L’assignatura pendent de la UE fins ara: el transport comença a reduir emissions, finalment

La UE fa dècades que elabora legislació amb l’objectiu d’anar disminuint progressivament les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Fins ara, se n’havien notat els efectes en tots els sectors econòmics. Tanmateix, n’hi havia un que en què les emissions continuaven pujant: el transport. L’organització Transport & Environment ha fet una anàlisi de la situació d’aquest sector cabdal per a l’economia de la UE i ha trobat que, finalment, s’hi comença a notar l’electrificació. Hi apareixen els primers signes d’una disminució estructural de les emissions. El 2024, el transport va generar 1.048 megatones de CO2 equivalents (Mt CO2e), un valor per sota del 2019 (1.103 Mt CO2e). Tanmateix, encara hi ha molta feina a fer, perquè continuen per sobre de les del 1990 (829 Mt CO2e) i és l’únic sector on passa. Tot seguit us exposem els resultats més destacats d’aquest estudi.

Els principals responsables de les emissions del transport i l’extraordinària dependència energètica de l’exterior

Transport & Environment exposa que cotxes (44% de les emissions), camions i autobusos (20%) i furgonetes (8%) són els responsables de gairebé tres quartes parts de les emissions del transport. L’aviació (14%) i els vaixells (13%) en són també una font important –en generen més d’un quart–, i motos (0,9%) i trens (0,4%) hi contribueixen molt menys. El motiu d’aquestes emissions és el consum de combustibles fòssils i això mostra un segon problema: la dependència extraordinària de l’estranger. Europa importa el 96% del petroli i el 90% del gas que consumeix. El 2024, només en petroli, la UE es va gastar 250.000 milions en importacions, diners que van fora de l’economia europea, sovint a països autocràtics. El transport és el principal consumidor de petroli de la Unió.

L’electrificació d’aquest sector, per tant, esdevé no tan sols una necessitat ambiental, sinó també una manera clau de posar fi a aquesta dependència. Amb vehicles moguts per electricitat, aquestes importacions es poden eliminar, i fer que aquests diners quedin dins l’economia europea i actuïn de multiplicador econòmic del continent. Tanmateix, Transport & Environment adverteix que no tot són flors i violes: la UE té també una gran dependència de l’exterior per al subministrament i processament dels minerals necessaris per a la transició energètica, tot i que menor en comparació. L’any 2023 el 100% del liti va venir de l’exterior, un 75% del níquel, un 66% del manganès, un 58% de l’alumini i un 21% de l’acer. Tot i aquesta dependència en percentatge, l’organització adverteix que els cotxes 100% elèctrics requereixen molts menys materials que els de combustió, especialment si tenim en compte el reciclatge: considerant la gasolina o el dièsel que cremen un cotxe híbrid i un cotxe 100% elèctric equivalent durant la seva vida útil, el de combustió necessita cinc-centes vegades més de materials que l’elèctric.

Hem deixat enrere el pic de venda de cotxes combustió

Tanmateix, l’organització ambiental destaca que la UE ja ha deixat enrere el pic de consum de petroli del transport: el màxim de vendes de vehicles amb motor de combustió va ser el 2019, amb 12,75 milions (comptant-hi híbrids i híbrids endollables). El 2024 la xifra va baixar a 9,19 milions; en canvi, els 100% elèctrics van passar de 240.000 unitats el 2019 a 1,45 milions el 2024, una pujada molt notable. Les previsions d’enguany són que els 100% elèctrics continuaran l’ascens meteòric, amb uns 2,5 milions d’unitats noves, i els vehicles amb un motor de combustió no arribaran a 9 milions. Transport & Environment considera que el 2025 serà un any clau, de transformació, per a l’electrificació del transport per carretera, a partir del qual s’accelerarà la disminució de les emissions. De fet, enguany s’arribarà a pràcticament 9 milions de cotxes 100% elèctrics en circulació, sis vegades més que no pas el 2020. Evitaran l’emissió de més de 20 Mt CO2e anuals, l’equivalent a vuit plantes de carbó.

