27.05.2024 - 21:40
Nongoma, Sud-àfrica. El sicari va atacar just després de mitjanit. La bala que disparà trencà una finestra, travessà el cos d’un nen de quatre anys i acabà fent impacte en el cos de la seva àvia, que dormia al costat. La víctima, Ntombenhle Mchunu, era una regidora municipal de 75 anys. De cop i volta, aquest càrrec l’havia convertit en un objectiu.
L’assassinat de Mchunu a l’agost va ser el començament d’uns mesos de terror, en què hi hagué tres atacs més als seus companys del plenari municipal i als familiars respectius.
Sud-àfrica –on demà hi ha eleccions– ha estat aquests darrers mesos en xoc per una onada d’assassinats de caràcter polític. Són més de quaranta d’ençà del començament de l’any passat. Tot i que majoritàriament han afectat regidors, polítics i activistes locals, és probable que els crims repercuteixin en el resultat de les eleccions nacionals.
Les morts han fomentat un clima d’anarquia que ha desfermat la ira dels votants. Paral·lelament, el fracàs del partit de govern, el Congrés Nacional Africà (ANC), per frenar la violència n’ha erosionat considerablement la popularitat. Els sondatges revelen que a l’ANC, encapçalat pel president Cyril Ramaphosa, li serà difícil d’obtenir la majoria a les eleccions parlamentàries, per primera vegada d’ençà que va arribar al poder el 1994 després de la fi de l’apartheid. Això, de retruc, l’obligaria a formar un govern de coalició inèdit.
Rumbidzai Matamba, investigador a la Global Initiative Against Transnational Organized Crime, explica que els assassinats formen part d’una estratègia dels criminals per prendre el control de les branques locals del partit, que exerceixen una gran influència sobre la selecció de candidats a escala nacional.
L’organització de Matamba ha registrat 166 assassinats polítics –assassinats d’individus que ocupen càrrecs polítics o administratius, candidats a càrrecs municipals locals, activistes i delators– d’ençà del 2019, que han afectat tot l’espectre polític.
La policia va establir una unitat especial el 2018 per investigar assassinats polítics, centrant-se especialment en la província de KwaZulu-Natal, un focus d’assassinats polítics a Sud-àfrica, però el grup rarament publica actualitzacions sobre les seves investigacions. Al setembre, el cap de la policia sud-africana va dir que 348 sospitosos havien estat acusats en 233 casos de violència política, però no és clar fins a quin punt arriben les detencions.
“Els assassins a sou són els que són arrestats. Els que planegen, els que paguen, no” diu Thami Ntuli, president de l’Associació de Governs Locals de Sud-àfrica.
Els regidors municipals, aterrits
Nongoma, la ciutat on fou assassinada Mchunu, no és especialment pròspera. Així i tot, l’ajuntament controla tota mena de contractes molt lucratius.
Els problemes van començar el gener de 2023, tan bon punt la coalició que governava l’ajuntament es va trencar i una de nova –en què hi havia la regidora Mchunu– va aconseguir el govern municipal. Les tensions van augmentar immediatament. Membres del consell del Partit de la Llibertat Inkatha (IFP), que havia perdut el poder, van anar a una reunió del consell cantant cançons de guerra zulu, segons uns quants testimonis, i van convocar els seus seguidors per blocar físicament les oficines del consell.
El govern municipal de la nova coalició, encapçalada pel Partit de la Llibertat Nacional (NFP), va començar a examinar els contractes que havia adjudicat el govern anterior. N’hi va haver un que els va cridar l’atenció: un contracte per a la neteja dels carrers valorat en uns 24.000 dòlars el mes, que fou cancel·lat immediatament.
Setmanes després, Mchunu va ser assassinada a trets. Ningú ha estat arrestat en connexió amb el cas.
Poc després, el marit d’una regidora de la nova coalició de govern, Senzeni Zulu, va ser assassinat davant els seus néts, segons que afirma Zulu en declaracions a The Washington Post. Els assassins, assegura, havien anat a cercar-la a ella a casa, però en aquell moment no hi era. En la seva absència, dispararen al seu marit.
“Quan van disparar al meu marit, els nens van mirar de recollir-ne la sang i posar-la-hi novament al pit”, recorda.
