp s’afebleixi amb la distància a causa de diferents processos com la inversió d’energia magnètica en l’acceleració de les partícules”, afegeix Manel Perucho. A més, el desenvolupament d’ones que creixen en amplitud al llarg del jet pot contribuir a ordenar-lo, afirmen els investigadors valencians. Així, el camp es comprimiria en regions on la pressió és major. Aquesta interacció seria precisament la responsable de generar l’estructura en doble hèlix.