07.06.2021 - 17:29
|
Actualització: 07.06.2021 - 20:08
L’associació per a l’ensenyament en català (APLEC) a Catalunya del Nord ha demanat audiència amb el primer ministre francès, Jean Castex, després de la decisió del Consell Constitucional francès de tombar l’ensenyament immersiu en català i la resta de llengües minoritzades. L’entitat vol reunir-se amb Castex per exposar-li les propostes que proposen arran de la situació d’impàs en la qual asseguren que els ha situat “la interpretació inconseqüent d’un grapat de jutges constitucionals i de diputats glotofòbics”. Per això, reclamen de començar urgentment el procediment per modificar la constitució francesa i garantir la “igualtat de dret” entre el francès i les llengües minoritzades.
Nins i electes: el Constitucional francès topa amb la protesta de Perpinyà
El text, conegut com la llei Molac, es va aprovar amb un suport molt ampli, 253 senadors i 59 en contra i, a l’Assemblea francesa, el resultat va ser de 247 diputats a favor per 76 en contra. La llei francesa preveu que, un cop superades les dues cambres legislatives, s’obri un termini de dues setmanes per presentar un recurs d’inconstitucionalitat que, això sí, ha d’avalar almenys seixanta diputats. Malgrat que Macron podia tirar endavant la llei sense esperar el recurs, el primer ministre francès va decidir d’esperar i, el darrer dia de termini, seixanta-un diputats van signar el recurs amb polèmica.
El Constitucional va refusar alguns dels articles de la llei, elaborada pel diputat bretó Paul Molac, que defensava de protegir i de promocionar el patrimoni lingüístic de les anomenades llengües regionals. El tribunal considera que això és anticonstitucional perquè “la llengua de la República és el francès”.
Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició