01.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.05.2023 - 21:45
Un banc de ferrasses, cavallets de la mar, la floració de la posidònia, l’estratègia del raor per amagar-se dins l’arena, unes gambetes d’aparença fràgil, o l’increïble serpetó, allargat com una fulla de posidònia, on passa desapercebut… Imatges com aquestes, enregistrades, a vegades d’un punt de vista insòlit, i presentades de manera atractiva, amb una edició sonora i un muntatge musical brillant i impactant, van seduir dimarts passat més de 50.000 espectadors d’IB3. Amb un 9,5% d’audiència, és la millor estrena d’un programa de la cadena enguany. I una dada que destaquen els responsables de la televisió pública de les Illes és que va interessar molt el públic més jove. A la franja d’edat de 13 anys a 24 va assolir el 16,5%. Avui hi ha una segona cita amb una peça dedicada a les albuferes i aigües somes.
Arxipèlag blau és una sèrie de sis capítols produïda per IB3 i la Fundació Marilles. Amb un recull del material més destacat es faran dues peces documentàries més. La veu en off de la narració la posa Miquel Salamanca, el més carismàtic dels presentadors de l’oratge a IB3. Salamanca, que també fa algunes intervencions davant la càmera, diu a VilaWeb que quan li van proposar de fer aquesta feina va ser a punt de dir que no. “Em semblava un repte massa gran. Era sortir de la meva zona de confort, del meu registre, encara que havia fet uns altres programes, pensava que no estaria a l’altura a l’hora de fer les locucions i posar la veu.” Finalment, el van convèncer de fer una prova i el resultat és que s’ha trobat molt a gust fent-ho.
El cost total de la producció ha estat de 205.000 euros dels quals la televisió n’ha pagats 105.000 i la fundació, els altres 100.000. El pressupost inclou tant l’enregistrament com la compra d’imatges ja gravades per càmeres submarines, com el procés d’edició i postproducció.
Aquest preu és, segons Diego Villalonga, de la productora Miraprim, que ha executat el projecte, vint vegades més baix que el pressupost que hi hauria dedicat la BBC, per exemple, o qualsevol televisió francesa, també molt acostumada a fer produccions d’aquesta mena. Tots els entrevistats per a fer aquest reportatge coincideixen que fer productes com aquest és una de les tasques principals de les televisions públiques, perquè compleix una funció educativa molt important. I és per això que també es feliciten de la fidelitat del públic més jove.
Més de tres anys de feina
La idea original de mostrar tot allò que hi ha davall els nostres peus quan nadam, o davall les barques quan sortim a navegar, va ser de Carmelo Sirera i de Xisco Riera, un biòleg marí ara ja jubilat que durant més de trenta anys ha fet feina d’assessor científic a la Conselleria de Pesca i Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. “No cal veure documentals de la mar del Carib per saber que a la nostra mar tenim tanta i tanta cosa”, diu Villalonga. Les imatges submarines són d’Agustí Torres, Nando Darder, Sergi Escandell, Fernando Garfella, Miquel Vives i Carmelo Sirera. L’oceanògrafa i instagramer especialitzada en taurons Gàdor Muntaner també fa immersions per mostrar hàbitats concrets.
La producció de la sèrie documentària ha durat més de tres anys. “Filmar aquests reportatges a la mar és bastant complicat perquè ets dins un mitjà que no és el teu i la natura és molt capriciosa. A vegades surts a gravar i tornes sense res. La mar ho complica tot, perquè si vols gravar el comportament d’un ocell, pots passar tres dies dins un amagatall i no passa res, però a la mar s’acaba l’oxigen o no sempre és tan tranquil·la com voldríem. A més, els bitxos tenen un comportament capriciós”, diu Villalonga, que, a banda de productor, també ha fet algunes de les imatges.
Agustí Torres és realitzador de filmació i també és càmera. A més, és l’encarregat de fabricar un seguit de ginys que faciliten l’enregistrament submarí. Un exemple que es pot veure en el primer capítol, “Els alguers i els arenals”, és el d’una ferrassa de fibra de vidre amb una càmera incorporada per a poder enregistrar, camuflada, el comportament d’una agrupació molt gran d’individus d’aquesta espècie.
També ha inventat una cúpula transparent molt gran per a poder gravar aquestes imatges que són tan curioses perquè la càmera és mig submergida i mig a l’aire i imita com veu el fons de la mar algú que pot nedar amb unes ulleres. “Són imatges molt espectaculars rodades dins i fora de l’aigua alhora. M’agrada molt fabricar objectes que ens ajudin a fer plans diferents, com ara una grua, que no és gaire habitual al fons marí, per a poder fer moviments més suaus i més estables”, explica.
A més de les imatges enregistrades expressament per a aquest documentari, s’han emprat materials que els càmeres mateixos que hi intervenen ja havien fet, o d’arxius d’uns altres submarinistes. És tan complicat d’aconseguir tot això, diuen, que si la feina ja és feta, no cal tornar-la a repetir.
