Polèmica per la designació de l’espanyolista Astrid Barrio com a assessora de l’acord de la claredat

La politòloga espanyolista Astrid Barrio formarà part del consell acadèmic independent de l’acord de la claredat que promou el govern de Pere Aragonès. Segons que publica El País, Barrio serà un dels encarregats que participaran en el disseny d’una proposta de referèndum d’independència pactat amb el govern espanyol, fet que ha cridat profundament l’atenció perquè Barrio nega el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En un article a El Periódico publicat ahir, Barrio ja parlava de l’acord de la claredat, sense dir que ella formaria part del consell acadèmic que coordinarà el politòleg Marc Sanjaume, i exposava la possibilitat que el procés de l’acord de la claredat s’acabés renunciant al referèndum: “Si les preguntes que ha de formular el govern als experts són prou generoses serà possible abordar, des de la serenitat del debat acadèmic, quins són els millors instruments per a resoldre conflictes polítics d’aquesta naturalesa en societats polítiques homologables a la nostra, i eventualment i sense quedar atrapats en el referèndum, proposar alternatives o instruments, tant a la societat com al conjunt de forces polítiques, que enriqueixin el debat i permetin, potser, d’obrir vies fins ara inexplorades.”

La designació de Barrio ha indignat certs sectors de l’independentisme, que ràpidament han recordat declaracions seves contra el referèndum o negant la condició de presos polítics i exiliats als independentistes represaliats. Durant el 2017, va dir que el referèndum d’independència era violent perquè no respectava la majoria ni la legalitat, i va dir que era una imposició.

Astrid Barrio. El referèndum “no és pacífic” perquè “és imposat”. “És un fet violent”. “Un risc per la democràcia i l’estat de dret”. pic.twitter.com/D4MaMq8kYV

— Kasper Juul (@KasperJuuI) January 10, 2017

L’hostilitat a la idea d’un referèndum d’independència a Catalunya no va ser pas causada per la tensió política del 2017, sinó que anys després ha mantingut la mateixa oposició, i ha contestat a Aragonès mateix negant el valor dels referèndums per a resoldre conflictes.

No és cert: un referèndum es un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals. https://t.co/ZKHO5Xh1M1

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) September 28, 2021

Aragonès exigeix que l’estat faci una proposta però ell no fa cap proposta per a la meitat de catalans que no són indepentistes ni creuen que un referèndum reso res. I si comencem per aquí? Ah, això no, som un sol poble que ignora la meitat.

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) March 26, 2021

Vol diàleg però si no s’accepten les seves demandes tornarà a tirar pel dret. No, no vol resoldre el conflicte, vol fer un referèndum. https://t.co/GxKBg405nc

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) January 28, 2020

Per què li diuen més democràcia quan volen dir un referèndum? https://t.co/sysdxIdk6N

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) February 5, 2019

Fins i tot va arribar a menystenir la memòria del president Lluís Companys, assassinat pel feixisme, i va negar que fos mereixedor de la instal·lació d’una Stolpersteine davant del Palau de la Generalitat. Les Stolpersteine són llambordes daurades que recorden les víctimes del nazisme.

La plaça Sant Jaume no era el domicili de Companys i la seva figura projecta prou ombres com per no avalar l’excepció https://t.co/rQXzCZ1ZVF

— Astrid Barrio (@AstridBarrio) October 13, 2020

Després del trencament de l’espai convergent, Barrio va encapçalar la creació d’una nova formació que se’n reivindicava hereva, la Lliga Democràtica, de la qual el secretari general era Josep Ramon Bosch, ex-president de Societat Civil Catalana. El fracàs del projecte, que no va arribar a presentar-se mai a les eleccions, va fer que, amb més petits partits nostàlgics de CiU, animés els seus associats a afiliar-se a Centrem, una plataforma política impulsada pel PDECat, Convergents, Lliures i Lliga Democràtica. La seva secretària general, Àngels Chacón, va dimitir per sorpresa l’agost passat i va anunciar que tornava al sector privat. Un mes després, va ser Barrio qui va deixar l’executiva.

Reaccions en contra

“Astrd Barrio al consell acadèmic de la claredat. El llop a cuidar les gallines. Eixamplar la base o la síndrome d’Estocolm?”, ha demanat l’ex-presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, que comparteix un piulet de Barrio en què justifica l’empresonament dels presos polítics “per haver violentat les normes comunes de compliment obligat per a tothom”.

Astrid Barrio al consell acadèmic de Claredat. El llop a cuidar les gallines. Eixamplar la base o el síndrome d'Estocolm? https://t.co/lrYz2VLOpo

— Elisenda Paluzie (@epaluzie) April 15, 2023

També hi han reaccionat en contra el cantant Lluís Llach, el diputat de Junts Salvador Vergés, el director de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i l’ex-diputat basc Gorka Knörr, entre més gent.

Que maci. I que clar. https://t.co/8c7fj00cMv

— Lluís Llach (@lluis_llach) April 15, 2023

– Pedro, d verdad, te juro q el acuerdo d claridad es nuestra estrategia camuflada para enterrar definitivamente la independencia. Sígueme el juego; sabes q nunca te hemos fallado.
– Ya, pero no sé, no sé… No me acabo de fiar del todo. Demuéstramelo con hechos! pic.twitter.com/cL3qXPbXif

— Salvador Vergés i… Tejero! (@salvaverges) April 15, 2023

La musa de la claredat @AstridBarrio pic.twitter.com/SIXRLWTie6

— Josep Lluís Alay (@josepalay) April 15, 2023

Què podria sortir malament?

Aragonès fitxa Astrid Barrio pel disseny de la propista de referèndum pactat. https://t.co/1ck27vVnPb

— Gorka Knörr. (@GorkaKB) April 15, 2023

Un full de ruta circular per a fer l’acord de la claredat

Aragonès va presentar dimarts el full de ruta sobre com hauria d’avançar i qui hi hauria d’intervenir en l’acord de la claredat. Culminaria a principi del 2024 i hi intervindria un consell acadèmic, partits polítics, la societat civil i la ciutadania. Va parlar d’un full de ruta circular per a saber l’opinió de la societat i trobar una sortida democràtica a l’embat amb l’estat espanyol.

El procés començarà amb un qüestionari que es farà públic ben aviat sobre els mecanismes democràtics que poden resoldre el conflicte i que haurà de respondre el consell acadèmic independent, en el qual participarà Barrio. El govern espera que d’ací no en surtin respostes tancades i que s’elabori un primer informe amb diferents opcions sobre el referèndum.

Després de les eleccions municipals, aquest informe se sotmetrà al debat social. En aquesta segona fase, primer hi intervindrà una taula de partits polítics, després, la societat civil organitzada, i finalment serà el torn de la ciutadania. Per a sondar l’opinió de la gent, l’equip de treball que prepara l’acord de la claredat preveu de formar el que s’anomenen focus grup, és a dir, grups de debat de cent persones que seran representatius de les vuit vegueries de Catalunya.

Amb els arguments sorgits d’aquest triple debat, el consell acadèmic tindrà l’encàrrec de fer un segon informe que reculli totes les conclusions a què s’hagi arribat durant el procés. Aquest document serà lliurat al govern i li servirà de base per a fer una proposta tancada d’acord de la claredat i portar-la al govern espanyol.