L’assetjament contra Marta Torrecillas per la violència que va rebre l’1-O, a judici

Marta Torrecillas va ser objecte d’una agressió brutal per part d’agents de la policia espanyola quan va anar a votar al referèndum del Primer d’Octubre a l’institut Pau Claris de Barcelona. La van arrossegar escales avall, li van retorçar i lesionar els dits d’una mà, li van tocar els pits. El relat del seu testimoni es va fer viral, i a partir d’aquell moment fou objecte de befa i d’assetjament per part de molts unionistes i de mitjans espanyols. Van fer públic el seu número de telèfon, i va rebre milers de missatges de WhatsApp, centenars de trucades amb amenaces de mort, insults de tota mena, vexacions… De tota la gent que la va assetjar, es van poder identificar quatre individus, un dels quals agent de la Guàrdia Civil espanyola, que avui han declarat com a acusats a l’Audiència de Barcelona.

Una concentració de suport ha rebut Torrecillas a les portes del TSJC. Entre ells hi havia Roger Español, també represaliat durant l’1-O.

Contra tres dels acusats Torrecillas demana dos anys i nou mesos de presó per delicte d’odi i nou mesos de multa pel delicte d’amenaces agreujades i una indemnització de 3.000 euros. Els acusa d’haver inclòs el seu nom en un grup de WhatsApp per fomentar-ne el linxament. El quart acusat és l’autor d’un missatge vexatori contra ella; Torrecillas li demana la mateixa pena de presó i una multa de 1.000 euros. 

Tres d’ells han reconegut els missatges, però han dit que no sabien que ella els rebia. Eren missatges vexatoris, hi feien referències sexuals i amenaçadors, esmentant un negoci que tenia Torrecillas : “Et cremarem el local”, o “ens veiem al teu local”. A més, feien referències sexuals i a un negoci que tenia Torrecilla: “Et cremarem el local”, “Ens veiem al teu local”. En veure tots els missatges, produïts en pocs minuts, l’administrador va expulsar del grup a Torrecilla i ell en va sortir. Ha assegurat que fins que no va rebre la denúncia no va saber que el número era de la dona. Un altre membre del grup, guàrdia civil, ha explicat que pensava que el número era d’una companya de feina i que ell no sabia qui era Torrecilla. El tercer membre del xat acusat ha admès que podia suposar que el número era de Torrecilla, però no n’estava segur.

El quart acusat ha dit que l’SMS a la víctima es va enviar des del mòbil de la seva mare. L’home ha negat que escrivís ell el missatge, i ha insinuat que hauria estat un treballador de la residència de la seva mare.

A més, hi ha un altre procediment judicial obert per aquelles amenaces, pendent encara de judici, per a determinar qui fou el responsable de la filtració de les seves dades personals al portal Forocoches el 3 d’octubre de 2017 i que va desfermar tota la campanya d’assetjament contra ella.