20.05.2022 - 21:40
L’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (AEB) es presenta com una entitat que promou i difon “els avantatges del bilingüisme i del trilingüisme” en l’ensenyament, mentre fa campanya per dinamitar la immersió i imposar el castellà a les escoles catalanes. Així mateix, l’entitat, que té profunds vincles amb l’espanyolisme a Catalunya, diu en els seus estatuts que defensa la neutralitat política i ideològica als centres educatius. “L’AEB no està vinculada a cap partit polític i manté la seva independència”, afegeix.
Aquests darrers dies, l’AEB ha estat notícia perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha reconegut com a part legitimada en la causa que imposa el 25% de castellà a les escoles. De fet, a petició de l’entitat, el tribunal va ordenar a la Generalitat l’aplicació immediata –en un termini de quinze dies– de la sentència a tots els centres educatius.
Poc després de la decisió judicial, l’AEB va piular “hem guanyat”, en castellà. Aquesta setmana, segons que han explicat a les xarxes –en què no respecten el bilingüisme que defensen–, han enviat la sentència del TSJC a totes les escoles. “Estem segurs que es procedirà a adaptar amb caràcter immediat la programació del seu centre per implantar de facto el model de conjunció lingüística en els termes establerts per les resolucions judicials”, diu el text adjunt.
📢Hoy hemos enviado una carta a todos los centros públicos y concertados
📢Remarcamos las ventajas de la vehicularidad del castellano y q se abre una nueva etapa
📢Les informamos del contenido de la sentencia y de nuestra legitimación para defender los derechos de los alumnos pic.twitter.com/lwz4PCBkqQ
— AEB Catalunya (@AEBCatalunya) May 16, 2022
Una entitat espanyolista i partidista
L’Asamblea por una Escuela Bilingüe va néixer el 2014, segons que explica a la seva pàgina web, arran de la “inquietud d’un grup de pares i mares que volien aconseguir que els seus fills puguessin estudiar també en llengua castellana”. Ara, repassant l’estructura de l’organització, es veu clar que les intencions i els interessos de l’AEB van bastant més enllà. L’entitat, tot i que es disfressa d’apolítica, és un satèl·lit més de l’espanyolisme amb una missió molt clara: esmicolar i fer desaparèixer la immersió.
Abans del famós cas de Canet de Mar, l’entitat ha instrumentalitzat moltes escoles més per fer política. El 2017, per exemple, va participar activament en la persecució i el linxament dels docents de l’IES el Palau de Sant Andreu de la Barca, que van ser acusats de discriminar fills d’agents de la Guàrdia Civil espanyola. Les diverses causes judicials es van arxivar, però no va ser fins al 2021 que Ciutadans va admetre que tot plegat havia estat un error.
@AEBCatalunya estará el domingo 17/06 en Sant Andreu de la Barca en concentración en apoyo a los alumnos de INS El Palau q fueron acosados por ser hijos de GC, x levantar la mano y protestar ante aquellos acostumbrados a hacer de políticos y no de maestros.#PorUnaEscuelaParaTodos pic.twitter.com/TmERizmt2M
— AEB Catalunya (@AEBCatalunya) June 9, 2018
La cúpula de l’AEB, que reclama neutralitat a les escoles, és un aiguabarreig de sigles de l’unionisme. Vuit dels seus onze membres tenen càrrec o lligams amb partits polítics. La presidenta i fundadora, Ana Losada Fernández, té un llarg historial de militància en les files espanyolistes. El 2011 va ser la número vuit de les llistes electorals del PP a l’Hospitalet de Llobregat, però no va entrar al consistori perquè la formació tan sols va aconseguir sis regidors. A més, és vocal d’Impulso Ciudadano –l’entitat que va presentar la denúncia que va desembocar en la inhabilitació del president Quim Torra– i va participar en la fundació de Societat Civil Catalana (SCC).
Ara, el 2019 va estripar el carnet de SCC i va acusar-ne president, Josep Ramon Bosch, de trair els objectius de l’entitat espanyolista. “Quedar-se en una associació presa per una persona que vol portar-nos a la claudicació (una volta més) davant els nacionalistes, que nega la realitat que vivim, que dóna suport a la immersió lingüística, en conta de la presó preventiva dels presos, en contra del 155, que acusa alguns partits de cercar l’enfrontament… Per tot això ja no hi passo. En el meu nom, no”, va declarar poc després.
¿ A quién representa el Sr @josepramonbosch ? A los catalanes no nacionalistas , NO
Soy socia de @Societatcc y estas declaraciones de su Presidente traicionan los objetivos para los que nació y a mi NO me representan https://t.co/UtZMOe0yhk— Ana Losada (@analofe) March 4, 2019
Un altre membre de la junta amb vincles amb el PP és el tresorer, Javier Martín Hermosín, que fou el portaveu del grup municipal a l’Hospitalet de Llobregat fins el 2018 –en les llistes electorals va coincidir amb Patricio Soberón Pozo, vocal de l’AEB, que no va sortir elegit–, quan la direcció del partit el va expulsar i es va convertir en regidor no adscrit. Després es va integrar a la formació Lliures –impulsada per Antoni Fernàndez Teixidó– i més tard a Valents, l’evolució del projecte Barcelona pel Canvi, que encapçalava Manuel Valls.
Entre els vocals destaca la presència de José Domingo Domingo, president d’Impulso Ciudadano, ex-vice-president de SCC i membre de la plataforma Ciutadans de Catalunya, que va precedir la creació del partit espanyolista que ara dirigeix Inés Arrimadas. De fet, Domingo fou diputat al Parlament de Catalunya al costat d’Albert Rivera, però el 2009 es va desvincular del partit, arran del pacte de Ciutadans amb Libertas per les eleccions europees, i va acabar la legislatura al grup mixt.
D’una altra banda, les vocals María del Mar Sicilia i María Turruchel Alcantud compaginen la seva feina dins l’AEB amb la militància i càrrecs al PP. La primera és regidora a Castelldefels i la segona és secretària general a Cornellà de Llobregat. A les xarxes socials, Turruchel ha tingut unes quantes sortides de to relacionades amb la immigració, l’islam i l’independentisme.
¿ interesa a los musulmanes la independencia de #Cataluña ?
Ven en ella la República Islámica de Al.Qataluña— Chel (@turruchel) September 19, 2015
Finalment, els vocals Olegario Ortega Justicia i Carlos Silva Campañón han compartit antecedents polítics a Unión, Progreso y Democracia (UPyD), la formació espanyolista comandada per Rosa Díez que es va escindir del PSOE. El primer fou membre del consell territorial a Catalunya i va formar part de les llistes en les eleccions espanyoles del 2008, mentre que el segon va ser coordinador territorial i va anar a la llista de les europees del 2014.
A més del seu passat a UPyD, tots dos militen a Impulso Ciudadano, en què Campañón ocupa la vice-presidència. Així mateix, Ortega també ha flirtat amb Ciutadans i ha participat en actes del partit en contra de la immersió. Ara, el seu company va fer un pas més i en les eleccions municipals del 2019 va ocupar el número dinou en la llista de Barcelona pel Canvi–Ciutadans.
