Els assassins desmotivats

Un jove de vint anys prova d’assassinar Donald Trump i de moment no n’han trobat les motivacions polítiques. Gran decepció, doncs; i ara molta gent omple, aquests dies, la manca d’explicacions projectant-hi les inclinacions pròpies. Hi ha qui hi veu, sense dubtar, la mà dels demòcrates que volen matar Trump. Qui hi veu la mà dels republicans, per a guanyar vots amb el xou orquestrat per ell mateix. Però, si llegim les darrers peces de Fox News, New York Times i Washington Post, el retrat de l’intent d’assassinat, i de Thomas Crooks, és tot un altre. Es veu un jove gens inclinat pels demòcrates o pels republicans. Tot a l’inrevés.

Segons l’FBI, Crooks havia cercat, amb el mòbil, informació sobre Donald Trump, però també sobre Joseph Biden, sobre membres de la família reial britànica i sobre Merrick Garland (fiscal general nomenat per Obama). El jove havia cercat informació de mítings dels republicans? Sí, però també de la convenció demòcrata. Sa mare era demòcrata, però el pare i la germana són a la dreta dels Republicans, són llibertaris. S’havia registrat com a votant republicà i, alhora, havia fet donacions de 15 dòlars a Biden. Karl Schmae, un agent supervisor de l’FBI retirat, diu que el cas més comparable amb Crooks podria ser el de John Hinckley Jr, que va provar d’assassinar el president Ronald Reagan el 1981. “Abans d’aquell tiroteig defora un hotel a Washington, Hinckley havia perseguit el president Jimmy Carter. Els investigadors van concloure que volia disparar contra un president per impressionar una actriu.” Explica el Post. Tant li feia, el president que matés. A ell, li interessava l’actriu.

Quant a Crooks, no han trobat encara que hagués penjat ni escrit cap nota explicant-ne els motius polítics. Sí que havia cercat informació sobre un tiroteig anterior a Oxford High School. També sobre malalties mentals i depressions –els investigadors es demanen si no en sofria. Molt llest, tímid, callat i més aviat solitari, contava acudits sense gràcia, i quan es parlava de política a classe, ell preferia parlar de tecnologia. De malnom li deien, irònicament, ‘Muscles’ (músculs), de prim que era. Va fer servir un rifle semiautomàtic, tret de la dotzena d’armes de son pare. El dia que va disparar duia una samarreta de Demolition Ranch, un canal de Youtube d’amants de les armes força popular.

És a dir, jo no compro, personalment, les teories ‘conspiranoiques’ sobre l’atemptat. De moment em quedo amb aquest buit d’explicacions. Això sí, sense poder evitar que se m’escolin les inclinacions pròpies, la meva pròpia projecció: actua tot sol Crooks? I si tenia ajuda de països estrangers? L’aïllacionista mort per la globalització. L’Iran? Qui? Com tothom, no ho puc evitar, jo també projecto. No en tinc cap prova. Ni una. I vinga llegir experts. Però jo, a la meva. On s’és vist que els assassins de polítics actuïn sense motivacions polítiques? On vas a parar! El món té lògica, com tothom sap.

Oi?