11.04.2019 - 21:50
|
Actualització: 12.04.2019 - 07:25
La detenció de Julian Assange ahir per la policia britànica és un afer d’una gravetat extrema. I la coincidència amb l’anunci dels Estats Units d’obrir un cas judicial en contra seu i l’empresonament de Chelsea Manning per no haver volgut col·laborar en la fabricació d’una causa contra Assange i WikiLeaks dibuixen un panorama molt més que preocupant.
Independentment de què puga opinar cadascú sobre la persona, és indiscutible que Julian Assange i WikiLeaks van mostrar al món uns fets que el poder provava d’amagar i, fent-ho, van arriscar-se molt. La visió sobre l’actuació dels Estats Units i els seus aliats a l’Afganistan i a l’Irac va canviar de dalt a baix quan els centenars de milers de documents revelats en unes quantes tongades per WikiLeaks foren publicats en mitjans de tot el món. D’aquesta manera, Assange honorava la tradició de la gent que considera que per damunt dels seus interessos personals i de la seua por hi ha l’obligació de millorar la societat, denunciant els fets contraris als valors humans i a la democràcia.
D’això ja n’ha pagat un preu prou alt, gairebé una dècada de la seua vida en una cambra de l’ambaixada de l’Equador a Londres, confinat en una presó de fet, un càstig denunciat per les Nacions Unides com a il·legal. Tanmateix, ara, si l’extradició als Estats Units es confirma, Julian Assange pot haver-se d’enfrontar a la cadena perpètua o fins i tot a la mort, perquè cal recordar que en aquell país l’assassinat legal és permès. I això tan solament per haver publicat informació certa i comprovada sobre actuacions criminals fetes pels Estats Units. Tot plegat és d’una gravetat que supera les fronteres.
Assange ha fet allò que abans havien fet milers i milers de periodistes de tot el món: posar-se en contacte amb una font, mirar d’aconseguir documentació que provàs les acusacions a presentar, estudiar-la i fer-la arribar al màxim de lectors possible. Per a advertir-los de què passa. Sense WikiLeaks tots seríem molt més ignorants i per tant molt més manipulables. I això, que tots i cadascú de nosaltres siguem més ignorants i manipulables, volen els qui ara el persegueixen.
Assange no és un periodista ni un editor, no a la manera tradicional. Però fa d’editor. I ho fa amb una capacitat, una influència i una profunditat que tenen pocs editors al món. I ho fa, a més, amb una excel·lent destresa a usar la tecnologia com a gran eina per a defugir el control del poder, del poder de l’estat o del poder de les grans corporacions. Per això aquest cas, aquesta detenció, és també una amenaça, vol traçar una línia en terra, vol ser un avís. Com ho ha estat el retorn de Chelsea Manning a la presó, malgrat que el president Obama li havia commutat la pena. Com ho podria ser qualsevol intent de capturar Ed Snowden, avui exiliat a Rússia.
Fent tot això que fan a Assange, volen advertir-nos que el poder respondrà a la desestabilització que li representa que es publique allò que fan de veritat. I que hi respondrà agredint amb tota la força i per més temps que passe. Aquesta és una amenaça gravíssima que ens concerneix a tots. I per tant no cal ni tan sols recordar l’encoratjament que Assange ha donat en els moments difícils al moviment independentista català per expressar-li el nostre suport total i absolut. Ell, Manning, Snowden i tants altres són els herois del nostre temps i nosaltres tenim la responsabilitat de defensar-los. Sempre.
PS. En alguns comentaris es demana com es pot ajudar. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però en aquest moment és especialment urgent donar suport al fons creat per a la defensa legal d’Assange, fent donacions en aquesta pàgina. També podeu seguir la Campanya per la Defensa de Julian Assange a Twitter (@DefendAssange), defensar-lo en públic o demanar als vostres representants polítics i als mitjans de comunicació que li expressen el suport.
