L’Arxiu i el Museu de Reus recuperen la memòria de trenta-cinc reusencs deportats als camps nazis

L’Arxiu de Reus ha localitzat trenta-cinc reusencs que van estar deportats als camps nazis després de la guerra de 1936-39 i ara comença un procés per a recuperar-ne la memòria. El resultat de la recerca començada fa dos anys es pot veure ara a l’exposició “Feixisme, mai més!”, instal·lada al Museu Salvador Vilaseca. “Hem fet tard”, reconeix l’arxivera municipal, Elisenda Cristià, tot recordant que molts dels supervivents i dels familiars ja han mort. Són perfils “molt diversos”, diu Cristià. Des d’un aviador fins a un ebenista, passant per pagesos i un fotògraf. La majoria van ser empresonats a Mauthausen (Alemanya). A la mostra també es poden resseguir les històries d’altres casos del Baix Camp gràcies al treball de l’historiador Axel Baiget.

Fa un parell d’anys va començar el projecte de recerca encapçalat per l’Arxiu de Reus. Llavors el punt de partida era d’una vintena de deportats, un nombre que ha augmentat fins als trenta-cinc, i els impulsors creuen que encara pot ser més gran. “És un acte de justícia social”, remarca la responsable de l’arxiu.

Per fer aquesta recerca han consultat el registre civil, la inscripció als padrons i la documentació del mateix complex de Mauthausen amb l’expedient de cadascun dels deportats. “Ho documentaven tot els alemanys, hi ha fitxes amb tota la informació de cada persona”, subratlla Cristià. També han recollit el testimoni oral dels familiars dels deportats i cartes que han facilitat persones properes. Tota una documentació que es digitalitzarà en un futur i serà consultable.

Pedagogia antifeixista

El comissari de l’exposició, Joan Navais, evidencia la poca llum que hi ha a la sala del museu: “Hem intentat de fer l’espai angoixant, per la temàtica”. És un tema “poc agradable”, però Navais està convençut que se n’ha de parlar. La mostra que es pot veure fins al 15 d’abril, es divideix en quatre àmbits: l’exili, l’internament en els camps de concentració, l’esclat de la Segona Guerra Mundial i, finalment, l’anàlisi de l’extermini.

Qui s’ha fet càrrec de la museïtzació destaca que l’objectiu de l’exposició era doble. D’una banda, “divulgar i recuperar la memòria” dels deportats de Reus. I de l’altra, aprofundir en la pedagogia antifeixista. Els deportats van acabar als camps nazis “per les seves idees antifeixistes”, recorda l’historiador. Navais explica que la mostra també és un esquer perquè si alguna persona té documents i noves pistes sobre possibles deportats, s’atansi a l’arxiu per facilitar la informació i continuar investigant.