L’associació majoritària de fiscals espanyols pressiona la Comissió Europea contra l’amnistia

  • Ha enviat una carta a la vice-presidenta de la Comissió Europea, Vera Jourova, i al comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders

VilaWeb
Redacció
28.09.2023 - 21:47
Actualització: 28.09.2023 - 21:57

L’Asociación de Fiscales (AF), que és la majoritària en la carrera fiscal a l’estat espanyol, ha enviat una carta a la Comissió Europea per a pressionar en contra de l’aprovació d’una possible llei d’amnistia. La missiva va dirigida a la vice-presidenta de la Comissió Europea, Vera Jourova, i al comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, i té l’objectiu d’alertar-los de la situació a la qual s’enfronta l’estat de dret a Espanya per la possible aprovació d’aquesta llei i demanar-ne la intervenció. Aquest posicionament és rellevant perquè els fiscals jugarien un paper clau a l’hora d’aplicar la possible nova llei d’amnistia, perquè la fiscalia general hauria de donar ordre de retirar causes i demanar arxivament en aplicació de la llei un cop s’aprovi. A més, resulta sorprenent que aquesta petició de l’associació arribi quan encara no s’ha fet públic cap text sobre com podria ser la llei.

En la carta, els fiscals asseguren que la mesura posaria en qüestió l’estat de dret a Espanya i, per tant, demana que els òrgans corresponents de la Unió Europea actuïn per a evitar-ho. L’AF també sol·licita sancions contra Espanya si finalment s’aprova aquesta llei, tal com va passar amb Polònia i Hongria quan aquests països van aprovar legislacions que anaven en contra dels valors europeus, malgrat el fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja ha reconegut que l’amnistia és compatible amb el dret de la Unió.

A més, convida la UE a instar a Espanya que s’abstingui d’aprovar aquesta llei, ja que, a parer seu, és contrària als principis de separació de poders i d’independència judicial.

El text compara aquesta proposta d’amnistia amb l’aprovada a Espanya el 1997, assegurant que no tenen res a veure. De fet, acusa la proposta de no tenir res a veure amb la justícia, sinó amb la conveniència política d’una negociació per a una investidura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor