Assange, al Consell d’Europa: “Sóc lliure perquè m’he declarat culpable de fer periodisme”

El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha acusat els Estats Units d’haver-lo perseguit per haver publicat informació d’interès públic, i als països europeus, de permetre vulneracions de drets humans en connivència amb Washington. “Sóc lliure perquè m’he declarat culpable de fer periodisme, no perquè el sistema de garanties hagi funcionat”, ha lamentat en la primera compareixença pública d’ençà que va ser alliberat, al juny. Assange ha denunciat “la campanya de repressió internacional de la CIA” per a silenciar les veus dissidents, la criminalització del periodisme i l’abús de les peticions d’extradició.

“Garantim que la llum de la llibertat no s’apagui, que la recerca de la veritat continuï, i que les veus de la majoria no siguin silenciades pels interessos d’una minoria”, ha demanat l’activista al final de la primera intervenció davant un grup de diputats de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, a Estrasburg.

En el torn de preguntes, Assange ha admès les dificultats personals de readaptar-se al món després d’haver passat tants anys reclòs. “Torno a fer de pare d’uns nens que han crescut sense mi. A ser un espòs. Fins i tot, a haver de tractar amb una sogra”, ha dit tot fent broma. Tot seguit, la seva esposa i advocada, Stella Assange, li ha apagat el micròfon rient.

Malgrat aquest breu moment de distensió, Assange ha fet un discurs lent i entretallat. Ell mateix s’ha disculpat abans de començar i ha avisat que no podria fer una presentació d’una manera polida: “L’aïllament ha passat factura.”

“Vaig ser naïf confiant en la llei”, ha dit. Ha admès que s’esperava alguna mena de represàlia per les publicacions de WikiLeaks, però no pas de l’abast que van tenir finalment.

Pacte amb els EUA

L’any 2010, Assange va publicar al portal WikiLeaks milers de documents classificats del Departament d’Estat dels Estats Units vinculats a conflictes com la guerra de l’Afganistan, va ser la filtració més gran d’ençà dels “papers del Pentàgon”. Això el va obligar a refugiar-se al Regne Unit, on l’any 2012 l’ambaixada de l’Equador a Londres li va concedir asil polític.

Després de set anys, l’any 2019, va ingressar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh (Londres) pendent d’una possible extradició als Estats Units, on era acusat de divuit delictes contra la llei d’espionatge nord-americana. Però durant els anys següents la justícia britànica va denegar les peticions que emetia el país nord-americà, amb l’argument que Washington no oferia prou garanties que l’activista tindria un judici just si finalment era jutjat en territori nord-americà.

Finalment, Assange es va declarar culpable d’un delicte de conspiració, que comporta una pena màxima de deu anys de presó, en un pacte amb les autoritats nord-americanes. Amb l’acord, va evitar l’extradició i va ser alliberat, perquè al Regne Unit ja havia complert cinc anys d’empresonament.