28.02.2017 - 16:36
|
Actualització: 28.02.2017 - 20:22
El judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem, per desobediència i prevaricació arran de l’organització del 9-N, encara la recta final. Aquesta tarda ha passat per la sala l’ex-president Artur Mas, cridat per la defensa d’Homs com a testimoni. Mas ha estat escridassat per quatre nostàlgics amb alguna bandera espanyola a l’entrada del tribunal: ‘Sediciós! Que Espanya ens roba? Tu sí que robes amb el 3%!’ Una anècdota més d’un judici que va per feina, però que pretén escenificar el poder de l’estat amb un tribunal de set magistrats del Suprem.
Com que és acusat en un altre procés, Mas no ha hagut de jurar abans de declarar i tenia el dret de no respondre les preguntes que el poguessin perjudicar en la seva defensa. Ha començat l’advocada de la defensa: ‘Bona tarda, molt honorable president.’ La primera pregunta ha estar per a demanar les raons que el van dur a avançar les eleccions del 2012. ‘Allò que es diu al carrer s’ha de poder traslladar a les urnes. Aquell clam s’havia de poder confirmar a les urnes per saber si hi havia una majoria favorable al dret de decidir. En democràcia, el vot de la gent passa davant de tot. Almenys per mi. En aquelles eleccions, vam proposar de fer un referèndum per a saber l’opinió de la ciutadania.’
Tot el recorregut per a consultar la ciutadania
Mas ha recordat que abans de provar de fer la consulta del 9-N es va mirar d’establir un pacte per a consultar els ciutadans amb una proposta al congrés espanyol. Tal com ha explicat, com que el congrés i el govern espanyols s’hi negaren, es va cercar la manera de consultar la ciutadania per vies legals. I així es va arribar a la convocatòria del 9-N amb la llei de consultes per la via no referendària, aprovada per una immensa majoria al parlament. ‘D’acord amb aquella llei vaig convocar la consulta amb un decret, que va ser liquidat de manera fulminant pel govern espanyol i el Tribunal Constitucional’, ha explicat l’ex-president. Arran d’aquella suspensió, vam aturar la consulta tal com l’havíem convocada.
Eva Labarta, advocada d’Homs, li ha demanat quines diferències tenia la proposta que es va fer a continuació amb la forma del procés participatiu. Mas ho ha explicat: no hi havia cens perquè es feia amb la participació; passava de ser una consulta d’un dia a durar quinze dies; l’administració ja no ho organitzava tot i eren els 42.000 voluntaris els qui executarien el procés participatiu; a banda de respondre la pregunta es podia fer qualsevol proposta sobre el futur polític de Catalunya… Mas ha recordat que el procés participatiu no tenia conseqüències legals perquè no era vinculant. ‘Tenia conseqüències polítiques, però no legals’, ha dit.
‘No hauria pensat mai que una ocurrència podia acabar al Suprem’
Mas també ha explicat que ja no hi havia la majoria parlamentària perquè alguns grups que els havien donat suport –en referència a ERC– no estaven d’acord amb la nova fórmula. I també ha recordat la gran resposta que hi va haver: ‘Necessitàvem vint mil voluntaris i se’n van apuntar més de quaranta mil.’ A partir de la suspensió, segons Mas, tot va quedar en mans dels voluntaris. També ha explicat la resposta del govern espanyol, que va ser de ridiculització i mofa. ‘Van dir que era una ocurrència. No hauria pensat mai que una ocurrència podia acabar davant el Tribunal Suprem’, ha dit Mas somrient davant del tribunal.
Labarta també ha demanat a Mas com els havien notificat la segona suspensió el 4 de novembre. L’ex-president ha dit que no els l’havien notificada personalment i que havien rebut una notificació per correu electrònic el dia 4 i una carta per correu ordinari l’endemà. Mas ha fet notar que la providència del TC no recollia la petició del govern espanyol de fer un advertiment personal i directe al president de la Generalitat sobre les conseqüències de desobeir. I ha explicat la seva reacció: ‘Vam acordar de presentar un recurs davant el TC perquè enteníem que el govern de l’estat havia fet un abús de poder clar demanant la suspensió cautelar i perquè volíem que ens explicités què s’havia de suspendre.’
Mas també ha deixat clar el silenci que hi va haver per part de la justícia durant aquell període: ‘Des del dia que vaig anunciar el procés participatiu, el 14 d’octubre, fins al dia que es va acabar el procés participatiu, el 25 d’octubre, l’única notificació que vaig rebre va ser la providència del TC. Ni jutges de guàrdia, ni fiscals, ni cap tribunal, no es van adreçar a nosaltres.’ I ha recordat que una setmana després del dia 9 de novembre hi hagué l’acord de la junta de fiscals segons el qual en aquell procés no s’havia produït cap delicte.
El fiscal no ha volgut fer preguntes
El fiscal ha renunciat a fer preguntes a Mas al·legant que ja és jutjat en un procés paral·lel. A continuació testificaran Carles Viver i Pi-Sunyer, ex-president del Consell per a la Transició Nacional; Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis; Josep Martí i Blanch, ex-secretari de Comunicació del govern; i Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora.
Demà serà el torn dels dos agents de la Guàrdia Civil que van redactar l’informe pericial informàtic. Ja van comparèixer al judici del TSJC i van aportar més confusió que no claredat. Un cop hagin testificat aquests dos agents, serà el moment de les conclusions finals de la fiscalia i la defensa i l’al·legat final de l’acusat, Francesc Homs. El judici restarà vist per a sentència a la tarda.
Les cròniques del judici contra Homs:
Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)
El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)
El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)
Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)
Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)
Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)
