Assumeix que la gent no és idiota

Cada cop que algú em qüestiona que m’entesti a parlar en català perquè en realitat tots els catalanoparlants sabem el castellà sento que m’estan tractant d’idiota. Us hi heu trobat? Sí, sé castellà, i algunes altres llengües també! Aquest sentiment de fer-me sentir idiota el relaciono amb el llibre Factfulness, de H. Rosling, O. Rosling i A. Rosling (la Campana, 2018). Al llibre, els autors ens fan adonar dels biaixos cognitius de l’espècie humana que ens porten a prendre decisions precipitades i basades en la ignorància. Un dels biaixos és el de la generalització, és a dir, la propensió que tenim a generalitzar quan sovint no tenim prou informació o expertesa sobre el que estem generalitzant. Per exemple, sentim generalitzacions com “cada cop es parla menys el català”, “el català morirà” o “els immigrants no aprenen català”, però què volen dir realment aquestes afirmacions? Ben poca cosa, excepte un titular o un esquer comercial. Els autors del llibre mostren que és inevitable fer generalitzacions, perquè el cervell humà hi està predisposat, però el que sí que podem evitar és fer generalitzacions de manera incorrecta. Com?

1. Fixem-nos en les diferències i semblances dins i fora dels grups. Quan diem que els joves parlen menys el català, de quins joves estem parlant? De dotze anys? De divuit? De Barcelona? Del barri del Clot?

2. No assumim que el que passa al nostre grup és generalitzable a la resta de grups. El que es diu sobre el català al teu grup de tuitaires pot ser que estigui molt lluny del que està passant a la societat.

3. Anem amb compte amb categories com ara “la majoria”. Ens referim al 51% o al 99%? En el cas del català, és bo llegir les enquestes sociolingüístiques amb atenció i anant a les fonts originals i no als refregits.

4. Anem amb compte amb imatges excessivament vívides. Les imatges més vistoses són les que recordem més, però potser són l’excepció i no la regla. Si hi ha una minisèrie de TV3 en què es fa servir bastant el castellà això no necessàriament vol dir que TV3 estigui dominada pel castellà.

5. Assumeix que la gent no és idiota. Si arribes a la conclusió que la gent és idiota massa sovint, potser el problema ets tu. Teleoperadors del món, si us plau, no em torneu a demanar que parli castellà perquè tots sabem castellà. I quan jo us digui de manera educada que jo prefereixo el català perquè és la llengua que m’agrada, que m’estimo, que vull compartir (i perquè sóc el vostre client), no em pengeu el telèfon.

Llorenç Comajoan-Colomé
Grup de recerca en educació, llenguatge i literatura (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya)
Centre de recerca en sociolingüística i Comunicació (Universitat de Barcelona)

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’