Quatre homes van ser arrestats en relació amb l’assassinat, i Zulu explica que la policia descobrí que els seus telèfons contenien fotos d’ella enviades per un cinquè sospitós: l’home que tenia el contracte de neteja de carrers que havia estat cancel·lat poc abans. Més tard, també el van arrestar.
Els regidors municipals van contractar guardaespatlles després del crim, però l’espiral de violència no es va aturar. Un altre membre de la coalició de govern, Mphathiseni Manqele, va ser disparat al cotxe al costat de la seva dona i el seu fill. La bala no el matà, però sí que li lesionà greument la mandíbula. Ara, Manqele ha de dur una màscara quirúrgica cada vegada que apareix públicament.
Dos dels atacants van ser arrestats (un, a més, fou ferit per un guardaespatlles), segons que explica Manqele. El cervell del crim, tanmateix, roman en llibertat.
Una altra regidora, Nonhlanhla Zungu, va haver d’amagar-se quan un grup d’homes armats, en una emboscada, van agredir el seu germà i la seva neboda, als quals volien obligar-los a revelar on era. Però no se’n van sortir.
“No podíem sortir al carrer i trobar-nos amb els nostres veïns. No podíem escoltar-ne les queixes”, diu. I afegeix: “El govern municipal va haver-se d’aturar, en gran manera.”
Els activistes, l’altre blanc dels sicaris
La participació electoral a Sud-àfrica ha caigut en picat a mesura que ha crescut el descontentament públic amb la violència política i la corrupció. Ha passat d’un màxim d’un 87%, ara fa tres dècades, a tan sols un 66% en les darreres eleccions, l’any 2019. Molts sud-africans responsabilitzen el govern de l’ANC del deteriorament de la política sud-africana, incloent-hi d’alguns dels assassinats.
“En aquest país, si ets pobre pots ser assassinat sense conseqüències. Així ens tractava l’apartheid, i és com el govern de l’ANC tracta els pobres,” explica Thapelo Mohapi, un dirigent d’un moviment d’ocupants conegut per Abahlali baseMjondolo. Les parets de la seva oficina són decorades amb retrats d’alguns dels 25 membres assassinats del moviment.
Mohapi explica que tres dels seus activistes van ser assassinats el 2022, en pocs mesos.
Del tros de terra davant de casa seva, al municipi d’eThekwini, a KwaZulu-Natal, Sibusiso Mhlongo pot veure la figuera on el seu amic Ayanda Ngila va ser tirotejat. Darrere Mhlongo hi ha la cabana on Lindokuhle Mnguni va ser assassinat.
La seva dona, Nokuthula Mabaso, va ser abatuda al costat d’una tanca de casa seva. “La vaig trobar agenollada, sagnant greument. Les bales l’havien travessada”, diu Mhlongo. Ambdós, explica, feia vint-i-cinc anys que estaven junts i tenien quatre fills. Mentre la seva dona agonitzava, Mhlongo assegura que els residents van trucar a la policia i una ambulància, però no van arribar ni l’una ni l’altra.
La violència, en aquest cas, tenia relació amb una disputa amb l’ANC pel tros de terra en què els ocupants s’havien establert perquè –segons que al·leguen– el bloc de cases de protecció oficial on s’havien de traslladar havia estat venut pels regidors municipals a amics seus.
Els ocupants havien construït el seu assentament, anomenat eKhenana, en un barranc cobert de vegetació. Però l’assentament era sobre una terra molt valuosa. El 2018, un regidor local de l’ANC va dir als ocupants que se n’anessin. “Va venir amb benzina per cremar les cases de la gent”, recorda Thozama Mazwi, una de les residents. Les seves barraques van ser demolides poc després. Però els ocupants van tornar.
El març del 2022, Khaya Ngubane –fill del cap local de l’ANC– va ser acusat d’haver atacat un dels residents amb una destral. L’atac va ser presenciat per Ngila, que pocs dies després fou assassinat. Ngubane va ser acusat de l’assassinat i més tard condemnat.
Durant el judici de Ngubane, van ser assassinats dos testimonis del crim: Mnguni i Mabaso. Mhlongo, vidu de Mabaso, explica que era partidari de l’ANC, però després de la violència a la seva comunitat –i la manca resposta a la mort de la seva dona– té la intenció de votar per un altre partit.
“On és el govern, quan el necessitem?” es demana. I afegeix: “Per què hauríem de sortir a defensar-lo?”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
