28.06.2021 - 21:50
Canvi de calendari. Les eleccions a la primera Assemblea de Representants del Consell per la República, que han de servir per a culminar el procés amb què l’entitat assolirà la funcionalitat prevista de bon començament, es faran a la tardor, segons que ha pogut saber VilaWeb. Era previst que les eleccions fossin a final de juny, però segons fonts del Consell el calendari s’ha hagut de reformular per l’enrenou de l’actualitat –marcada per la formació de govern, la concessió dels indults i afectada per qüestions logístiques internes del Consell, com ara la campanya per a la identitat digital republicana. Abans de les eleccions caldrà que el consell de govern validi tot el procés.
Les dues fites per a la institucionalització definitiva del Consell eren la constitució de l’Assemblea de Representants, que ara ja comença a situar-se al calendari, i el reglament electoral, que es va aprovar el desembre proppassat. L’Assemblea de Representants ha d’actuar com un parlament popular de 121 membres que decidiran tant el funcionament i les propostes del Consell, com la formació del consell de govern o fins i tot el nomenament del president, que actualment és Carles Puigdemont.
Fins ara, l’òrgan que ocupava aquest espai era l’Assemblea Fundacional, en què el Consell convocava els càrrecs electes al Parlament de Catalunya que van subscriure la creació del Consell quan van signar l’acord de govern i la investidura del president Quim Torra en la dotzena legislatura. Amb tot, en l’última assemblea, que es va fer el 19 de desembre passat, ERC no hi va participar perquè considerava que la institució s’havia tornat partidista.
Ara com ara, en tot cas, el consell de govern del Consell per la República és integrat per membres d’ERC, Junts per Catalunya, Poble Lliure, Demòcrates, Acció per la República, Solidaritat, Moviment d’Esquerres, Independentistes d’Esquerres, l’ANC i Òmnium Cultural, a més d’independents.
Qui es podrà presentar a les eleccions de l’Assemblea de Representants?
L’Assemblea de Representants actuarà com a “òrgan de representació general i de decisió superior” del Consell per la República. Cada dos anys s’hi faran eleccions que renovaran els 121 membres.
Segons el text aprovat, d’aquests 121 membres n’hi haurà 40 que seran càrrecs electes (diputats del Parlament de Catalunya, diputats del congrés espanyol, senadors del Principat elegits al parlament, regidors del Principat i eurodiputats “de formacions polítiques catalanes”). Aquests 40 electes es presentaran en una sola circumscripció, i cada elector podrà votar-ne 30.
Però també hi haurà 81 membres de l’Assemblea que seran ciutadans que hagin decidit de presentar-s’hi. En aquest cas, hi haurà 26 circumscripcions i cada votant podrà optar per tants candidats com puguin presentar-se a la seva circumscripció. Hi haurà 8 llocs en joc a Girona; 6 al Baix Llobregat, el Vallès Occidental Oest i la Catalunya Central; 4 a Lleida, Camp de Tarragona, Penedès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental Est i Ciutat Vella-Eixample; 2 a l’Alt Pirineu – Aran, Terres de l’Ebre, Barcelonès Nord, l’Hospitalet de Llobregat, Nou Barris – Sant Andreu, Sants – Montjuïc – les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sarrià; i un a Catalunya Nord – Andorra, Illes Balears i País Valencià – Franja de Ponent. També n’hi haurà 2 de la Unió Europea i la resta del món.
El reglament també estableix que la meitat d’electes de cada circumscripció hagin de ser dones, de manera que siguin elegides les candidates més votades fins a cobrir la meitat dels representants.
Com es votarà i on?
El sistema de votació és el punt susceptible de més canvis respecte del dispositiu electoral previst per a aquest mes de juny. Era previst que els membres del Consell per la República –actualment n’hi ha 97.939– emetessin els vots preferentment per via electrònica, atesa la situació epidemiològica, i el Consell especificava que la Sindicatura Electoral podia autoritzar excepcionalment la votació presencial en cas d’impossibilitat de fer la votació electrònica. Amb tot, l’estat avançat de la vaccinació de la població i la retirada progressiva de restriccions pot alterar aquesta previsió amb vista a la tardor.
La Sindicatura és un òrgan format per cinc juristes i politòlegs experts en processos electorals i participació ciutadana que vetllaran per la transparència del procés.
El full de ruta i la qüestió de la pluralitat
L’Assemblea Fundacional que es va reunir al desembre també va aprovar el full de ruta de la institució, un text anomenat “Preparem-nos” que es pronunciava a favor del rupturisme. El document definia el Consell com l’Autoritat Nacional Catalana i cridava a “incrementar la revolta ciutadana iniciada el Primer d’Octubre”, amb l’objectiu final de desbordar l’estat espanyol per a disputar-li el poder. El to distava molt de l’estratègia d’Esquerra Republicana, que va guanyar les eleccions dos mesos més tard, centrada en la necessitat d’avançar cap a un pacte amb l’estat espanyol per a fer un nou referèndum d’autodeterminació. A més, l’estratègia rupturista ha estat relegada pel cap baix dos anys, el marge que Junts per Catalunya i la CUP van accedir a donar a la taula de diàleg amb el govern espanyol per investir Aragonès.
Un dels grans envits del Consell serà fins a quin punt pot fer de contrapès d’aquesta estratègia més pactista. L’altre, resoldre el serrell de la pluralitat. Com dèiem, la majoria de partits i d’entitats independentistes són al consell de govern del Consell, però Esquerra Republicana –ara com ara, el partit independentista més votat i el que exerceix la presidència de la Generalitat– se n’ha anat allunyant. L’Assemblea del desembre va mirar de començar a posar-hi remei, aprovant una resolució que reivindicava que el Consell havia de cercar la neutralitat partidista i la pluralitat. Segons els acords signats, una de les primeres tasques de l’Assemblea de Representants serà elegir el president, que no podrà ser de Junts per Catalunya, perquè ja ho és el president del Consell, Carles Puigdemont.
