“No podem parlar d’uns campaments normals”: l’associacionisme educatiu s’uneix per garantir els campaments d’estiu

Tan sols dos mesos abans de començar de la campanya de campaments d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va avisar les associacions educatives que tancava setanta-nou terrenys d’acampada per manca d’autorització de l’ACA mateixa, que els demana el nou permís d’activitats en domini públic hidràulic, un permís que s’aconsegueix després d’un estudi hidràulic per a certificar si el terreny es troba en zona inundable o no. Això afecta un total de dues-centes reserves fetes per als mesos de juny, juliol i agost d’agrupaments, esplais i més entitats vinculades a l’associacionisme educatiu, com ara, Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Esplais Catalans i Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), el Centre Marista d’Escoltes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

Totes sis entitats s’han unit ara per reclamar mesures urgents per a resoldre el problema, denunciar la interrupció forçosa dels campaments d’estiu i treballar per reubicar les reserves afectades. En total, són vuit mil els infants, joves i monitors afectats que han de canviar d’emplaçament o les dates dels campaments. Una xifra que s’eleva fins a dotze mil si se suma als grups que n’acolliran d’altres, i que, per tant, també queden afectats per la mesura. És per això que, el proppassat 1 de juny, van fer una manifestació unitària a Barcelona per a denunciar la situació i per defensar el reconeixement del lleure educatiu “de base voluntària i comunitària.”

Un any de tràmits administratius

Segons que explica Maria Vilàs, una de les responsables de les associacions educatives, el problema s’arrossega d’ençà de l’any passat, quan en una de les reunions ordinàries per a preparar la temporada de campaments d’estiu entre la Direcció General de Joventut (DGJ), les entitats educatives, Protecció Civil i Agents Rurals, se’ls va comunicar que l’ACA no autoritzava l’acampada en alguns terrenys. Com que l’avís es va comunicar amb tan poc temps –tan sols dos mesos abans que comencessin els campaments– es van poder trobar solucions provisionals a curt termini per a garantir els campaments.

Així doncs, amb voluntat de complir la normativa, les entitats afectades van començar els tràmits l’estiu passat. Les principals xarxes de terrenys, per la seva banda, van aplicar les primeres mesures per a garantir la seguretat dels campaments, amb el compromís de començar un treball conjunt entre les entitats amb xarxes de terrenys i l’ACA, amb l’acompanyament de la DGJ. Ara bé: després d’un any de paperassa i processos burocràtics per a poder solucionar-ho, el problema no s’ha resolt i la situació s’ha repetit. Aquesta vegada, sense solucions a la vista: enguany, queden prohibits els campaments en les zones no autoritzades per l’ACA. En aquest context, les associacions educatives denuncien no tan sols l’ofec administratiu que els ha significat gestionar aquest tema al llarg d’un any, sinó també la manca de resposta de l’ACA. “Creiem que la Direcció General sí que ens donava una resposta, però l’ACA, que era qui havia de prendre aquestes decisions i comunicar-les, és amb qui ha estat molt difícil, per no dir impossible, poder-nos comunicar”, diu Aina Milà, una altra de les responsables. L’autorització que atorga l’ACA, i que demana per als terrenys blocats, és el permís d’activitats en domini públic hidràulic i en zona de policia, que cal obtenir si es vol acampar en les zones a menys de cent metres de la llera dels rius, rieres, torrents, etc., o bé en una zona inundable, on, de fet, l’associacionisme educatiu ja no hi fa activitat.

Les entitats es queixen que en tot aquest procés s’han trobat amb informacions poc clares que han anat canviant, dificultats d’interlocució directa i falta de respostes de l’ACA. En aquesta línia, expliquen que l’administració els havia assegurat una simplificació en les tramitacions, acompanyament i una dotació en recursos econòmics, uns compromisos que encara no s’han complert, denuncien. “Hem anat complint amb totes les peticions administratives, aportant tota la informació que se’ns ha demanat, i hem fet els tràmits necessaris a l’ACA. I, tot i això, dos mesos abans de començar dels campaments, continuem sense solucions”, explica Vilàs. I afegeix: “La seguretat és molt important. Sempre fem els campaments segurs, però demanem que ens ho posin fàcil.”

A tot plegat, cal afegir-hi els costos econòmics: Vilàs diu que un estudi hidràulic, el primer pas per a aconseguir el permís que demana l’ACA, pot costar entre 1.500 i 3.000 euros per terreny. Sol·licitar el permís, el següent pas, pot costar-ne entre 150 i 300. Unes xifres que, segons que apunten des d’Esplais Catalans no poden assumir les entitats.