Fernando Garfella
Un cas especial és l’arxiu de Fernando Garfella, un apassionat de la mar, d’Andratx, que es va morir durant una immersió. Tota la seva vida va estar lligada a la Mediterrània. Son pare també es va morir en un accident a la mar. La família i els amics interpreten que en el medi marí se sentia unit al pare. Carlos Garfella, el germà de Fer, explica que no va voler fer mai negoci amb les imatges que enregistrava a la mar, que va ser autodidacta a l’hora de gravar, que aprenia tècniques mirant tutorials de YouTube, i que tenia molta sensibilitat creativa i un gran sentit artístic. A més, la força que el movia era la de preservar l’hàbitat marí.
Va començar a penjar algunes imatges que feia a un canal de Vimeo. “La primera vegada que es va fer viral va ser quan va gravar un raor sortint de l’arena on s’enterren, d’una manera espectacular. Andreu Manresa el va veure i va escriure un dels seus articles a El País. Va ser el primer que ho va mostrar, la gent ja ho sabia, però en Fer ho va gravar d’una manera al·lucinant.”
Garfella va ser l’impulsor de la reserva de la Dragonera i va fer vídeos demostrant que amb algunes pràctiques de pesca il·legal s’exhauria el fons marí. És per aquest compromís amb la conservació del medi que la família de Fernando va decidir de cedir part del seu arxiu per a l’elaboració de la sèrie. Ell es va assabentar del projecte i el considerava positiu en aquest sentit de mostrar el fons marí amb intenció educativa.
Conservació del medi
El gran objectiu de la sèrie documentària és, segons els creadors, mostrar al públic coses que són a la vora i que desconeixem. “Molta gent, jo mateix, vaig un dia a la mar, a la platja, entram i sortim i just de vora els nostres peus hi ha un món del qual no som conscients”, diu Miquel Salamanca. I la manera de presentar-ho és la més espectacular possible. Agustí Torres també es mostra satisfet pel resultat del programa, perquè diu que el producte és molt superior que els mitjans de què disposaven. “Biòlegs marins, grans bussejadors, gent que tota la vida ha estat una apassionada de la mar, m’han dit que és el millor que han vist mai sobre la Mediterrània.”
Quant a la programació d’IB3, Arxipèlag blau marca una línia que diferencia els productes audiovisuals relacionats amb el medi marí que ha oferit fins ara. El programa de referència en aquest sentit és Gent de la mar, que mostra la mar del punt de vista extractiu. Ho diu Agustí Torres: “Fins ara hi havia uns programes que mostraven una imatge molt extractiva de la mar, i es justificaven dient que aquesta cultura extractiva és una tradició a la nostra cultura, que els padrins han ensenyat als néts a anar a pescar i a gaudir d’aquesta manera de la mar, però, demogràficament, hem crescut molt i aquestes tradicions ja no es poden mantenir.”
Per Torres és necessari de canviar la manera de gaudir de la mar, saber què passa allà baix. Diego Villalonga, el productor, hi coincideix: “Ens vam plantejar mostrar-ho tot, mostrar què hi ha davall nosaltres quan fem surf o immersió lleugera, divulgar i educar. Per protegir una cosa, te l’has d’estimar, i per estimar-la, l’has de conèixer, i aquesta és la finalitat d’aquesta història.”
La mar, en perill
A banda de mostrar els fons marins de les Illes de manera tan estètica, explicant la vida privada de les criatures més menudes, però també de les plantes o dels grans cetacis, un dels capítols de la sèrie es dedicarà a mostrar els perills a què és sotmesa aquesta franja de la Mediterrània. Serà el darrer, en què es parlarà del canvi climàtic i dels problemes de la contaminació. “El canvi climàtic té una afectació bastant clara amb la temperatura de l’aigua, i això s’ha d’explicar, perquè hem de fer una passa per millorar una cosa que sabem que és inevitable. La posidònia té un llindar de temperatura que no pot passar. Si tenim aquestes onades de calor marina que hem tengut aquests darrers anys, és molt probable que pateixi, i tindrà conseqüències”, diu Miquel Salamanca.
Aquests perills que corren certes espècies els han tocats amb les mans els càmeres que han fet la sèrie. El fet de disposar d’imatges d’arxiu enregistrades fa uns quants anys els permetrà de mostrar nacres, que ara serien impossibles d’enregistrar. “En un programa mostrarem nacres, espècies vulnerables, espècies invasores. A partir del 2016, la nacra va desaparèixer, era una espècie immòbil i, per tant, molt bona de fotografiar, tothom té nacres gravades o fotografiades, i ara ja no es pot fer”, diu Agustí Torres, que posa un altre exemple d’una infecció que va causar una gran mortaldat de mol·luscs a Cala Ratjada. “Enric Ballesteros, un dels grans suports d’aquesta sèrie, fa anys que alerta que les gorgònies, que viuen a més de quaranta metres s’extingeixen per l’escalfament de l’aigua de la mar”, avisa.
