Arxivada la investigació judicial contra l’antic govern de la Seu d’Urgell

El jutjat d’Instrucció 2 de la Seu d’Urgell va arxivar a finals de febrer la causa judicial en contra de l’ex-batlle de la Seu d’Urgell Albert Batalla; el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i primer tinent batlle de la ciutat, Jesus Fierro; la tercera tinent batlle, Mireia Font; i personal directiu i tècnic de l’ajuntament i el consell comarcal. Segons que han fet públic ells mateixos, el cas s’ha arxivat a petició de la fiscalia, que era l’única acusació, perquè han trobat que no hi havia delicte.

La causa va començar amb una denúncia anònima a la fiscalia, que li va donar credibilitat i va presentar una querella. El cas va saltar a la llum pública quan la Guàrdia Civil va escorcollar l’ajuntament i la seu del consell comarcal el 28 de març del 2019, ara fa cinc anys.

En un comunicat, Batalla, Fierro i Font diuen que estan satisfets per l’arxivament del cas judicial i perquè hagi quedat clar que els delictes contra l’administració pública, de prevaricació, de malversació, de frau contractual i de negociació prohibida als funcionaris no tenien cap fonament. “Es demostra que malgrat cinc anys d’espera amb quatre pròrrogues del termini per la investigació i quatre jutges diferents, unes acusacions tan greus i una investigació de 4.196 folis i desenes de caixes de documentació, la nostra actuació com a càrrecs públics ha estat honesta i transparent”, diuen.

Segons que diuen, el procés judicial va començar una setmana abans del referèndum del Primer d’Octubre del 2017, quan es va presentar la denúncia anònima a la fiscalia anticorrupció. “Aquell moment polític, el contingut de la querella anònima, així com l’espectacularitat de l’entrada a l’ajuntament i el Consell Comarcal en ple judici pel referèndum i pocs mesos abans d’unes eleccions municipals, ens fan pensar que darrere de tot plegat hi havia una clara intenció política”, diuen els afectats del cas.

Un cop arxivat el cas, demanen que els denunciants surtin de l’anonimat i les demanin perdó pel patiment que ha suposat el procés judicial. “No només per nosaltres, sinó també per les nostres famílies i entorns, així com el perjudici cap a l’opció política que representàvem”, diuen.