16.05.2024 - 14:26
|
Actualització: 16.05.2024 - 15:37
El president Artur Mas ha comparegut arran de la decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’arxivar la seva demanda per la condemna per desobediència que va rebre per haver organitzat la consulta del 9-N del 2014. El tribunal entén que Mas havia desistit de continuar la demanda perquè van advertir dues vegades el seu advocat que no havia respost les al·legacions del Regne d’Espanya, sense acabar obtenint-ne cap resposta. “L’advocat de la defensa [Xavier Melero] m’ha informat que hi ha hagut un malentès amb el tribunal. És una llàstima perquè el malentès porta a l’arxivament”, ha declarat Mas en una atenció als mitjans de comunicació a la seva oficina. “D’un punt de vista pràctic, això ja no resolia res, jo ja vaig ser inhabilitat i això no s’hauria pogut recuperar. Però si haguéssim guanyat, era una victòria política i moral, i és una llàstima que no s’hagi produït.”
L’advocat Melero ha explicat a VilaWeb que entenia que aquest tràmit que li demanava el TEDH no era preceptiu, que no calia. “Jo entenc que aquest tràmit no és preceptiu, i en cap cas no representava un desistiment de la demanda. No acabo d’entendre què ha fet el tribunal”. Mas ha dit: “A mi no m’havia arribat mai això. Jo vaig promoure la presentació de la demanda, i una vegada fet ja és una responsabilitat que els professionals de la causa ho tirin endavant. Els professionals són els advocats que fan la defensa i els magistrats, i queda en mans d’ells. Jo interpreto que és un malentès perquè segons la defensa no era obligatori contestar aquest tràmit, i segons el tribunal, sí.”
Segons Mas, aquest arxivament no tindrà conseqüències sobre les altres demandes relacionades amb el procés que hi ha en tramitació al Tribunal d’Estrasburg, perquè no ha resolt la demanda de fons, que era que se li havien vulnerat drets fonamentals, concretament el dret del principi de legalitat perquè l’ordre del TC de prohibir la consulta “no va ser prou precisa, concreta ni categòrica”. El president ha dit: “No és cap precedent respecte de causes que es puguin jutjar en el futur, de totes les causes que queden obertes de vulneració de drets.”
