08.09.2016 - 02:00
Nascuda el 1996 a Qamishlo, tenia tota una vida per viure. Feia dos anys que lluitava ferotgement per foragitar la barbàrie instal·lada a la seva terra. Era una de les més de deu mil dones de les Yekîneyên Parastina Jin (Unitats Femenines de Protecció) del Kurdistan. A tan sols divuit anys, no s’ho va pensar gens a l’hora d’arriscar la vida i abandonar qualsevol bri de comoditat per defensar la llibertat i la democràcia. L’han morta aquesta setmana en uns combats contra l’autoanomenat Estat Islàmic. Una altra vida estroncada abans d’hora. Morts i més morts que no haurien d’haver arribat mai. Asia Ramazan Antar ha lluitat pel seu país i per un món millor.
No deixa de sorprendre’m la naturalitat amb què Europa viu la guerra de Síria i de l’Irac. Tan sols hi ha hagut una mica de rebombori quan la guerra s’ha presentat als carrers de Berlín en forma de corrues de refugiats. No cal fer-hi res més? Tanquem fronteres i ens mirem el melic? De debò? Continuem negociant i prenent el te amb Erdogan? Com si no hi tingués res a veure? Tanta mesquinesa aguanta la nostra comoditat? Tant cinisme som capaços de resistir? És que no m’ho crec.
La llibertat i la democràcia són terrenys que es guanyen sense cedir mai. La barbàrie i el totalitarisme s’escolen per qualsevol escletxa que troben. No hi pot haver mai treva contra la crueltat. I s’hi ha de lluitar al front, en una guerra salvatge, però també al barri, a l’escola, a l’escala i on calgui. També cal defensar la democràcia als Països Catalans, al País Basc i a Espanya. Els atacs de l’estat espanyol, el Tribunal Constitucional o la fiscal general de l’estat no es poden comparar en dimensió amb els de l’autoanomenat Estat Islàmic, els d’Erdogan o els del règim d’al-Àssad, però s’han de combatre també des del minut zero. No es pot deixar cap espai als atacs a la llibertat, a la pluralitat i a les identitats individuals i col·lectives.
No caldrà agafar el fusell. Ningú no hi arriscarà la vida. No es pot comparar. Però cal ser-hi, també aquest Onze de Setembre, per defensar els valors democràtics i els anhels de llibertat. Volen impedir que sigui el poble qui decideix. Volen impedir que es pugui defensar qualsevol idea. Volen impedir que els qui van posar urnes puguin participar en la vida pública. Volen impedir que una batllessa pugui decidir quina bandera ha de presidir la façana de l’ajuntament. Volen que el vot dels uns valgui més que el dels altres. Volen que un parlament no pugui parlar.
I tu et quedaràs a casa? Jo ara penso en Asia Ramazan Antar. Com a exemple.
