L’artista és un arbre

Ho va escriure en els seus carnets pedagògics Paul Klee (1879-1940), creador imprescindible del segle XX i del present-futur: “L’artista és un arbre”, arrelat fondament en la terra, que amb les branques i fulles estén la seva obra des de les arrels dels altres artistes del passat fins al present-futur i, per a tots nosaltres, branques i fulles en són obra i llegat individuals col·lectius. És una noció seminal moderna que ara retorna amb subtilesa eloqüent a la Miró de Barcelona. La natura conté secrets que l’art revela, que ha de revelar.

“L’art no reprodueix allò que veiem, ens ho fa visible” és la convicció de Klee més reproduïda en els llibres d’història, un mantra per a tants artistes i contempladors actius de l’art i de la vida, que, personalment, aplico a totes les formes de l’art en la contemporaneïtat: trieu-ne el que més us abelleixi i us motiva, sense cap basarda, que l’art és arreu, en tots els àmbits col·lectius de nosaltres el públic. En el periodisme, no seria el mateix? El periodisme no és ni pot ser la reproducció d’allò que veiem –si és que veiem alguna cosa més enllà de la llengua de fusta dels poders–sinó que, el periodisme, ens ho ha de fer visible.

Martina Millà, cap d’exposicions de la Miró barcelonina, ha fet allò que més importa: anar a les fonts de la creació. No passa tant com caldria, és obligatori consignar-ho. Les idees rebudes sobre els artistes es repeteixen un cop i un altre, siguin encertades o no, posades al dia o no. En les artistes, de tan menystingudes i ocultades, anar a les fonts és encara més necessari.

En aquest cas, la curadora ha fet una immersió en el Klee potser més desconegut, l’artista que viu en els seus arxius i biblioteca personal des que va tenir ús de raó, que la va tenir ben aviat: a tres anys ja dibuixava, a més de començar a tocar el violí a casa, guiat pels pares músics, un art, la música, en què excel·liria aviat en concerts i que, de ben jove, va descartar per la pintura, que va integrar, de fet, en la seva obra, així com la poesia, que va conrear tota la vida. Millà ha tingut la col·laboració preciosa de Fabienne Eggelhöfer, curadora en cap del Zentrum Paul Klee de Berna, institució admirable d’arxiu i de recerca, que presentarà l’expo quan es clausuri a la Miró. I què ha trobat Millà en els arxius i en els llibres de Klee?

Ha trobat un Klee lector culte al llarg de tota la vida. No és cap qüestió menor, ja que les característiques del seu art creixen en bona mesura, amb els seus companys de generació del Blaue Reiter, el Genet Blau, de l’alta consideració de l’art de les criatures. De Klee, com de Miró, s’ha dit, i es diu tan sovint que fa pena, que el seu art “el podria fer un nen”, afirmen els ignorants convençuts dels seus drets, que no saben què diuen perquè no coneixen les criatures, ni que en tinguin, ni tampoc l’art modern i els seus fèrtils camins exploradors (ni els interessa). Deixem-ho aquí.

La biblioteca de Klee revela la profunda connexió amb Goethe, l’immens Goethe del Viatge a Itàlia i de la Teoria dels colors. Una connexió poc considerada fins ara, tan òbvia que resulta en aquesta exposició. Anar a les fonts, anar a les fonts.

L’altra cosa, substancial, del tot substancial, i en lligam estret amb la lectura de Goethe que els arxius de Klee revelen, és la relació absoluta, constitucional, vivent, amb la natura des de la primera hora seva. Una guia imprescindible, que, per tal de fer-ho veure, de fer-ho visible, donà i dóna a la seva obra de manera ben particular, kleeniana en podem ben dir, la capacitat de testimoniar i fer visible el sentit orgànic, estructural, de la vida humana. Tot està connectat: l’aigua, la terra, l’atmosfera. El traç seguit que conrea en tantes obres va per aquí, tot està connectat. Tot flueix i ens constitueix, i si no és així, malament rai, ho demostra i ho fa visible avui el crim climàtic.

Tot sovint, i aquesta expo n’és una prova formidable més, la manca de recursos esperona la curiositat, la capacitat crítica i la imaginació cultural i pedagògica d’ensenyar i de gaudir de l’art als altres, si parlem de museus i centres d’art. Klee va ser un artista de fama en vida que va vendre tots els quadres, avui els més valorats i representats en tota mena de llibres i en els museus i col·leccions particulars d’arreu. Martina Millà aconsegueix ensenyar-nos, fer-nos visible, els secrets de la natura de l’art de Klee remenant els fons considerats més humils pels estudiosos que tot ho saben, els arxius i dibuixos, guardians dels tresors, una font de coneixement i un llegat que, de tan disponibles, ni es veien ni menys eren visibles. Fins ara.