Amb aquests volums de vendes elèctriques, els efectes ambientals cada vegada seran més evidents i l’organització calcula que el 2030 l’electrificació del transport estalviarà emissions per valor de més de 150 Mt CO2e anuals. Cal tenir en compte que només els cotxes representen el 13% de les emissions totals europees, amb 450 Mt CO2e. Els cotxes elèctrics són ja tres vegades més nets que no els de combustió, però encara ho seran més en el futur: l’electricitat que els alimenta és cada vegada més lliure d’emissions. Gairebé la meitat (47,5%) de l’electricitat produïda a la UE l’any passat fou generada amb energies renovables; l’eòlica i la solar van arribar gairebé al 30%, amb una forta pujada.

Tanmateix, també hi ha ombres. Amb la suspensió, per part de la Comissió Europea, de les normes d’emissions que van entrar en vigor a començament d’any, després de les pressions enormes del sector automobilístic europeu, Transport & Environment considera que, de la previsió de 2,5 milions de cotxes elèctrics venuts el 2025, un milió podrien no vendre’s per aquesta suspensió, perquè els fabricants no els promocionaran tant a partir d’ara. Però també hi ha més bones notícies. A la UE ja hi ha 880.000 punts de recàrrega públics i quan s’acabi l’any se superarà el milió, molt per sobre de l’objectiu del 2025, que era de 350.000 punts. Onze estats membres ja han arribat també a l’objectiu de tenir estacions de recàrrega cada 60 quilòmetres a les principals vies de comunicació per carretera, requisit que a escala europea ja compleixen el 70% de les autopistes. Tanmateix, l’organització ambientalista considera que aquests objectius no es compliran el 2025 ni a la península ibèrica ni als estats de l’Europa de l’est.

Camions, busos i flotes, segments clau

Més enllà dels cotxes, que són el segment del transport que més emissions fa en nombre absolut, un segment molt important és el de camions i busos. Malgrat ser un nombre molt petit de vehicles, són els responsables del 20% de les emissions del transport. Cal tenir en compte que el 78% del transport de mercaderies dins Europa es fa per carretera. L’organització recorda que un camió dièsel, durant la vida operativa, crema 450.000 litres de combustible, tant com 30 cotxes. Actualment, a la UE hi ha en circulació 20.300 camions i 22.200 autobusos de zero emissions i les vendes comencen a enlairar-se. De fet, els autobusos són el segment que més ràpidament s’electrifica a la UE. L’any passat, sis estats europeus van comprar virtualment tots els busos urbans amb motorització 100% elèctrica. En conjunt, gairebé el 50% dels busos urbans adquirits a la UE van ser de zero emissions, amb què es va superar àmpliament l’obligació europea del 21%. Transport & Environment calcula que, si se segueix aquesta tendència, l’any 2027 el 100% de les vendes seran elèctriques.

Les flotes d’empresa també són un segment clau per a descarbonitzar el transport per carretera. Sovint no es tenen en compte, però representen sis cotxes de cada deu venuts a la UE i un 73% de les emissions dels cotxes nous, perquè es fan servir més que no pas els cotxes familiars. És a dir, que avui dia els cotxes els compren principalment empreses, no pas particulars. Transport & Environment considera que les empreses haurien de ser al capdavant de l’electrificació, perquè obtindrien grans estalvis econòmics en combustible. El potencial de benefici climàtic de descarbonitzar els vehicles d’empresa és enorme. Tanmateix, actualment a la UE els vehicles de combustió per a empresa reben subsidis –exempció d’imposts, generalment– per un valor mitjà de 8.900 euros per vehicle. Una subvenció que costa a l’erari públic 42.000 milions d’euros l’any i que va en contra de l’electrificació, paradoxalment. Cap dels principals mercats de la UE no té pla específic d’electrificació de vehicles d’empresa, una mancança greu, segons l’organització ambientalista.

Les assignatures pendents del ferrocarril

El tren és l’únic segment dins el transport que actualment té menys emissions que el 1990. Una xifra que sorprendrà molts lectors: més del 40% de les línies de ferrocarrils europees no ha estat electrificada encara. A l’estat espanyol les coses van una mica millor, però encara té un terç de les línies ferroviàries per electrificar. En conjunt, a Europa, el tren és el responsable del 7% del transport de persones. És una xifra modesta, però ha pujat d’un 16% del 1990 ençà; en canvi, les emissions han baixat d’un 68%, producte de l’electrificació progressiva. El transport de mercaderies per ferrocarril, però, continua estabilitzat d’ençà dels anys 90, una mancança estructural. I dins Europa, hi ha valors d’utilització del tren molt desiguals. L’estat espanyol és a la cua, amb un ús molt poc intensiu de la seva ferroviària. En canvi, Alemanya en fa molt més ús, amb moltes línies saturades. Suïssa és la que es troba en més bona situació i és el model a seguir, segons l’organització ambientalista: malgrat tenir la màxima utilització de la xarxa, la qualitat del servei no se’n ressent, ans al contrari.

