13.02.2025 - 14:41
|
Actualització: 13.02.2025 - 17:39
El jutge que investiga Ada Colau, ex-batllessa de Barcelona, per les subvencions a entitats afins, ha arxivat la causa. Aquesta era l’única causa que quedava oberta a Colau, i s’ha arxivat perquè no hi ha indicis que la incriminin, segons que informa el titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe. El jutge decreta l’arxivament de la causa per Colau i una interventora municipal adjunta i, al seu torn, recrimina l’intent de l’acusació, l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, de convertir el procediment en una “causa general” i una “mena de recerca prospectiva”.
Aquesta va ser una de les quatre causes que tenia obertes Colau, de BComú, quan es va presentar a les últimes eleccions municipals el maig del 2023. Dues eren per suposades coaccions a immobiliàries, i una altra per les superilles. Després va afegir-s’hi la quarta per la suspensió de relacions de l’Ajuntament de Barcelona amb Israel.
En la causa per les subvencions a entitats afines, l’última que li quedava oberta a Colau –que ja ha deixat la primera línia política–, el jutge havia acordat el seu arxivament el juliol del 2022, però la va haver de reactivar perquè li ho va ordenar l’Audiència de Barcelona al novembre d’aquest any.
El jutge ha decidit d’arxivar el cas tot al·legant que no existeix cap indici que Colau i una interventora municipal adjunta delinquissin amb les subvencions a entitats afines a l’ex-batllessa. En aquest sentit, remarca que des de l’ajuntament es va decidir, conforme a un dels procediments legalment previstos, la concessió de subvencions públiques a una sèrie d’entitats que tenien finalitats socials o humanitàries, però que ja feia diversos anys que rebien aquestes ajudes econòmiques, fins i tot abans que Colau fos batllessa, entre el 2015 i el 2023. “El fet que s’apliqués aquest procediment administratiu de concessió i no un altre, que les beneficiàries fossin entitats amb les quals la querellada (Colau) va tenir algun tipus de vinculació abans d’assumir el seu càrrec públic, i que l’alcaldessa no s’abstingués per existir aquests vincles, que en cap moment han estat negats, són qüestions que com a màxim concerneixen l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu, i no indicis de delictes contra l’administració pública”, sosté el jutge.
Descarta ordres amb un “clar favoritisme”
El jutge insisteix, a més, que no pot ser punible la concessió de subvencions públiques conforme a la llei i amb les garanties de l’ordenament jurídic de revisió i examen a entitats que “comparteixin la visió política de qui ocupa un càrrec públic”, tal com passa en aquest cas, sent entitats que també abans havien rebut subvencions públiques.
“La gestió de l’erari públic pot ser objecte de crítica per prioritzar unes opcions o projectes polítics enfront d’uns altres, tenint en compte la ideologia política i oportunitat de l’òrgan decisor, i fins i tot pot ser objecte de control judicial en els elements que integren els actes administratius, però no automàticament es converteix en qüestió de la qual hagi de conèixer la jurisdicció penal”, apunta el jutge.
Sobre Colau, el jutge assenyala que quan va assumir el càrrec de batllessa va delegar algunes de les seves funcions a altres persones. Una d’aquestes, les que tenien a veure amb la concessió de les subvencions, i que justament es van aprovar per unanimitat de la Comissió de Govern.
Així mateix, considera que no s’ha acreditat, com sostenien els querellants, que dictés resolucions suposadament arbitràries, que donés ordres perquè es concedissin les subvencions a entitats concretes amb clar favoritisme enfront d’unes altres i que intercedís en el procés de concessió.
Encara més, el jutge deixa clar que abans que Colau assumís el càrrec de batllessa ja es lliuraven subvencions a aquestes entitats i que el procediment de concessió era el mateix per a altres entitats.
L’acusació buscava una “causa general”
L’Associació per a la Transparència i la Democràcia va demanar al jutge que acordés noves diligències per continuar investigant el cas, mentre que Colau i la interventora municipal adjunta van sol·licitar l’arxivament.
En la seva interlocutòria, el jutge rebutja les diligències que va sol·licitar l’acusació, en concloure que incideixen en qüestions ja valorades i que en realitat suposen un intent de convertir el procediment en una mena de recerca prospectiva.
“Sembla que el que pretén la querellant és que es practiquin diligències que permetin trobar algun indici d’algun altre delicte, per continuar la causa, convertint-la en una causa general i una proscrita recerca prospectiva”, adverteix el jutge.
Avala la gestió de la interventora adjunta investigada
Respecte de la interventora adjunta, recorda que va ser l’Audiència de Barcelona qui li va ordenar el febrer del 2024 que la investigués, en sostenir que hauria d’haver formulat objeccions si creia que no existien raons per adjudicar aquestes subvencions de forma directa o reiterada.
No obstant això, el jutge assenyala que, a la vista de l’investigat, aquests arguments semblen decaure, ja que l’interventor general va validar i va corroborar sense pal·liatius la conducta de la interventora adjunta i va deixar clar que només podia fer observacions, però mai objeccions, atès que, en cas de fer-ho, s’estaria extralimitant i podria incórrer en un delicte de prevaricació.
El jutge recorda, entre altres coses, que entre el 2010 i el 2023 l’ajuntament va concedir un total de 4.721 subvencions directes excepcionals a 766 beneficiaris diferents, i que, encara existint reiteració en la gran majoria dels casos, “mai s’ha formulat una objecció o observació suspensiva per cap dels interventors en actiu de l’Ajuntament de Barcelona per aquest motiu”.
