Montse Bassa donant veu a Dolors Bassa

Malauradament, una vegada més, però amb molt d’orgull, avui, seré la veu de la meva germana. Deixeu-m’ho dir: de la consellera Dolors Bassa.

Empresonada venjativament al Puig de les Basses mitjançant una sentència que, en onze pàgines de falsedats, condemna a dotze anys de presó!

La Suprema Injustícia provoca una immensa ràbia, que hem de reconduir per convertir en lluita. I això no podem oblidar-ho perquè seria assumir la injustícia. Perquè l’oblit de les nostres preses i els nostres presos és una segona condemna.

I enfront de la injustícia i l’oblit, la resiliència d’un poble. Com la que demostreu a les humanitzades cartes que arriben a la cel·la 25 del Puig de les Basses o a les indignades mobilitzacions al carrer.

Per això, permeteu que us agraeixi enormement la vostra humanitat i la vostra indignació. I en aquest punt, permeteu que avui, en la Diada de Sant Jordi, us parli del llibre Carregades de raons, que hem escrit a quatre mans amb la Dolors. Perquè us hi hem volgut explicar, des d’uns ulls de dona, l’abast de la repressió patida en la pròpia pell i en l’entorn familiar, alhora que us hi hem volgut subratllar la importància per a nosaltres –i especialment de qui hi ha darrere uns barrots– de la vostra memòria i la vostra resiliència.

En aquest llibre hi ha la Dolors que avui premieu. La Dolors sindicalista, la Dolors feminista, la Dolors combativa… La Dolors que creu que la lluita nacional és una lluita social, una lluita per a aconseguir una República de justícia, un món millor.

Per això, personalment, us agraeixo aquest reconeixement a la Dolors i aquest acte de memòria i resiliència.

I la Dolors, emocionada després de parlar-li del vostre premi en un d’aquells escassos vuit minuts de trucada telefònica que li permeten a la presó, també us ho vol agrair mitjançant aquestes paraules que s’escapen dels murs de la presó:

«Moltes gràcies per fer-me guardonada del premi d’Acció Social, que des de fa uns anys concediu el dia de Sant Jordi. En primer lloc, sento un gran goig perquè la Plataforma Educativa sou un referent. De fet, més de vint-i-cinc anys d’acció us avalen com a entitat amb una tasca impecable en aquest àmbit. A més, el premi sempre ha estat molt valorat tant per la quantitat i qualitat de projectes que solen presentar-se com pel jurat que formeu grans professionals, grans persones que sabeu molt bé què valoreu perquè heu dedicat la vostra trajectòria a l’àmbit de l’acció social en els diversos vessants. I així ho reflecteix el nom d’aquests premis, dues grans educadores: Maria Figueras i Mercè Banyeres.

Compartir aquest ‘reconeixement’ amb persones de gran vàlua com han estat els premiats en les set edicions anteriors em fa molt feliç. I l’accepto amb gran orgull. Sé que és un reconeixement a persones que han contribuït a la millora de la qualitat de vida dels més necessitats. I el que us puc dir és que, amb més encert o menys, sempre, durant la meva trajectòria, he tingut aquest valor com a objectiu.

Vivim en una societat en què es valora més la tasca del qui té èxit professional o econòmic. Però la gent que compartim els valors de la igualtat i de la llibertat i que hem compartit trajectòria amb la gent més vulnerable sabem que la felicitat és l’entrega als altres i treballar per una justícia social. Cal donar visibilitat i fer canvis socials que ens apropin a una societat més justa.

Ara vivim una situació excepcional, i més aquests dies de confinament per la pandèmia.

Molts descobreixen ara la importància de tenir uns serveis i un model de gestió social potent i ben finançat. Un treball unit i ben coordinat. Hem de ser capaços de reflexionar i de cercar solucions de futur. Ens caldrà replantejar polítiques i estratègies socials, canviar prioritats i, sobretot, prioritzar la construcció d’una societat encarada al bé social. En definitiva, ens cal construir allò que algunes anomenem República. Humanista, feminista.

La Res publica per sobre dels interessos privats, dels interessos econòmics. Reapropiem-nos dels conceptes. Reapropiem-nos del concepte ‘acció social’, que, com molts sabeu, prové del llatí actus (‘portar a terme’) i socius (‘company’). Perquè les nostres veïnes i veïns no són competidors en una lluita excloent, sinó companyes i companys en una labor cooperativa. I la principal labor cooperativa de la nostra societat és cobrir les necessitats bàsiques de tota la ciutadania, no deixant que ningú es quedi enrere. I això no se soluciona només destinant-hi molts més recursos, sinó, sobretot, repensant i construint una nova concepció, un nou concepte, de societat. I ara més que mai hauríem de ser capaços de sortir d’aquesta crisi amb menys incerteses, amb solucions solidàries, amb millora de capacitats i habilitats de tothom i especialment amb responsabilitat social. Només així podrem parlar d’un futur millor i d’una ciutadania que en sentit figuratiu visqui ‘posant els peus a terra i la mirada al cel’.

Des dels peus a la presó, mantinc la mirada al cel. Des del darrere els barrots, m’emociona el vostre reconeixement. Moltes gràcies, companyes i companys de societat cooperativa i de somnis, per recordar-vos de mi.

Una abraçada groga i lila.

Dolors Bassa»

Montse Bassa i Dolors Bassa