19.09.2019 - 15:30
Un equip de recerca internacional, amb participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) revela quin era l’aspecte de la població de Deníssova a partir de la punta d’un os menovell. El descobriment proporciona una primera visió de l’anatomia d’aquesta població humana, poc coneguda, a partir només de dades moleculars de l’ADN d’un individu. L’estudi es publica avui a la revista ‘Cell’ que il·lustra la portada amb la reproducció d’una nena denissovana. El grup encapçalat per Tomàs Marquès-Bonet, de l’IBE, ha participat en aquesta investigació liderada per la Hebrew University of Jerusalem que també permet aprendre com aquests homínids es van adaptar al seu entorn i llança llum sobre els trets que separen l’home d’aquesta població extinta.
Fa només 50.000 anys, l’humà modern convivia amb altres poblacions d’homínids com ara els neardentals. La població de Deníssova es va descobrir fa només una dècada i a banda que va viure a Sibèria i l’Àsia Oriental i es va extingir fa menys de 50.000 anys, no se’n sap massa detalls més. Això es deu que les restes fòssils que s’han trobat són escasses per proporcionar informació sobre la seva aparença ja que només es disposa d’una falange del dit menovell, tres dents i una mandíbula.
Tot i això, l’equip de recerca va aplicar una nova tècnica d’anàlisi genòmica per poder revelar per primera vegada fins a cinquanta-sis trets que caracteritzen a l’homínid de Deníssova. El nou mètode permet associar canvis en l’activitat de regulació genètica en fòssils amb canvis anatòmics entre grups humans i per a predir la seva aparença física. Els investigadors han emprat informació sobre l’efecte de les malalties monogèniques en l’anatomia de les poblacions homínids.
Així, analitzat l’ADN d’un os menovell s’ha pogut predir l’aspecte de l’homínid de Deníssova. Per Tomàs Marquès-Bonet, el treball és un exemple com el coneixement mèdic pot aplicar-se a l’evolució per a ajudar a ”desxifrar” com eren els homes ancestres. Segons l’estudi doncs, els denissovans eren molt semblats als neandertals, per exemple, en el front inclinat, la cara allargada i la pelvis gran. En canvi, hi ha altres trets com un gran arc dental o un crani molt ample, que són únics entre els homínids.
Per comprovar l’eficàcia del mètode, els investigadors primer van demostrar que la tècnica reconstrueix amb precisió l’anatomia dels neandertals i els ximpanzés. El descobriment, després d’escriure l’article, d’una mandíbula de denissovà ha permès comparar l’os amb les prediccions del grup i han comprovat que coincidien perfectament.
La recerca, impulsada per La Caixa, obre una finestra per comprendre com aquests homínids es van adaptar al seu entorn i quins són els trets exclusius dels humans moderns que els separen d’aquesta altra població extinta.
