06.02.2022 - 21:50
Vaig cursar estudis africans a la Universitat de Marburg (també a la Universitat de Colònia i a la UCLA, però això ara no ve al cas). Durant un dels semestres que hi vaig ser vam tenir com a professor convidat Robert G. Armstrong, un nord-americà que va viure la segona meitat de la seva vida a Nigèria i es va especialitzar en idoma. Haver estat alumna seva ha estat un dels grans regals que m’ha fet la vida i encara ara explico als meus alumnes coses que vaig aprendre amb ell.
El professor Armstrong era un gran poliglot. Acostumava a fer-nos les classes en alemany, cosa que ara, amb la globalització i l’omnipresència de l’anglès, sembla impensable. També sabia espanyol. Si ho sé és perquè a vegades ens posava exemples en aquesta llengua, però a mi no m’hi va parlar mai. Quan va marxar li vaig regalar un llibre amb la poesia completa de Salvador Espriu. Li vaig donar sense més explicacions i me’n vaig anar, però ell em va anar a cercar a la biblioteca i em va demanar que li llegís algun poema en veu alta perquè volia sentir com sonava el català. Les seves habilitats lingüístiques el van dur a participar en la Segona Guerra Mundial i l’any 1945 era a Berlín com a traductor de rus.
Un dia, comentant les barbaritats que es podien fer en moments de guerra, ens va explicar que ell havia comandat les forces dels EUA que havien entrat a Marburg i ens va dir que havia tingut el control dels arxius de Marburg, i va comentar: “Fixeu-vos tot el que podia haver fet, amb aquella informació!” Jo no tenia ni la més remota idea de què eren els arxius de Marburg i vaig pensar que es referia al cens o a la informació que hi pogués haver a l’ajuntament i em va semblar que no n’hi havia per a tant. El cas és que no hi vaig donar més voltes, tot i que em va quedar el record de l’anècdota.
Els arxius de Marburg van tornar inesperadament a la meva vida al cap de quaranta anys quan vaig veure The crown i vaig saber què eren i per què la informació que contenien era tan important. La documentació de la relació del duc de Windsor amb el nazisme era allà, a part d’unes altres proves de les salvatjades dels nazis. Per això el professor Armstrong estava horroritzat de pensar que una sola persona podia tenir tant de poder per una qüestió purament d’atzar. Com el poder que va tenir el soldat alemany que va destruir bona part dels arxius dels nazis i després va decidir emprar els que quedaven en benefici propi.
El professor Armstrong va morir el 1988 a Nigèria i va ser enterrat segons el ritual idoma. A Otukpo, la ciutat on vivia, li van dedicar una avinguda. Un dels carrers més llargs i amples de la ciutat, pel que puc veure a Google Maps. Un carrer ben gran per recordar el que, a la seva manera, també va salvar els mots de l’idoma en un diccionari i una gramàtica.
