02.07.2020 - 08:57
|
Actualització: 02.07.2020 - 17:48
Els batlles de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, no aniran a judici pel tall del TGV durant el primer aniversari de l’1-O perquè, una volta tancada la investigació, ni la fiscalia ni Adif no els han acusat. La policia espanyola els va arrestar el 16 de gener de l’any passat en el marc d’un operatiu que es va saldar amb setze detencions. El jutjat d’instrucció 4 va investigar, en total, dinou activistes i va concloure que hi havia indicis per a enviar-ne disset a judici. Finalment, la fiscalia i l’advocacia de l’estat, en nom d’Adif, només acusen quatre dels investigats de delictes de desordres públics, danys en patrimoni públic, atemptat a agents i lesions lleus.
📌4 anys de presó i 12.150 € de multa per a cadascuna de les acusades. També 13.598 € d'indemnització.
✊Solidaritat i força a les 4 companyes que hauran de fer front a aquest judici, així com a en @Alemanyr jutjat per desordres públics i ultratge a Espanya. pic.twitter.com/WXTQSbHAZN— 21 Raons (@21raons) July 2, 2020
Segons que informa la campanya de solidaritat 21 raons, el jutjat d’instrucció 4 ha dictat interlocutòria de judici oral després de rebre els escrits d’acusació de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat. Els acusats s’enfronten a 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros cadascun per delictes de desordres públics, danys en patrimoni públic, atemptat a agents de l’autoritat i lesions lleus.
El 16 de gener de l’any passat, la policia espanyola va dur a terme un operatiu que va culminar amb la detenció de setze activistes, entre els quals els batlles de Verges i Celrà per, suposadament, haver participat en el tall de del TGV a Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Una intervenció polèmica, que va despertar nombroses crítiques i mobilitzacions de protesta. De fet, tant els afectats com el president de la Generalitat, Quim Torra, van arribar a denunciar la policia per detenció il·legal, tot i que la causa va quedar arxivada.
Un cop tancada la instrucció, el jutjat va resoldre que hi havia indicis per enviar a judici divuit dels encausats per desordres públics i danys a la circulació ferroviària. El jutjat va arxivar la causa a un dels investigats perquè les imatges de la càmera de videovigilància on la policia l’identificava, no eren concloents i perquè va aportar un testimoni que el situava treballant a aquella hora.
La defensa dels encausats, encapçalada pels advocats Montserrat Vinyets i Benet Salellas, va presentar un recurs contra la interlocutòria del jutjat a l’Audiència de Girona. Els lletrats argumentaven ‘la inexistència d’indicis’ contra els encausats i posaven en dubte que la polica els identifiqués ‘amb una simple comparació’ de les imatges de les càmeres de videovigilància amb fotografies extretes de les xarxes socials.
L’Audiència va estimar parcialment el recurs de la defensa i va arxivar la causa, també, contra el fotoperiodista Carles Palacio perquè ‘es trobava al lloc dels fets per la seva condició de reporter gràfic o fotoperiodista, amb la funció d’informar sobre el que estava passant’.
Dels disset activistes investigats, la fiscalia i l’advocacia de l’estat només han formulat acusació contra quatre. Segons informen al comunicat, les acusacions se centren en aquells investigats que, segons els atestats policíacs, van ser identificats en la concentració exterior de l’estació del TGV. Això vol dir que la resta dels investigats, incloent-hi els batlles de Verges i Celrà, no aniran a judici i s’acorda l’arxiu per a tretze dels activistes que continuaven imputats.
Fiscalia i Adif sol·liciten per a cadascun dels quatre processats 2 anys de presó pels desordres públics, 1 any de presó i multa de 6.750 euros pels danys, 1 any de presó per atemptat a agents de l’autoritat i multes per valor de 5.400 euros pels delictes lleus de lesions. En total, les acusacions demanen 4 anys de presó i 12.150 euros de multa per a cadascun dels acusats. En concepte de responsabilitats, demanen un total de 13.598 euros d’indemnització. El judici se celebrarà en un jutjat penal de Girona.
La campanya de solidaritat amb els encausats per les mobilitzacions a Girona durant el primer aniversari de l’1-O, que es va batejar com a ’21 raons’, subratlla que, malgrat l’arxiu per a la majoria dels encausats, continua ‘el constant intent de criminalització’ contra l’independentisme. ‘Només mobilitzades i organitzades ens serà possible trencar el mur antidemocràtic de l’estat espanyol’, afirmen.
En aquest sentit, subratllen que seguiran ‘lluitant per continuar exercint el ple exercici del dret a l’autodeterminació i per aconseguir la llibertat de tots els presos i preses polítiques’. ‘Volem transmetre tota la solidaritat a les companyes que hauran de fer front a aquest judici i dir-los que no estaran mai soles’, conclouen.
Al comunicat, també fan una crida a la solidaritat i demanen a la societat que estigui atenta a les convocatòries i accions a través de les xarxes socials.