Dedicar esforços a gestions burocràtiques

Ariadna Quer, cap de l’Agrupament Escolta i Guia Can Tona de Salt, explica quina és la seva situació: “Amb la unitat de Llops i Daines [de vuit a deu anys] i Ràngers i Noies Guies [d’onze a tretze anys] vam decidir d’anar de campaments del 25 al 30 de juny a la Farga de l’Olivet, a Maçanet de Cabrenys. Vam fer la reserva amb molta antelació, i ja teníem molta feina feta del dossier de campaments [un document per a assegurar que es compleix la normativa vigent]. De cop, se’ns va avisar de les restriccions de l’ACA i que ens quedàvem sense camp. Ens van dir que ens reubicarien.” A partir d’aquí, van començar converses amb el secretariat tècnic de Minyons Escoltes i Guies –entitat de la qual formen part–, per a trobar una alternativa, però se’ls acabava el temps per a presentar el dossier. “Hem hagut de lliurar el dossier sense permisos, perquè no ens arriben. Això genera molta inseguretat i intranquil·litat”, diu.

Ara per ara, han aconseguit un altre camp al costat del que ja havien reservat, però amb unes condicions molt diferents: “Al camp de l’Olivet teníem lavabos, dutxes i el riu allà mateix. Al d’ara, no hi ha res i, a més, al mateix preu que l’altre. Paguem el mateix preu per no tenir aigua potable, però bé, ja farem…” Com a mínim, diu, els deixaran fer servir algunes de les instal·lacions del camp de la Farga de l’Olivet que, tot i que els beneficiarà, també els comporta molta més organització logísticament. “En lloc de destinar el temps a preparar els campaments en el sentit pedagògic, hem de destinar les energies a gestionar aquestes coses… Comencem a estar saturats.” A més, Quer mostra preocupació per si més endavant es queden sense camp per risc d’incendi i l’aplicació del pla Alfa. La situació del cau de Can Tona és la de molts.

Quatre anys d’ofec administratiu

Aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el got. Fa anys que l’associacionisme educatiu denuncia l’ofec administratiu a què se’ls sotmet. El 2020, amb l’impacte de la covid, van ser obligats a complir amb molta “pressió administrativa” les activitats, i diuen que això s’agreuja any rere any. L’emergència climàtica i les restriccions que se’n deriven –com la suspensió d’activitat pel Pla Alfa– dificulten de fer els campaments. “Ens acabem trobant que es prenen decisions administratives sobre les nostres activitats sense tenir-nos en compte ni consultar-nos”, expliquen. A això, s’hi afegeix una burocratització que consideren excessiva i que ofega més la feina dels caps i monitors voluntaris, que fan un sobreesforç tenint en compte “que els joves actualment viuen en condicions molt precàries” i que destinen part del seu temps a l’associacionisme educatiu.

És per això que la seva reivindicació va més enllà de la denúncia de la gestió de l’ACA. Exigeixen més respecte, escolta i reconeixement de la seva tasca. “Volem fer campaments segurs a la natura”, afirmen. I afegeixen: “L’associacionisme educatiu som motor de canvi, demanem a l’administració que ens ajudi a fer la nostra tasca educativa, que ens faciliti la preparació i l’organització de les nostres activitats.” Amb tot, també demanen locals dignes per a fer la seva activitat.

Entitats i DGJ arriben a un pacte

Aquest dijous, representants de les entitats de lleure i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, van signar un acord que garanteix la continuïtat dels campaments a l’estiu amb la seguretat exigida per la normativa del lleure, que inclou la necessitat de fer accions preventives per a evitar els perills d’inundabilitat de terrenys propers a les lleres dels rius.

En la conferència de premsa, Maria Vilàs va destacar el treball conjunt de les últimes setmanes amb les entitats gestores dels terrenys per a reubicar els campaments afectats, ja fos en espais alternatius –en alguns casos, els pagesos els han facilitat feixes més allunyades de les lleres dels rius– o en uns altres que compartiran amb més associacions. “Som optimistes i creiem que s’acabaran garantint els campaments per a tothom, però no podem parlar d’uns campaments normals. La reubicació logística ha implicat, en alguns casos, no només el canvi d’indret, sinó de part del projecte pedagògic; i en uns altres, la modificació de dates o compartir espai amb un altre grup desconegut fins ara”, diu Vilàs, en representació de les entitats de lleure. Per la seva banda, Campuzano recalcava que els campaments es farien aquest estiu amb la seguretat que el context d’emergència climàtica exigia.

Entre les principals mesures de l’acord hi ha ampliar la borsa de terrenys d’acampada, i també obrir una nova línia de finançament per a afrontar els estudis hidràulics d’inundabilitat i els sobrecostos derivats de la reorganització de les activitats. La convocatòria s’obrirà al setembre i les subvencions disposaran d’una partida total de 250.000 euros. L’acord també preveu de treballar de manera conjunta en el disseny d’un circuit àgil i eficient per als tràmits amb l’ACA i en un pla director per a garantir la viabilitat de les activitats de lleure en la natura.