Artur Mas acusa el jutge Aguirre d’haver comès un frau de llei per la trama russa

La defensa d’Artur Mas ha presentat un recurs en contra de l’obertura d’una nova peça de l’operació Vólkhov, que investiga una suposada trama russa de suport a l’independentisme català. El jutge Joaquín Aguirre va obrir la peça per investigar Mas, Carles Puigdemont, Gonzalo Boye i Josep Lluís Alay pels delictes d’alta traïció i de malversació, tots dos prevists com a excepcions a la llei d’amnistia en alguns supòsits. En aquesta peça separada, també hi són investigats Francesc de Dalmases, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.

L’advocat de Mas, Jordi Pina, exposa en el seu recurs que l’obertura d’una nova peça constitueix “un frau de llei” per a burlar l’ordre de l’Audiència de Barcelona de tancar d’una vegada la investigació, atès que la subordina a l’única peça de la investigació que encara li quedava viva, però que no tenia res a veure amb la suposada ingerència russa.

Més enllà d’això, el recurs considera que no hi ha motius legals per a obrir una nova peça i investigar Mas, perquè els fets que se li imputen no tenen encaix de cap manera en els delictes atribuïts. Del delicte de malversació, diu que la interlocutòria no dedica ni una sola línia a explicar “quins actius patrimonials públics hauria tingut a càrrec seu en el moment dels fets”, i recorda que va deixar la presidència de la Generalitat i l’escó el gener del 2016. L’únic esment que s’hi fa és l’activitat de “les suposades ‘ambaixades’ de la Generalitat” entre el 2011 i el 2017, però recorda que ja ho han investigat àmpliament uns quants tribunals.

Pina retreu a Aguirre les inexactituds i equivocacions en el seu relat, com per exemple quan diu que les “ambaixades catalanes” es van extingir amb l’aplicació contra la Generalitat de l’article 155 de la constitució espanyola, que també va servir per a suspendre l’activitat del Diplocat. Li contesta que no n’hi ha hagut mai, d’ambaixades, que el més similar serien les delegacions del govern a l’exterior, i que aquestes delegacions tampoc no es van arribar a tancar mai. Passa igual amb el Diplocat, que diu que va prosseguir l’activitat durant la vigència de l’article 155, i ironitza que és possible que es confongui “amb unes declaracions de sobretaula” de Soraya Sáenz de Santamaría, que va dir que el Diplocat estava “en liquidació”. “Però el cert és que una simple cerca al BOE i al DOGC desmenteixen aquesta afirmació, i també la continguda en la resolució de 21 de juny objecte del present recurs”, afegeix.

Li recorda, també, que en la investigació per la consulta del 9-N es va descartar expressament el delicte de malversació de tots els investigats; i que el Tribunal Suprem espanyol va arxivar el procediment judicial a Mas, “sense atribuir-li responsabilitat per malversació o per qualsevol altra conducta delictiva”.

Quant al delicte de traïció, l’advocat exposa l’estupefacció pel fet que el jutge Aguirre li atribueixi el delicte però que, alhora, digui explícitament que “en aquest moment aquest magistrat no s’atreveix a especificar el tipus penal concret”. Per això, Pina li contesta: “El reconeixement per part del mateix instructor que no sap molt bé en quin delicte enquadrar els presumptes fets que investiga haurien d’haver-lo portat de manera inequívoca a no obrir cap investigació.” De totes maneres, continua, Aguirre diu dues vegades que els fets només haurien estat comesos en grau de conspiració, i l’advocat contesta que això el condueix a pensar que és una imputació “de naturalesa absolutament prospectiva” —prohibida per la llei—, “que simplement pretén esbrinar l’existència de la comissió d’il·lícits penals sense cap mena d’indici que permeti emparar una possible investigació penal”.

Finalment, Pina diu que tots els delictes als quals es pot aplicar la figura de la traïció en grau de conspiració exigeixen que hi hagi un estat de guerra totalment declarat, cosa que no ha passat, i acusa el jutge de banalitzar la idea de la guerra quan parla de “guerra híbrida”. I afegeix: “Les conductes que s’imputen al meu representat són el resultat de pures valoracions polítiques del senyor jutge”, i li retreu frases que figuren a la interlocutòria, com ara, “Artur Mas va elegir la reivindicació identitària catalana com a mitjà per a propulsar la seva permanència al poder”.