La família de Julian Assange: “El maten a càmera lenta”

Julian Assange, fundador de WikiLeaks, va mostrar al món l’any 2010 uns fets que el poder volia amagar fos com fos: els crims de guerra dels Estats Units i els seus aliats a l’Afganistan i l’Irac. D’aleshores ençà que els nord-americans li ho han fet pagar amb una persecució judicial que li ha fet la vida impossible i que encara es pot agreujar si l’acaben extradint als EUA. Gabriel Shimpton, germà del fundador de WikiLeaks, denuncia: “En Julian, el van matant, com van matar Jamal Khashoggi, però a càmera lenta. I així envien un missatge als periodistes, que si publiquen informacions que comprometen les grans potències del món com ara els Estats Units, perdran tots els drets.” I afegeix: “Això que fan al meu germà serveix de patró per a uns altres règims del món, per a aplicar-lo contra periodistes i dissidents que publiquen veritats incòmodes.”

Shimpton ha fet aquestes declaracions en una intervenció telemàtica al Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, on, juntament amb Adrian Devant, actor i cunyat del fundador de WikiLeaks, han presentat Ithaka, un documentari coproduït per tots dos, que repassa la història d’Assange i la lluita pel seu alliberament.

Devant diu el seu cunyat s’ha passat aquests darrers dotze anys “perseguit pels poders més grans d’aquest món” i pràcticament sense veure la llum del dia. Després d’anys de reclusió a l’ambaixada de l’Equador a Londres, l’australià fou detingut el 2019 a la capital britànica a petició de la justícia nord-americana. Ara en fa més de tres que és a la presó de més alta seguretat del Regne Unit, la de Belmarsh, que ha anomenat textualment “el Guantánamo del Regne Unit”. “En aquella presó hi ha assassins i terroristes, però Assange hi és per haver publicat informacions incòmodes.”

“Cada vegada que els meus nebots visiten el seu pare són escorcollats. Hi estan completament acostumats. És molt trist de veure’ls així”, lamenta. El documentari mostra els fills petits d’Assange, Gabriel i Max, que no saben ben bé què li passa, al seu pare. “I el papi?”, diuen a Stella Moris, la seva mare, en un sopar de Nadal a casa de l’avi matern, a Barcelona. “Julian es manté viu per la Stella, els seus fills i el suport de la gent”, explica Devant, coproductor del film al Cinema Maldà. Devant parla en un català perfecte, perquè la seva mare, sogra d’Assange, és manresana. De fet, el nom de naixement de Stella Moris és Sara González Devant.

Stella Moris és un personatge clau de la vida d’Assange i també del documentari. “Tots hem fallat a Assange. És extremadament vulnerable, és víctima de tortura psicològica”, diu Moris en una entrevista a la BBC recollida en el film. Quan acaba aquesta frase, esclafeix a plorar i se’n va de l’entrevista. En un altre moment, truca al seu marit i li demana:

—Com estàs? Pots dormir?

—No —li respon lacònic Assange estant a la cel·la de la presó de Belmarsh.

—Prens res per dormir?

—Sí.

Precisament, sobre l’estat de salut del fundador de Wikileaks, Adrien Devant diu que és complicat de saber com es troba: “Qualsevol ésser humà en aquestes condicions estaria en una situació molt difícil.” L’any passat, Assange va tenir un ictus i a l’octubre va agafar la covid. A Ithaka, el pare de Julian Assange explica que durant la covid el seu fill passava vint-i-tres hores del dia a la cel·la, en règim d’aïllament, i només el podien veure una hora cada cinc setmanes. Tot això, mentre havien de preparar l’audiència d’extradició als Estats Units.

Ithaka relata que a principi del 2020, els darrers dies de mandat de Donald Trump als EUA, la família d’Assange es va posar en contacte amb un assessor polític de l’ex-president nord-americà. Volien que convencés Trump d’indultar Assange. L’assessor, a qui distorsionen la veu per no ser identificat, truca a Stella Moris dies més tard i li diu que no ho ha pogut aconseguir. “Hi ha un nucli important de persones de l’administració Trump que creu que ha de ser alliberat, però Seguretat Nacional no vol i colla molt en contra… M’han dit traïdor.” Moris li respon: “Estic segura que el volen tant de temps com sigui possible a la presó com a venjança.” I l’assessor rebla: “Crec que encara és més greu. El volen mort.”

Quan Joe Biden arriba a la Casa Blanca decideix de mantenir l’ordre d’extradició i els càrrecs sobre Julian Assange. El març proppassat, el Tribunal Suprem del Regne Unit desestima la petició d’Assange per a recórrer contra la seva extradició als Estats Units, on és acusat d’espionatge. Pot encarar-se a una pena de 175 anys de presó per la publicació de documents oficials classificats.

Així i tot, la seva família no perd l’esperança. Devant diu que ara els tribunals britànics són en el procés d’apel·lació: “Hem d’esperar a veure com progressa.” Insta tothom a parlar de Julian Assange i no deixar que la seva causa caigui en l’oblit ni sigui criminalitzada. Menciona amb optimisme que aquesta setmana els diaris que fa dotze anys van publicar les filtracions de WikiLeaks han emès una carta conjunta en què demanen als Estats Units que aturi la persecució legal contra Assange. Segons els familiars, Ithaka neix amb aquest mateix propòsit. “Volem fer arribar al públic el Julian que coneix la família, perquè durant deu anys l’han calumniat i han intentat de destruir-lo, i calia un altre punt de vista”, rebla Devant.