23.11.2018 - 12:46
Per segon any, és 20-N i em desperto a la presó. Després de 400 dies tancat amb l’amic Jordi Sànchez, la fiscalia i l’advocacia de l’estat, de la mà de l’extrema dreta, és evident que cerquen el mateix objectiu que tenia el franquisme: que ens podrim a les presons. Perquè amb nosaltres, i tants d’altres, s’hi podreixen també la llibertat d’expressió i la democràcia.
Som a les portes d’un judici a la democràcia, d’una persecució penal de la dissidència. Com seguia fent la dictadura als anys 70, amb el procés 1.001 que pretenia escapçar el moviment obrer de Comissions Obreres. Més de 40 anys després de la mort del dictador, el règim del 78 encara no ha condemnat els crims del franquisme. Un dèficit democràtic que explica la realitat que volem transformar.
El govern espanyol té la barra de vanagloriar-se d’una separació de poders exemplar, mentre pacta la cúpula judicial amb el Partit Popular, amb el partit més corrupte d’Europa. El ‘controlando la sala segunda desde detrás’, de Ignacio Cosidó, el portaveu del PP al senat, il·lustra perfectament aquest estat caduc, ple d’estructures heretades directament del franquisme. La justícia que no pot entendre la societat no és justícia, és autoritarisme.
Per això, el trist paper del Suprem amb les hipoteques o la sentència de 4,9 milions d’euros contra els impulsors del 9-N són també punta de l’iceberg. Avui, la causa de Catalunya posa contra les cordes la transició/transacció que denunciava el periodista Xavier Vinader.
Les víctimes d’aquesta deriva autoritària són tots els ciutadans de Catalunya i l’estat espanyol, són tots els drets i llibertats pels quals tant van lluitar els nostres avis i àvies. La Llei Mordassa és vigent i demà pots ser tu, perquè avui es crucifica qui té la temeritat de despertar consciències utilitzant símbols ‘sagrats’, es blanqueja la brutalitat policial de l’1 d’octubre, es manté la impunitat de l’extrema dreta. ‘Si un jutge no em deixa fer humor irreverent, potser me’n vaig a viure a Bèlgica’, reconeix l’humorista Dani Mateo.
Amb el seu escarment busquen la renúncia també del sobiranisme, però l’efecte ha sigut el contrari: estem més convençuts que mai de la legitimitat de la desobediència civil i la resistència no violenta com a eines per a transformar la societat i exercir el dret a l’autodeterminació.
Quan la xacra de l’extrema dreta assetja de nou Europa i el món, la causa de Catalunya esdevé la causa de la democràcia i les llibertats. Per això, avui pren tot el sentit del món remarcar la importància d’afrontar el nostre judici com una esmena a la totalitat al règim del 78. Un gran consens de la societat catalana, on tots els demòcrates hi som cridats, com demostra la creació d’espais d’unitat en la diversitat com la plataforma Som el 80% que ja compta amb més de 90.000 adherits.
No desaprofitarem l’oportunitat internacional del nostre judici per acusar l’estat de vulnerar drets humans. Amb tots els companys empresonats o a l’exili, amb tots els represaliats que busquen l’aixopluc de justícies justes, sabem que mantindrem la mateixa resposta col·lectiva que va trobar el franquisme i el feixisme al segle XX: ¡No pasarán! They shall not pass! Il fascismo non passera! Sie kommen nicht durch! On ne passe pas! No passaran!
Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 19 de novembre del 2018