Transport & Environment destaca que a la UE encara hi ha deu estats membres amb monopoli ferroviari, sense competició entre operadors. Això perjudica el cost del servei i les inversions necessàries per a millorar la qualitat i fiabilitat de la xarxa ferroviària. És un fet important, perquè la fiabilitat, primer, i el preu, segon, són els criteris que fan que les persones optin pel tren o no. De fet, la qualitat del servei és una de les grans assignatures pendents del servei ferroviari europeu: dels 25 operadors que proporcionen dades, només 8 tenen una taxa de puntualitat superior al 80%. Una altra assignatura a millorar és el procés de compra dels bitllets, especialment per als viatges internacionals. La Comissió Europea ha presentat enguany un pla que obliga tots els operadors a fer que els seus bitllets es puguin comprar en plataformes externes, a més de protegir els passatgers quan perdin les connexions de tren en canviar de país per la manca de puntualitat del servei. Resoldre tots aquests problemes és cabdal, perquè són els que fan que molta gent es decanti per l’avió i no pel tren a l’hora de fer viatges europeus, malgrat que el tren és més còmode.

Aviació, vaixells i importància de les ciutats

El sector de l’aviació és el que més inquieta l’organització ambientalista, perquè preveu de doblar els passatgers d’aquí al 2050. Actualment, a la UE hi ha 6,6 milions de vols que s’enlairen, amb 650 milions de passatgers anuals i emetent 143 Mt CO2e; això és més del doble de les emissions del 1990. Doblar un altre cop aquests valors és una gran preocupació quant a l’impacte climàtic del sector de l’aviació. Transport & Environment vol limitar aquest creixement sense control en un moment que cal que aquest sector disminueixi les emissions. L’organització reconeix les millores en l’eficiència dels avions, que ara cremen menys combustible per viatge, però això ha estat sobrepassat per l’augment en el nombre de vols. Si el 2024 els avions van necessitar 56.000 milions de litres de combustible, l’any 2050 es calcula que seran 80.000 milions. Una situació insostenible.

Transport & Environment confia en la legislació europea que va entrar en vigor el 2025 i que obliga el sector de l’aviació a anar incorporant combustibles sintètics basats en hidrogen (especialment l’e-querosè, a partir del 2030), que redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’any 2035 aquest estalvi podria ser de 33 Mt CO2e. Ara per ara, el consum de combustibles verds per a aviació s’adopta a Europa a un ritme molt superior al de la resta del món. França, Noruega i Suècia van al capdavant. Al nostre país, tant Tarragona com Castelló tenen plantes experimentals de producció de combustible verd per a aeronaus.

Quant als vaixells, una part molt gran del comerç marítim internacional passa per Europa, un 27%. Això vol dir que les polítiques climàtiques europees que el regulin tindran un gran impacte arreu del planeta. Actualment, a la UE hi ha 1.257 ports, on atraquen uns 18.400 vaixells l’any, que són responsables d’emissions per un valor de 195 Mt CO2e. L’organització ambientalista considera que el sistema de comerç d’emissions europeu (ETS), que s’aplica també sobre el transport marítim a la UE, ajudarà a finançar la transició a combustibles marítims més nets.

Finalment, Transport & Environment considera que les ciutats han de tenir un paper central en la disminució d’emissions. El 23% dels gasos d’efecte hivernacle del transport es generen a les ciutats. Però va molt més enllà d’això: el 75% de la població europea viu en ciutats i el 96% d’aquesta població urbana respira aire contaminat. Establir zones de baixes emissions (ZBE) a les ciutats no tan sols evitaria les emissions de CO2 sinó que també la de contaminants, cosa que milloraria la salut de bona part de la població europea. L’organització ambientalista demana que l’electrificació dins les ciutats se centri en el repartiment de mercaderies (furgonetes i camions), el transport públic, l’augment de punts de recàrrega i la promoció de la bicicleta.